2. L’empirisme de Hume 2.1. L’origen i la constitució del coneixement Pàgina 261-262 Tot el nostre coneixement es redueix a percepcions: impressions i idees Biografia Pàgina 261 Obres Pàgina 262 Impressions (Percepcions més intenses, apareixen primer) (Dades immediates) (Coneixement a través dels sentits) Origen: l’ experiència Externa: Impressions de sensació Sensacions Emocions Passions Text pàgina 261 Interna: Impressions de reflexió Percepcions (Es diferencien en: L’ordre en què apareixen. La força o vivacitat que posseeixen). Causa Idees (Percepcions menys intenses, apareixen després) (Dades mediates: tenen el seu origen en les impressions: en són còpies debilitades) (Coneixement a través del pensament) José Vidal González Barredo

2. L’empirisme de Hume 2.1. L’origen i la constitució del coneixement Pàgina 262-264 La gènesi de les idees complexes: les lleis d’associació d’idees Percepcions (Es diferencien en: L’ordre en què apareixen. La força o vivacitat que posseeixen). Impressions (Percepcions més intenses, apareixen primer) (Dades immediates) (Coneixement a través dels sentits) Idees (Percepcions menys intenses, apareixen després) (Dades mediates: tenen el seu origen en les impressions: en són còpies debilitades) (Coneixement a través del pensament) Causa Origen: l’ experiència Externa: Impressions de sensació Interna: Impressions de reflexió Sensacions Emocions Passions Text pàgina 263 Memòria (Transforma les impressions en idees) (Permet conservar-les i tornar a reproduir-les) (En manté l’ordre i l’estructura originals) Simples (àtoms del coneixement) Semblança Contigüitat: a) Espai b) Temps Causa - efecte Imaginació (Combina les idees simples per formar idees complexes) (És més lliure: pot alterar l’ordre original) (El pot fer a l’atzar, voluntàriament però Lleis d’associació d’idees Pren-ne nota! Pàgina 262 (Hi ha unes qualitats associatives que fan que unes idees s’uneixin de forma regular amb d’altres) (És una força suau, no connexió necessària) Complexes

2. L’empirisme de Hume 2.1. L’origen i la constitució del coneixement Pàgina 264-265 Els tipus de coneixement: relacions d’idees i qüestions de fet Són els dos únics tipus de coneixement. Es diferencien en com estableixen les seves veritats, el seu grau de certesa i el tipus d’informació que ens proporcionen. Text pàgina 264 Relacions d’idees Ex.: “El tot és gran que les seves parts” Ús exclusiu de la raó (sense necessitat de recórrer a l’experiència) Pensar el contrari és lògicament impossible (fonament: “principi de no – contradicció”) Són veritats universals i necessàries: CERTESA No amplien el nostre coneixement (referides a entitats de caràcter ideal) Qüestions de fet Ex.: “El sol sortirà demà” A partir de l’experiència Pensar el contrari és lògicament possible (fonament: “inferència causal”) Són veritats particulars i contingents: CREENÇA Si amplien el nostre coneixement (descriuen què passa al món)