a) Introducció: Catalogació - Breu aproximació biogràfica de l’autor

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Del llenguatge visual al missatge visual Su Richardson Burnt Breakfast Adaptació d’una presentació de M. Acaso.
Advertisements

RESUM.
La llegenda m’ajuda a llegir el mapa.... a interpretar el que diu
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
PAISATGE DE L’ESTAQUE Georges Braque
ENERGIA Energia és allò capaç de transformar la matèria.
Figures geomètriques. UF1- UP01b
LA RATLLA VERDA Henri Matisse Pintura segle XX.
PINTURA EL DESCOBRIMENT DE LA FOTOGRAFIA FA REPLANTEJAR EL PAPER DE L’ARTISTA NO CAL QUE SIGUI NOTARI DE LA REALITAT.
II. Déu és el nostre Pare 4. La creació és obra de l’amor de Déu.
Composició IV Wasily Kandinsky
PAU PICASSO.
ELS DINOSAURES.
BAUHAUS, una escola d’art
CONSTRUCTIVISME SUPREMATISME NEOPLASTICISME HOLANDÉS
Tableau II Piet Mondrian
LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
L’ART DEL PALEOLÍTIC PINTURA I ESCULTURA.
Un santuari d’art a Olost de Lluçanés (Barcelona)
La Ràpita, platja i port.
STABILE-MOBILE Alexander Calder Escultura segle XX.
UN VIATGE A LA PREHISTORIA
CLAUDE MONET.
El mercat ELS NENS I NENES DE P-4.
TREBALLEM EL SISTEMA SOLAR
ELS ANELLS DE SATURN.
Tableau II Piet Mondrian
(1.-Catalogació de l’obra i Context històric)‏
DONA II Williem de Kooning
Senyor, ensenya’m a ser feliç i a donar pau!
Proposta 1.
COMENTARI DE GRÀFICS.
Éssers vius i éssers inerts
LA LLUM És una forma d’energia que percebem amb el sentit de la vista
Impress 2... Edita la teves presentacions!
OMBRES I LLUMS Escola Antoni Gaudí Sta Coloma de Gramenet
JUSTINIÀ I EL SEU SEGUICI
ELS PRIMERS POBLADORS LA PREHISTÒRIA.
Claude Monet.
Una història de la tecnologia
NOVETATS ESPAI MARGALEF
Projecte interdisciplinari:
MUTACIÓ Eduardo Chillida Escultura segle XX.
LA FESTA MAJOR I ELS GEGANTS
IV Part Música Catalana d’avantguarda “Epigrames” de Benet Casablanques (composició 2003) Monges de Sant Benet de Montserrat.
EDVARD MUNCH COMENTARI “EL CRIT”.
Gèneres Musicals.
Història de l’Art L’Art Europeu de la primera meitat del segle xx.
CONCURS.
Autors Obres Característiques
DALI ESPAI FEM CULTURA.
BIODIVERSITAT A L’HORT
ERRORS FREQÜENTS A L'EXAMEN DE HISTÒRIA - PAU
DONA II DE KOONING.
LLENGUATGE PENSAMENT I REALITAT
Proposta 2.
Proposta 8.
IV Part Música Catalana d’avantguarda “Epigrames” de Benet Casablanques (composició 2003) Monges de Sant Benet de Montserrat.
Justificació De la mateixa manera que l'esport és important per mantenir la forma física, la gimnàstica mental és important per al nostre cervell. "Enginy"
L’HANBOL.
La Ratlla Verda Dídac Prat Galí 3r ESO C.
BARRI SAGRADA FAMÍLIA.
Proposta 14.
VIRAT FOTOGRÀFIC VIRAT FOTOGRÀFIC
LES MÀQUINES.
Estils i Plantilles Ms Word.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
El realisme americà Edward Hopper N.Y
Proposta 9.
EXPERIMENTEM AMB L'AIGUA
Transcripción de la presentación:

a) Introducció: Catalogació - Breu aproximació biogràfica de l’autor b) Descripció i Anàlisi formal c) Interpretació: funció, contingut i significat d) Recapitulació

A) Intro: Catalogació + Breu aproximació biogràfica de l’autor Nom / autor / cronologia / estil/ Localització. Gènere, Tema i Primera aproximació Mitològic, paisatge, retrat… Figurativa / no figurativa Breu descripció: d’esquerra a dreta i de primer pla a últim pla. Tècnica Fresc, tremp, oli, mosaic… Suport Paret, tela, fusta Ubicació Actual i original Breu aproximació biogràfica de l’autor

b) Descripció i Anàlisi formal Composició - Oberta (centrífuga) / tancada (centrípeta) - Simètrica / asimètrica - Superficial (perspectiva geomètrica) / profunda (perspectiva aèria) - Unitària (interacció figures) / individualitzada (no interacció) - Línea del horitzó: baixa/mitjana/alta - Geometria i línies principals de la composició: circular, diagonal, piramidal, triangular, corbes, elements verticals... Elements plàstics - Predomini de la línia o el color [formes tancades o dibuix / obertes (color)]. - Tipus de pinzellada: precisa, solta, gruixuda... - Línia o dibuix: Predomini de les línies corbes o rectes - Color Gama Purs /mescla Freds/càlids - Llum Absència: colors plans Real Irreal [Temps] Referencial (real, moment concret) / dinàmic (seqüència) / simbòlic (irreal) Ritme Equilibri / repòs / moviment Estil, models i influències Relació amb els estils de l’època i els precedents. Influències posteriors. Paper del pintor en la definició de l’estil.

c) Interpretació: funció, contingut i significat a) Gènere i Tema [iconografia]: història i títol / Font del tema (literària) / elements del imaginari que tradueix. b) Encàrrec i recepció: qui, per a qui, on i perquè Funció Política, religiosa, alegòrica, commemorativa, propagandística, decorativa… a) Relació forma i símbols amb la funció b) Relació funció amb l’època

Recapitulació Resum dels aspectes que es consideren més rellevants de l’obra en qüestió

Bisont. Altamira Catalogació Bisó de la Cova d’Altamira / Autor anònim / 15 000 AEC aprox. Tècnica Colorants minerals [hematites pels vermells i ocres] i vegetals [carbó vegetal: negres] Suport Paret Ubicació Cova d’Altamira, a Santillana del Mar, Cantàbria Primera aproximació Pintura figurativa que representa un bisó en carrera. Es creu que no manté cap relació plàstica amb la resta de figures de la cova.

Línia o dibuix Predomini de les línies corbes que transmeten una forta sensació de dinamisme. Es tracta d’una figura aïllada i per tant no hi ha perspectiva. Color Policromia d’ocres, vermells i negres. Predominen els tons càlids. Cal remarcar l’aprofitament del relleu de la paret per donar volum al cos de l’animal. Llum Els colors són plans de manera que el paper de la llum és irrellevant. Composició Es tracta d’una composició tancada que podríem simplificar en un òval decantat. Malgrat el joc de volums generat pel relleu de la paret la composició és superficial degut a l’absència de perspectiva. Temps L’obra reprodueix un instant en la càrrega d’un bisó. Ara bé, donat el nostre desconeixement dels significats de la pintura paleolítica ens pot permetre especular amb la càrrega simbòlica del moment. Ritme Hi predomina la sensació de moviment. Estil Podem deduir que ens trobem davant d’una obra del paleolític degut a: a) ubicació dins d’una cova b) policromia ©) tendència al realisme d) absència de relació compositiva e) aprofitament del relleu de la paret per generar volum en les figures. En un primer moment [1880s] es va creure que no eren autèntiques però un cop descobertes altres de similars a França varen impulsar un debat sobre el què era l’art. Tingueren una influència important sobre les avantguardes del XX.

Contingut i significat a) Tema [iconografia]: es tracta d’un bisó en carrera, creat a partir de l’observació d’aquests animals en estat salvatge. No sabem si tradueix elements especials de l’imaginari de l’època. b) Gènere: en principi és només el retratn d’un animal tot i que per la seva situació podem atorgar-li algun tipus de significació màgica o religiosa. c) Recepció: no sabem amb exactitud qui va encarregar o a qui es dirigia l’obra. La seva ubicació, però, fa pensar que formava part d’algun santuari ritual d’un o varis grups de caçadors-recolectors paleolítics relacionat bé amb la caça bé amb la fertilitat.[iconologia] Funció La seva ubicació ens indueix a pensar que tenia una funció màgico-religiosa. Explicació a) Relació forma-funció: s’especula que la ubicació de les pintures i el seu naturalisme les feia formar part d’un món ritual. b) Relació funció-època: es creu que aquestes pintures reflectien elements essencials per la vida de les bandes de caçadors-recolectors paleolítics

Recapitulació El bisó i la resta de pintures de les coves d’Altamira constitueixen una de les mostres més riques de l’art del paleolític. Malgrat desconeixem amb exactitud quina era la seva funció hi ha diferents teories que les relacionen amb el món dels rituals màgico-religiosos. El seu descobriment va tenir un gran ressò en el món cultural de finals del XIX i alguns crítics les consideren la ‘Capella Sixtina’ de l’art dels caçadors recolectors preneolítics.