El petit príncep ........
CAPÍTOL U Quan tenia sis anys, una vegada vaig veure un dibuix magnífic en un llibre sobre la selva verge que es deia Històries viscudes. Representava una boa empassant-se una fera. El llibre deia: “Les boes s’empassen la presa tota sencera, sense mastegar.”
CAPÍTOL DOS El sisè planeta era un planeta deu vegades més gran. Hi vivia un senyor vell que escrivia uns llibres immensos. - Mira! Aquí tenim un explorador!- Va exclamar en veure el petit príncep. El petit príncep es va asseure sobre la taula i va respirar una mica. Ja havia viatjat tant!
CAPÍTOL TRES Però resulta que el petit príncep, després d’haver caminat durant molt de temps a través de la sorra, de les pedres i de la neu, va acabar descobrint un camí. I tots els camins van a parar als homes. Bon dia – va dir. Era un jardí florit de roses. Bon dia – van dir les roses. El petit príncep se les va mirar. Totes s’assemblaven a la seva flor. Qui sou? – els va preguntar, estupefacte. Som roses – van dir les roses. Ah! – féu el petit príncep...
CAPÍTOL QUATRE Vaig necessitar molt de temps per entendre d’on venia. El petit príncep, que em feia moltes preguntes, semblava que no sentís mai les meves. Van ser paraules dites per casualitat que, de mica en mica, m’ho van revelar tot. Així, la primera vegada que va veure el meu avió em va preguntar: Què és aquesta cosa? I el petit príncep va fer una rialla molt bonica.
CAPÍTOL CINC No em podia sorprendre gaire. Sabia molt bé que fora dels planetes grans com la Terra, Júpiter, Mart, Venus, als quals hem donat nom, n’hi ha centenars d’altres que de vegades són tan petits que costa molt veure’ls amb telescopi. Quan un astrònom en descobreix un, li posa de nom un nombre. Per exemple l’anomena “l’asteroide 3251”.