LÍPIDS

Biomolècules formades per C, H, O + N, S i P simples complexes Grup molt heterogeni (estructura i funcions) Insolubles en aigua (hidròfobs) i altres dissolvents polars Llargues cadenes de C i H (O en poca quantitat) Solubles en dissolvents no polars (èter, benzè...) Untosos al tacte Poc densos Substàncies molt reduïdes  al oxidar-se alliberen molta energia

Classificació

1. Àcids grassos = Acils No es solen trobar lliures a la cèl·lula  formen els lípids saponificables Cadena llarga de C units a H + grup carboxílic –COOH (nº parell entre 12-24) (àcid) Molècula amfipàtica Enllaços de Forces de Van der Waals (dèbils)  angle Cadena hidrocarbonada (cola apolar) Cap polar En dissolució es pot dissociar: R-COO- + H+

Propietats dels ac grassos venen conferides per la cadena hidrocarbonada: 1.Llargària de la cadena + llarga + enllaços  + punt fusió + llarga (i menys =) - solubilitat  ac grassos de cadena curta són lleugerament solubles en aigua Monocapa Bicapa Micel·la

2. Nº d’insaturacions (dobles enllaços): ÀC. GRASSOS SATURATS NO tenen dobles enllaços (insaturacions) Les cadenes són lineals S’estableixen enllaços de Van der Waals entre cadenes contigües  major empaquetament Punt fusió ↑↑  sòlids a Tª ambient Ponts d’H entre els caps (grups –COOH)

16 C 18 C Molt abundants en greixos d’origen animal, però també en manteca de cacao, oli de palma i coco

ÀC GRASSOS INSATURATS Tenen algun doble enllaç (insaturació) Provoca un “colze” en la cadena no lineals És més difícil establir enllaços entre cadenes  menys empaquetats ↓punt de fusió  líquids a Tª ambient COOH

Monoinsaturats Poliinsaturats Solen trobar-se en greixos d’origen vegetal 

De forma natural els = dels àcids grassos adopten disposició CIS IMPORTÀNCIA DE SER CIS O TRANS (greixos “trans”) De forma artificial (hidrogenació) es poden crear àc grassos en disposició TRANS  aconseguim: Subst sòlides o semi-sòlides a Tª ambient No es posen rancis Els H al mateix costat El procés requereix Ní i Al que poden deixar traces als aliments

Veiem gràcies a un canvi de CIS a TRANS?? Als bastons de la retina hi ha uns discos membranosos A la membrana d’aquestos es troba la molècula de retinal (formant part de la rodopsina) Quan rep llum la molècula de CIS retinal es transforma en TRANS retinal, la qual cosa provoca una cascada de reaccions que fan que es tanquen els canals de Na i es transmeten impulsos nerviosos fins al cervell, on es transformen en sensacions visuals

Nomenclatura àcids grassos Nº de dobles enlaces 18 : 3 ∆ 9,12,15 18 : 3 Ꙍ 3 Posició dels dobles enlaços (contant des del C del grup carboxílic) Nº de carbonos Posició del doble enllaç (contant des del C del grup CH3 terminal) i SOLAMENT s’indica el primer

2. Lípids: saponificables Contenen àcids grassos  poden saponificar són esters 1. Acilglicèrids o greixos (sòlids o líquids) Es formen per esterificació d’1, 2 o 3 AG  mono- , di- o triacilglicèrids o triglicèrids (apolars xq cap -OH de la glicerina està lliure insoluble en aigua) Si: - tots els àcids grassos iguals simples - àcids grassos diferents  mixtes Si: - àcids grassos saturats  sòlids  animals - àcids grassos insaturats líquids vegetals

Formació triglicèrids: reacció d’esterificació Unió del grup -COOH de l’àcid gras amb el grup –OH de l’alcohol per a formar un enllaç ester (-COO-) amb la pèrdua d’una molècula de d’aigua Durant la digestió els EZ lipases hidrolitzen els greixos en ac. grassos i alcohol  hidròlisi enzimàtica Hidròlisi

Reacció de saponificació (trencament de triglicèrids en presència de bases) Els àcids grassos reaccionen en bases fortes (com el NaOH o el KOH) per a donar la sal de l'àcid gras (SABÓ) i l’alcohol (glicerina) hidròlisi química (no intervé l’aigua)

Funció dels triacilglicèrids: Reserva energètica  les cèl·lules els oxiden per a obtindre energia 2 avantatges front als glúcids: 1. lípids = 9 Kcal/g mentre que glúcids = 4 Kcal/g 2. S’emmagatzemen de forma anhidra (sense aigua, a diferència del glicogen que ho fa hidratat (2g d’aigua/g glicogen)  suposa més del doble del seu pes en aigua En animals  en els adipòcits En vegetals  en vacúols de fruits i llavors

- Aïllament tèrmic i físic Teixit adipós blanc  protecció tèrmica en animals que viuen en climes freds (polars) Teixit adipós marró  en animals que hibernen  l’oxidació a les mitocòndries no produeix ATP SOLAMENT energia calorífica

2. Lípids de membrana CLASSIFICACIÓ: En funció del tipus d’alcohol: Glicerolípids: contenen glicerina: - gliceroglucolípids - fosfolípids Esfingolípids: contenen esfingosina Esfingomielines (Esfingo)glucolípids: Cerebròsids Gangliòsids Esfingosina

Glicerolípids 1.1) Gliceroglucolípids 2 ÁC. GRASSOS + GLICERINA + OSA 2 ÁC. GRASSOS (saturats o insaturats) + GLICERINA + el tercer grup alcohol pot unir-se a diferents coses. En funció d’açò tindrem: 1.1) Gliceroglucolípids 2 ÁC. GRASSOS + GLICERINA + OSA En membranes de bacteris i vegetals

1.2) Glicerofosfolípids = Fosfolípids Glicerolípids 2 ÁC. GRASSOS (saturats o insaturats) + GLICERINA + el tercer grup alcohol pot unir-se a diferents coses. En funció d’açò tindrem: 1.2) Glicerofosfolípids = Fosfolípids 2 AC. GRASSOS + GLICERINA + ÀC. FOSFÒRIC + ALCOHOL àc. fosfòric Glicerina Àcids grassos

Formen la BICAPA de las membranes cel·lulars: FUNCIÓ DELS FOSFOLÍPIDS: Formen la BICAPA de las membranes cel·lulars: Caps polars en contacte amb medi aquos exterior i interior (citoplasma). Interaccionen amb l’aigua, formant ponts d’hidrógen. Cues apolars: repelides per l’aigua, organizant-se entre elles i formant un empaquetament en forma de bicapa.

2) Esfingolípids CERAMIDA + GRUP POLAR (molt variat i complexe) (ESFINGOSINA + AC. GRAS cadena llarga) enllaç amida - Esfingomielines - Esfingoglucolípids ENLACE AMIDA + R-COOH FUNCIONS Constitueixen les memb cel animals i vegetalsMolt abundants al teixit nerviós Reconeixement cel·lular Determinen els grups sanguinis

ESFINGOSINA + AC. GRAS cadena llarga + GRUP POLAR 2) Esfingolípids ESFINGOSINA + AC. GRAS cadena llarga + GRUP POLAR 2.1) Esfingomielines GRUP POLAR: fosforilcolina o fosforiletanolamina (àcid fosfòric + aminoalcohol =colina o etanolamina) Presents en las beinas de mielina de las fibres nervioses (cel. de Schwann) Colina

ESFINGOSINA + AC. GRAS cadena llarga + GRUP POLAR 2) Esfingolípids ESFINGOSINA + AC. GRAS cadena llarga + GRUP POLAR 2.2) Esfingoglucolípids GRUP POLAR: glúcid si glúcid = 1 monosacàrid  cerebròsid si glúcid = oligosacàrid (>15 oses) gangliòsid

Esfingoclucolípids determinants dels grups sanguinis

(cad llarga 14 a 36 C) (cad llarga 14 a 30 C) 3. Ceres Esters  ac. grassos + alcohols (cad llarga 14 a 36 C) (cad llarga 14 a 30 C) 2 parts hidròfobes  Molt insolubles en aigua Sòlids a temperatura ambient Nº parell

FUNCIONS Recobriment i impermeabilització plomes, pèl, pell (gl sebàcies) Impermeabilitza i protegeixen de l’evaporació i de l’atac de paràsits  fulles, fruites Estructural  rusc d’abelles Espermaceti dels catxalots  regula la flotabilitat i facilita els canvis de profunditat

3. Lípids NO saponificables NO tenen àcids grassos  no saponificació NO són esters Menys abundants que els saponificables Importants com a hormones i vitamines. Constitueixen una família molt heterogènia.

Esteroides Derivats de l’esterà (ciclopentanoperhidrofenantré) 1.1 Esterols -OH en C3 i cadena hidrocarbonada en C17 Colesterol  El més abundant als teixits animals A les membranes cel·lulars de cels animals dóna estabilitat i rigidesa a la membrana xq fixa els fosfolípids i disminueix la permeabilitat Vitamina D  regula l’absorció de Ca a l’intestí i les concentracions de Ca als ronyons i ossos

1.2 Hormones esteroidees (es sintetitzen a partir del colesterol) - Hormones sexuals: progesterona i testosterona Hormones suprarenals: cortisol i aldosterona 1.3 Ac. Biliars  (deriven del colesterol) Emulsionen els greixos i afavoreixen la seua digestió i absorció a l’intestí

2. Terpens o isoprenoides Es formen per unió de molècules d’isopré Estructura lineal o cíclica Alguns tenen color per la presència de = conjugats  e- deslocalitzats Abundants en vegetals

CLASIFICACIÓN DE LOS TERPENOS Nombre nº de isoprenos Función Ejemplo Monoterpenos 2 Aromas y esencias Geraniol, mentol Sesquiterpenos 3 Intermediario en la síntesis del colesterol Farnesol Diterpenos 4 Forman pigmentos y vitaminas Fitol, vitamina A, E, K Triterpenos 6 Escualeno Tetraterpenos 8 Pigmentos vegetales Carotenos, xantofilas Politerpenos n Aislantes Látex, caucho

3. Prostaglandines Descobertes al líquid prostàtic  realment són produïdes per quasi tots els teixits Deriven de Tenen acció local regulant el metab de la cel on es troben: Fosfolípids de membrana

MÈTODES D’IDENTIFICACIÓ Por su SOLUBILIDAD Insolubles en agua Solubles en disolventes orgánicos: acetona, éter… Tinción con SUDAN III Se colorean selectivamente de rojo-anaranjado