EDAR ALT MARESME NORD Antecedents i situació actual

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Organització, funcionament i gestió dels centres docents públics Les competències bàsiques Jornada de participació Tarragona, Materials a càrrec.
Advertisements

TFG – Àrea Enginyeria del programari
Pla de Recursos Humans per al mandat
Servei de Contractacions i Subministraments
Gestor Integrat de Referències
Eines per combatre la pobresa energètica des de l’administració local: el cas de l’Ajuntament de Cornellà Montse Sanllehy i Virgínia Vallvé 22 de setembre.
Programa REMI RESIDÈNCIA TORIBI DURAN Castelló D’Empúries (GIRONA)
Millores de transport públic a la Garrotxa
Actualització del mapa de soroll de trànsit de la ciutat de Girona.
Fitxa cas.
PLA D’ESPAIS VERDS DE TARRAGONA
Temporada de bany, estiu 2017
Prova pilot sensor de control volumètric a 4 municipis de la província de Barcelona Conchita Vicaria
Desenvolupament de la sessió:
Els recursos de la TET. Un punt de partida.
Consultoria Cultura 2017 Març 2017 Wifi:.
Projecte de perllongament de l’L3
El Maresme i el Consell Comarcal.
Projecte de reforma de la plaça d’Espanya
Consultoria Cultura 2018 Febrer 2018 Wifi: 1.
Àrea de Serveis personals, Benestar i Famílies
La Unitat d’Hospitalització d’Aguts de la UIPA (VH - Sant Rafael) es fa càrrec de la hospitalització de salut mental de la Barcelona Nord Anteriorment.
Estació Depuradora d’Aigües Residuals VALL DEL GES
XARXA D’HORTS SOCIALS programa
Projecte de perllongament de l’L3
Ordenança de soroll de la Xarxa de ciutats i pobles cap a la Sostenibilitat Control de soroll dels vehicles de motor Montesquiu, 27 de novembre 2008 Maria.
Les xarxes de control automàtic de la qualitat de l’aigua Jordi López i Simó - Director Tècnic – Aigües deTerrassa.
PLA REACTIVACIÓ MUNICIPAL Ajuntament de Sant Pere de Ribes
Circuit de gestió dels expedients de CAIXA DE CRÈDIT 2018
Projecte d’Itineraris Formatius
Menú => Gestió d’expedients => Adaptació per extinció de pla d’estudis.
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ I EXPLOTACIÓ DEL TRAMVIA SALT-GIRONA
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
ANTECEDENTS El febrer de 2013 L’Hospitalet va iniciar un procés participatiu de reflexió estratègica amb la ciutadania per tal d’establir les bases de.
El nou Reglament de Règim Intern del MCECC
Infraestructures i Productivitat Universitat de Barcelona
COGENERACIÓ AMB PILES DE COMBUSTIBLE: APLICACIÓ A EDIFICIS DE LA UPC
Estat de benestar i drets socials
PLA REACTIVACIÓ MUNICIPAL Ajuntament de Sant Pere de Ribes
RYT a matrícula (MAT) reunió de centres 21/05/2015.
PLATJA DE SANT SEBASTIÀ
Dispositiu Local d’Inserció
DISSENY GRÀFIC D’UN PORTAL DE TRANSPARÈNCIA PER AJUNTAMENTS
AGENDA CATALANA DEL CORREDOR MEDITERRANI
PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL I PRESSUPOST 2010
Programa Centres Ecoambientals
Indústria i sòls contaminats
RETIRADA PLA DIRECTOR
Pla estratègic de desenvolupament econòmic local i l’ocupació del Vallès Oriental ( ) Presentació del Pla de treball Consell d’Alcaldes del.
ASSAMBLEA GENERAL ASSOCIACIÓ DE FAMÍLIES D’ALUMNES CURS 17/18
Reptes i oportunitats per al Litoral Català
Reptes i oportunitats per al Litoral Català
MODEL DE QUALITAT DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME 27 d’abril 2006.
PRESENTACIÓ DEL PROJECTE GESMOPOLI
Participació en un projecte de cooperació per al desenvolupament:
Millores en la normativa relativa al programa d’ajuts i a la promoció de la implantació d’energies renovables Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i.
Els Plans Especials Urbanístics de Protecció del Subsòl (i 2) Metodologia (en preparacio): el cas del Baix Ter Joan Solà i Jordi Montaner GEOSERVEI PROJECTES.
“L’ètica empresarial a les organitzacions sanitàries i socials”
Protocol de funcionament intern del Consell Municipal de Serveis Socials de Santa Coloma de Gramenet Secretaria del Consell Municipal de Serveis Socials.
Sants-Montjuïc Abril de 2017 BIM/SA
Dret processal Administratiu
Infraestructures de la Generalitat de Catalunya
Anàlisi de la qualitat de vida de les persones majors a Mallorca
Resultats dels compromisos de qualitat adquirits amb els usuaris de la UGAD Període (1r semestre)
Tall per obres: Reforma de la carretera de Sant Joan
Fitxa cas.
LA GESTIÓ AMBIENTAL Maria Mañanet i Enric Espinosa
UN ENTORN PRIVILEGIAT AL PEU DEL MONTNEGRE…
CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT, AGRICULTURA I PESCA
Mapa de capacitat acústica d’
Transcripción de la presentación:

EDAR ALT MARESME NORD Antecedents i situació actual 25 setembre de 2007

EDAR DE L’ALT MARESME NORD Índex Antecedents Pàg. 3 Situació actual Pàg. 5 Estudi d’alternatives Pàg. 6 Propostes de millora Pàg. 9 Valoració d’alternatives Pàg. 10 Conclusions: alternativa escollida Pàg. 11

ANTECEDENTS 1982 Construcció del pretractament, col·lectors i emissari submarí pel Consorci Infraestructura Sanitària de la Província de Barcelona (explotat i mantingut per la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària d’Infraestructura Sanitària de l’Alt Maresme Nord) i establiment del centre de gravetat d’aquest sistema de sanejament. 1994 Redacció del projecte de l’EDAR del Sistema de Pineda de Mar, Junta de Sanejament. Al·legacions per ubicació en terrenys agrícoles. Projecte licitat, adjudicació provisional de les obres. 1999 Acord dels 5 Ajuntaments implicats per ubicar l’EDAR en la Pedrera de Montpalau (Tordera). 2000- 2001 Projecte de l’EDAR i col·lectors segons el nou emplaçament. 2001 Anul·lació de l’adjudicació de l’obra de 1994 i nova Informació Pública del Projecte de l’EDAR a Montpalau i l’Estudi d’Impacte Ambiental. 2002 DMAH formula Declaració d’Impacte Ambiental favorable. 2003 Concessió d’Obra Pública surt a licitació i s’adjudica (projecte Montpalau) 2004-2005 Reconsideració de la ubicació (Montpalau). S’estudien les diferents alternatives proposades (Pla de Batet i Malgrat). Es considera com a alternativa més adient la ubicació propera al pretractament (Pla de Batet)

ANTECEDENTS 2006 Entitats i grups polítics municipals, bàsicament de Pineda, proposen la ubicació al Pla de Gràcia. Es realitza un nou estudi d’alternatives amb les 2 últimes propostes (Pla de Batet, a Pineda, i Pla de Gràcia, a Santa Susanna) i s’afegeix la nova proposta a la façana litoral, en terrenys a cavall d’ambdós municipis (Pineda i Santa Susanna), incloent l’espai del pretractament. Es considera com a alternativa més adient la de la Façana Litoral. 4 setembre 2006. Presentació al Consell Comarcal de la nova proposta d’ubicació de l’EDAR a la façana litoral . Valoració positiva de la proposta a les dues primeres reunions. Demanda de certes correccions o millores de la proposta presentada per l’Agència, i insistència en la ubicació al Pla de Gràcia per part d’algunes entitats socials, veïnals, així com grups municipals de Pineda. Octubre 06-febrer 07. Presentació millores sobre el projecte façana litoral (nul·la afectació terrenys agrícoles, tractament olors i sorolls, integració paisatgística, funcionalitat, compacitat, recuperació energètica i centre ambiental, etc. ) Maig 2007. Arran dels canvis polítics fruit de les eleccions municipals, creixen els moviments d’oposició a l’alternativa de la façana litoral i l’Ajuntament de Pineda aprova una moció (juliol 2007) reclamant que s’estudiïn alternatives anteriors: Pla de Grau (Malgrat) ; Pla de Gràcia (Sta. Susanna) i Pedrera Montpalau (Tordera).

SITUACIÓ ACTUAL Setembre 2007: Atès que no es pot dilatar més en temps la manca de depuració dels 5 municipis als quals donarà servei aquesta instal·lació ambiental (que fa anys que hauria d’estar en funcionament per complir les directives de sanejament i qualitat d’aigües) fet en el qual tots els grups polítics dels municipis coincideixen amb l’ACA Atès que no ha estat possible assolir el necessari consens institucional, polític i social per tirar endavant el projecte que es considerava idoni des del punt de vista hidràulic, tècnic, urbanístic i paisatgístic (façana litoral) Atès que aquest projecte requereix d’una modificació del planejament que alhora requerirà la tramitació i aprovació corresponents per part de l’Ajuntament Atès que cal una decisió de molt curt recorregut per no perdre el finançament de fons de cohesió atorgats (14 milions d’euros) ja que cal comunicar a la UE abans del 15 d’octubre els canvis de dates d’execució del projecte L’Agència Catalana de l’Aigua ha decidit proposar als municipis i al Consell Comarcal la recuperació i millora del projecte d’ubicació a la pedrera de Montpalau (Tordera), únic expedient viu i amb bona part de la tramitació ja iniciada per part de l’ACA, mantenint el pretractament actualment existent a la façana litoral i proposant millores del projecte a desenvolupar en l’àmbit de la pedrera, amb l’objectiu de garantir el mateixos nivells de qualitat tècnica, hidràulica, d’integració paisatgística i sostenibilitat que es preveien en el darrer projecte,incloent la incorporació del centre d’interpretació ambiental així com la incorporació progressiva del tractament terciari amb l’objectiu d’afavorir la reutilització de l’aigua tractada i contribuir a garantir la disponibilitat d’aigua a través de la recàrrega de l’aqüífer profund de la Tordera així com l’aprofitament per a usos municipals, agrícoles i industrials com a valors afegits a l’expedient actualment en tràmit.

ESTUDI D’ALTERNATIVES Alternativa Montpalau (Tordera) Alternativa Malgrat de Mar Alternativa Pla de Gràcia (Santa Susanna)

ESTUDI D’ALTERNATIVES ALTERNATIVA MALGRAT (TM MALGRAT DE MAR) Propera al Riu Tordera, a la línea de ferrocarril i la N-II. Es tracta d’uns terrenys agrícoles, actualment fora d’ús que estan destinats a l’acopi d’àrids i runes. Aquest emplaçament es troba dins la zona d’afecció de la llera. Alternativa de difícil solució tècnica ates que es troba molt lluny del centre de gravetat del sistema de sanejament. Tanmateix, requeriria un tractament molt acurat per evitar afectacions a l’aqüífer. A més té la peculiaritat de la llunyania respecte a l’actual centre de gravetat del sistema (estació de pretractament), fet que implica d’una banda, possibles problemes de septicèmia a l’aigua residual i, de l’altra, la construcció d’una nova i desmesurada xarxa de col·lectors de fins a 9 km de longitud, amb bombaments intermedis i encariment dels costos d’explotació. Ubicació en zona inundable per avinguda de període de retorn de 100 anys. Necessitat d’elevació del terreny i accés. Greu afecció al territori (2 canonades de 1000 mm travessant zones urbanes i agrícoles de Sta. Susana i Malgrat, afecció important a serveis (Renfe, N-II). El possible avantatge ambiental de recàrrega de l’aqüífer superficial no és tal atès que ja s’està recarregant a través del terciari de la EDAR de Blanes. Es la pitjor de les alternatives analitzades des del punt de vista hidràulic, tècnic, urbanístic i econòmic. ALTERNATIVA PLA DE GRÀCIA (TM STA SUSANNA) Terrenys sense aprofitament i que han estat utilitzats, en part, com abocador de residus i runes. Es troba en terrenys agrícoles no urbanitzables vinculats a un conveni urbanístic (Ajuntament/Propietari). Aquest emplaçament es troba en una zona amb insuficiència de drenatge. Possibles incidències en l’entorn urbà. Alternativa tècnicament viable amb mesures correctores. Manca total de consens polític i social i no acceptada per l’Ajuntament de Santa Susanna.

ESTUDI D’ALTERNATIVES ALTERNATIVA MONTPALAU (TM TORDERA I PINEDA) Aquest emplaçament es situa en una antiga explotació minera a cel obert, a tocar de C-32. Aquest emplaçament requereix de la construcció de 3 km de col·lectors d’impulsió, entre l’actual planta de pretractament i la nova EDAR. Avantatges: Únic expedient vigent i en tramitació actualment a l’ACA. Projecte d’obra per a la construcció (POC) aprovat definitivament en data 19/11/02. Disposa de Declaració d’impacte ambiental favorable. Projecte que ja incorpora una modificació del traçat dels col·lectors fora de la riera (permet superar oposició col·lectiu Salvem la riera). Preveu un terciari per a usos municipals. Iniciats els tràmits d’expropiació (actes prèvies a l’ocupació) fins a la declaració d’urgent ocupació inclosa. El contracte de concessió d’obra pública encara és vigent. Executats 1.000 metres lineals de col·lectors (canonada triple) en el Pg. Marítim de Pineda. Es considera, per tant, que la situació administrativa i la tramitació del projecte son vigents,sense haver d’anular la concessió ni rescabalar danys. Alternativa més factible a curt termini des del punt de vista administratiu, tècnic, hidràulic i urbanístic.

PROPOSTES DE MILLORA ALTERNATIVA MONTPALAU (TM TORDERA I PINEDA) Instal·lació semicoberta. Incorporació de les millors tecnologies disponibles (sistemes de desodorització i minimització de soroll) La ubicació proposada a Montpalau no afecta a cap espai PEIN o a la Xarxa Natura 2000 No requereix cap modificació en el planejament urbanístic Cal un disseny rigorós i una acurada integració paisatgística que reculli la sensibilitat de les entitats des del punt de vista de minimització de l’impacte. Incorporarà un centre ambiental educatiu de referència Es preveu també el projecte de restauració vegetal de l’indret amb criteris de sostenibilitat ambiental i bioenginyeria i bioquímica. Valor afegit: Es preveu la incorporació del terciari amb l’objectiu prioritari de recarregar l’aqüífer profund de la Tordera, que és el que serveix per garantir els usos prioritari com és l’abastament. Tot i que es requereix un bombament des del centre de pretractament, el fet que la ubicació estigui a cota 40, facilitarà la incorporació progressiva (2 fases ) del tractament terciari per al reaprofitament de les aigües i la xarxa de col·lectors per als usos ambientals (recàrrega de l’aqüífer profund de la Tordera que permet la sostenibilitat de l’aqüífer i, alhora, garantir la disponibilitat en cas d’aturada de la dessalinitzadora de Blanes).

Montpalau-Tordera millorada ANÀLISI D’ALTERNATIVES MATRIU MULTICRITERI: A Favorable B Favorable amb esmenes C Desfavorable D Molt desfavorable ALTERNATIVES   Montpalau-Tordera millorada Pla de Gràcia Malgrat de Mar Criteris tècnics Hidràulica del Sistema C B D Compacitat i funcionalitat del sistema Criteris urbanístics Planejament Urbanístic A Potencialitat del Solar Accessos Criteris ambientals Impacte Ambiental Tractament Terciari Reserva espai / obra civil

CONCLUSIONS Alternativa escollida: Pedrera Montpalau (Tordera) Atès tot el que s’ha exposat en les pàgines precedents sobre les característiques i proposta d’ubicació del projecte de depuradora de l’Alt Maresme Nord, i tenint en compte els aspectes exposats en l’anàlisi multicriteri de les alternatives avaluades: l’Agència Catalana de l’Aigua considera que l’aternativa d’emplaçament més possible és la proposada a la pedrera de Montpalau (Tordera) i en aquest sentit, desenvoluparà el projecte ja existent amb les millores que s’ han exposat amb un doble objectiu: Assolir quan abans el mandat de la Directiva en matèria de sanejament (obligatorietat de depurar les aigües residuals i retonar-les al medi en condicions) No perdre el finançament dels Fons de Cohesió (14 M€) atorgats per a aquesta instal·lació tant necessària i urgent especialment tenint en compte que es tracta d’un zona turística de primera magnitud.