És una nit tenebrosa, en la qual ronden feres voraces És una nit tenebrosa, en la qual ronden feres voraces. L'orant està esperant que despunti l'alba perquè la llum venci la foscor i les pors. Aquest és el teló de fons del salm 56: un cant nocturn que prepara l’orant per a l'arribada de la llum de l'aurora, esperada amb ànsia, a fi de poder lloar el Senyor amb alegria (vv. 9-12). El salm passa de la dramàtica lamentació dirigida a Déu a l'esperança serena i a l'acció de gràcies joiosa. En la pràctica, es tracta del pas de la por a l'alegria, de la nit al dia, d'un malson a la serenitat, de la súplica a la lloança. ► La tornada dels vv. 6 i 12 —"Alceu-vos cel amunt, Déu meu, i ompliu la terra de la vostra glòria"— serveix de conclusió a la dues parts que componen aquest salm. ► La primera (vv. 2-5) és la súplica d'un home perseguit, que es refugia en el Senyor per veure's lliure del perill. ► La segona (vv. 7-11) és un cant d'acció de gràcies: una vegada passada l'adversitat, el salmista vol anticipar-se a l'aurora (v. 9), per lloar l'amor i la fidelitat del Senyor (v. 11).

Compadiu-vos de mi, Déu meu, compadiu-vos de mi! En vós trobo refugi, m’acullo a l’ombra de les vostres ales, fins que passin aquests mals.

Clamo al Déu Altíssim, al Déu que tant m’afavoreix. M’enviarà des del cel un salvador, confondrà els perseguidors que ja em tenien a la mà; Déu em dóna prova d’un amor fidel.

Estic voltat de lleons, capaços de devorar-me; les seves dents són llances i fletxes, la seva llengua, una espasa esmolada

Alceu-vos cel amunt, Déu meu, i ompliu la terra de la vostra glòria.

Havien parat un llaç als meus peus, i ells mateixos s’hi han agafat; havien obert un clot davant meu, i ells mateixos hi han caigut.

El meu cor se sent segur, Déu meu, se sent segur el meu cor. Tocaré i cantaré: desvetlla’t, cor, inspira’t, desvetlleu-vos, arpa i lira meva, vull desvetllar l’aurora.

Us lloaré enmig dels pobles, Senyor, us cantaré davant de les nacions. El vostre amor és gran fins al cel, arriba als núvols la vostra lleialtat.

Alceu-vos cel amunt, Déu meu, i ompliu la terra de la vostra glòria.

«Clamo al Déu Altíssim, al Déu que tant m’afavoreix» Com em consola, Senyor, saber que teniu plans sobre meu! Per a vós no sóc una cosa inútil. No sóc del pilot, no sóc una creació de rutina, no sóc un producte accidental. Estic en els vostres pensaments i en els vostres plans des d'abans del començament de totes les coses. Sóc pensament en la vostra ment abans que les estrelles brillessin i els planetes obedients trobessin les seves òrbites. Tinc sentit davant vostre abans de tenir-lo davant de mi mateix. Hi ha un pla per a mi en el vostre cor, i amb això n'hi ha prou perquè jo valori la meva vida i m'atreveixi a existir. Vós veieu on jo no arribo i sabeu el que jo no sé. Vós em coneixeu i, coneixent-me, compteu amb mi per a dur a terme els vostres somnis del Regne. Teniu un pla per a mi. No sols teniu plans sobre mi, sinó que els dueu a terme. Malgrat la meva ignorància, la meva debilitat, la meva mandra i la meva inconstància, dueu a terme els vostres plans i compliu la vostra promesa. Mai no em forceu, però em porteu afectuosament, amb l'ajuda de la vostra gràcia, en el misteri que respecta la meva llibertat i aconsegueix els seus propòsits. Els vostres plans no fallaran i la vostra meta s'assolirà sens falta. He trobat el meu lloc en el món, perquè he trobat el meu lloc en el vostre cor. I aquest és el meu càntic: “El meu cor se sent segur, Déu meu, se sent segur el meu cor. Tocaré i cantaré: desvetlla’t cor, inspira’t, desvetlleu-vos arpa i lira meva, vull desvetllar l’aurora.”

Déu, refugi nostre, que us alceu cel amunt i ompliu la terra: envieu-nos la vostra salvació; que la vostra llum ens porti a contemplar la vostra vida, i així vegem vençudes les tenebres del mal. Per Crist, Senyor nostre.