+ Aquest salm és la súplica d'un home perseguit i acusat injustament. + Convençut de la seva innocència (v. 5), el salmista demana que els seus enemics siguin exterminats (v. 12), perquè es posi de manifest el just govern de Déu sobre el món (v. 14). + L'odi i la crueltat dels perseguidors (vv. 7-8, 15-16) expliquen d'alguna manera la violència de certs sentiments expressats en el salm.

L'innocent injustament acusat és, per antonomàsia, el Crist: els seus enemics el van atacar i van donar-li mort amb l'espasa de les seves llengües (sant Agustí). També el cristià, injustament acusat, apel·la a Déu i troba en ell el seu escut, el seu refugi, el seu castell, la seva força. Les hostilitats que van començar al paradís, continuen, i l'Apocalipsi ens anuncia: «Aquests faran guerra contra l’Anyell, però l’Anyell els vencerà, perquè és Senyor de senyors i Rei de reis, i tots els cridats que van amb ell són escollits i fidels» (Ap 17,14).

Déu meu, allibereu-me dels enemics, protegiu-me contra els qui m’ataquen, deslliureu-me dels qui van amb males arts, salveu-me dels homes sanguinaris.

Mireu com m’estan espiant, com s’apleguen contra mi els poderosos, sense haver-los fet cap mal, Senyor, i m’escometen sense haver-ho merescut.

Alceu-vos, veniu a veure-ho, Jahvè dels exèrcits, Déu d’Israel.

A vós estic mirant, ciutadella meva! Déu és el meu castell. Déu, que m’estima, em va al davant, i em fa veure derrotats els enemics.

Però jo cantaré la vostra ajuda, aclamaré el vostre amor així que apunti el dia. Heu estat per a mi la muralla on m’he emparat a l’hora del perill.

Jo us canto, ciutadella meva! Déu és el meu castell, és el Déu que m’estima.

«A vós estic mirant, ciutadella meva! Déu és el meu castell.» Sobre el paisatge horitzontal de la plana sense límits s'alça una fletxa vertical que apunta al cel. Obra de l'home entre dues obres de Déu: cel i terra. És pedra sobre pedra. Altura serena sobre solitud callada. Seguretat en el perill. Vigilància de fronteres. Ciutadella, castell, fortalesa. Vós sou la meva torre. Símbol viu que em dóna esperança. Necessito aquesta torre. Necessito força i valor per a afrontar la vida. Necessito fermesa en el pensament, en la voluntat, en l'acció perseverant que porta a la victòria. Necessito fe per a mantenir-me dempeus en un món hostil. Vós, Senyor, sou aquesta torre. Vós sou el meu castell. la meva fortalesa. En vós desapareixen els meus dubtes, s'esvaeixen les meves pors i cessen les meves vacil·lacions. Sento créixer dins meu la fortalesa quan vós esteu al meu costat i em comuniqueu amb la vostra presència la fe i la confiança que necessito per a viure. Gràcies, Senyor, per aquesta imatge en la meva ment i per aquesta realitat en la meva vida. Vós sou la meva fortalesa. «Jo cantaré la vostra ajuda, aclamaré el vostre amor així que apunti el dia. Heu estat per a mi muralla on m’he d’emparar a l’hora del perill.»

Déu, protector nostre, disperseu, amb la vostra potència, els qui busquen el mal. Que quedin presos en la seva arrogància, i així nosaltres cantarem en honor vostre, perquè sou el nostre castell. Per Crist, Senyor nostre.