INTESTÍ PRIM Comença al pílor i s’estén fins a la vàlvula ileocecal. Compren tres segments, que són: Duodè Jejú Ili intestí prim by Tontine

INTESTÍ PRIM: DUODÈ Dividit funcionalment, que no anatòmicament, en quatre porcions. Té forma aproximada de lletra "C". Va des del pílor fins a l’angle de Treitz. La primera porció és la zona on és més freqüent trobar les úlceres pèptiques (bulb duodenal). Al nivell de la segona porció, trobem l’orifici de sortida anomenat ampul·la de Vater (amb un esfínter real: l’esfínter d'Oddi), on el colèdoc provinent del fetge i el conducte de Wirsung provinent del pàncrees aboquen el seu contingut dins el tub digestiu.

Ampul·la de Vater Ampolla de vater by Tontoni

INTESTÍ PRIM: JEJÚ I ILI Jejú: És la part més llarga de l’intestí prim. Ili: És el tram final de l’intestí prim, on es realitza l’absorció del ferro. Finalitza a la vàlvula ileocecal, que connecta amb l’intestí gros.

Intestí prim: Secció Té forma de tub que s’acoda en les “nanses” intestinals La seva llum està formada per “villi” que augmenten la superfície per l’absorció de nutrients Les glàndules intestinals elaboren moc

INTESTÍ GROS Va des de la vàlvula ileocecal fins a l’anus Descriu un arc que envolta la massa flotant de l’intestí prim De la seva forma, cal destacar les haustres del colon Està format per: cec, colon (ascendent, transvers i descendent), sigma, recte i anus

INTESTÍ GROS Colon transvers Colon ascendent Colon descendent Cec Apèndix vermiforme Sigma Recte Anus

Glàndules digestives Glàndules salivals Glàndules intestinals Fetge Pàncrees

Glàndules salivals Es troben a l’interior de la boca i secreten saliva Són les següents: Paròtide Submaxil·lar Sublingual Altres: A la llengua, als llavis, les galtes i el paladar

Glàndules intestinals Es troben a l’interior del budell També s’anomenen criptes de Lieberkühn Fabriquen moc i renoven les cèl·lules de la llum intestinal

Fetge: Anatomia Òrgan indispensable per a la vida Situat sota el diafragma, a l’hipocondri dret i epigastri Gran: pesa entre 1400 i 1800 gr Està dividit en lòbuls Les substàncies absorbides pel tub digestiu arriben al fetge per la vena porta Sota d’ell trobem la bufeta biliar

Fetge: Fisiologia Produeix bilis, que actuarà com emulgent del contingut del tub digestiu, afavorint l’absorció dels nutrients Produeix proteïnes (albúmina,...) Emmagatzema sang, glicògen, vitamines, ferro, proteïnes... És un potent destoxificant, actuant com a primer filtre de les substàncies provinents del tub digestiu (alcohol, fàrmacs,...)

Fetge: Espai porta És la unitat bàsica de funció hepàtica Format per: Una branca de l’artèria hepàtica Una branca de la vena porta Un canal biliar Vasos limfàtics

Pàncrees És un òrgan retroperitoneal, a l’alçada de les primeres vèrtebres lumbars El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel colèdoc El seu tub de recollida exocrina es diu conducte de Wirsung

Pàncrees Té una funció endocrina: Fabrica insulina i glucagó, que vessarà a la sang Té una funció exocrina: Fabrica suc pancreàtic, que vessarà al tub digestiu (duodè) a través de l’ampul·la de Vater