1. L’empirisme de Locke 1.1. L’origen i la constitució del coneixement Pàgina 253 L’origen de les idees: explicació fisiològica del procés Com els cossos produeixen les idees en nosaltres? Explicació mecanicista de la sensació, el cossos operen en nosaltres per impuls: Podem percebre a distància → cossos individualment imperceptibles → capacitat d’afectar algunes parts del nostre cos. Els cossos del món físic → contacte amb els sentits → xoc i el moviment de petites partícules (raigs de llum, ones sonores, etc.) → topen → terminacions nervioses → xoc → moviment → transmissió → nervis o «esperits animals» fins al cervell → idees (sensacions). Per tant, les idees són produïdes per l'impuls sobre els nostres sentits d’aquestes partícules procedents dels cossos. Els diferents moviments i formes, volum i nombre d’aquestes partícules, en afectar els diversos òrgans dels nostres sentits, produeixen en nosaltres les diferents sensacions. Idees coses José Vidal González Barredo

1. L’empirisme de Locke 1.1. L’origen i la constitució del coneixement Pàgina 253-254 La gènesi de les idees simples: la sensació i la reflexió Text pàgina 253 “Tota idea procedeix de la sensació o de la reflexió”. Tipus Segons origen Sensació (Experiència externa: en ser afectats els nostres sentits pels objectes de diversa forma) [Imatge p. 254] (qualitats sensibles dels objectes) Reflexió (Experiència interna: en percebre les operacions internes de la pròpia ment) (actes de la ment: percebre, recordar, imaginar, pensar, etc.) D’un sol sentit (Idees de les olors, colors, etc.) De diversos sentits (Idees de magnitud, moviment, situació, etc.) Idees (Qualsevol contingut de la consciència) (Representacions) Simples L’enteniment és passiu (es limita a rebre-les) De la reflexió (Idees de record, percepció, etc.) De combinació de sensació i reflexió (Idees d’existència, plaer, nombre, etc.)

1. L’empirisme de Locke 1.1. L’origen i la constitució del coneixement Pàgina 254-255 La gènesi de les idees complexes: les operacions de l’enteniment Idees (Qualsevol contingut de la consciència) (Representacions) Simples L’enteniment és passiu (es limita a rebre-les) Sensació (Experiència externa: en ser afectats els nostres sentits pels objectes de diversa forma) (qualitats sensibles dels objectes) Reflexió (Experiència interna: en percebre les operacions internes de la pròpia ment) (actes de la ment: percebre, recordar, imaginar, pensar, etc.) D’un sol sentit (Idees de les olors, colors, etc.) De diversos sentits (Idees de magnitud, moviment, situació, etc.) De la reflexió (Idees de record, percepció, etc.) De combinació de sensació i reflexió (Idees d’existència, plaer, nombre, etc.) Tipus d’idees simples Segons origen Són els àtoms del coneixement (però estan inconnexes) Complexes L’enteniment és actiu (opera sobre les idees simples i les combina) Operacions de l’enteniment Tipus d’idees complexes Percepció (reflexió) Retenció (memòria) Discerniment Composició Comparació Abstracció Substàncies (Representen coses particulars: cavall, arbre, etc.) Modes (Representen qualitats o complexos de qualitats: espai, gratitud, etc.) Relacions (Resultat de comparar diverses idees: pare - fill, identitat -diversitat, causa - efecte, etc) Text pàgina 254

1. L’empirisme de Locke 1.1. L’origen i la constitució del coneixement Pàgina 255 Els tipus de coneixement: intuïtiu, demostratiu i sensitiu Com que tot el nostre coneixement consisteix en la visió que de les seves pròpies idees té la ment, els diferents graus d’evidència que s’hi donen depenen de les diferents maneres que té la ment de percebre l'acord o el desacord de qualsevol de les seves idees.

1. L’empirisme de Locke 1.1. L’origen i la constitució del coneixement Pàgina 255 Definició: La ment percep de manera immediata l'acord o el desacord de dues idees per si soles. Exemples: Un cercle no és un triangle, tres és més que dos, el color blanc no és el color negre. Trets característics: S'imposa immediatament i sense cap possibilitat de dubte: la base de tota certesa posterior. Coneixement intuïtiu Definició: La ment es veu obligada, per percebre aquest l'acord o el desacord, a la intervenció d’altres idees (raona). Exemples: Determinar la magnitud que pot existir entre els tres angles d'un triangle i dos angles rectes. Trets característics: Depèn de proves (les idees intermèdies) i la sagacitat. No té el grau de certitud indubtable. Coneixement demostratiu Definició: La ment, a partir del coneixement intuïtiu que té de les idees infereix, de les seves sensacions l'existència d’alguna cosa fora d’ella que es correspongui amb aquestes idees: l'existència d'objectes externs particulars. Exemples: El coneixement sensible de l'existència dels ens particulars. Trets característics: Excedeix la mera probabilitat, sense assolir cap dels dos graus de la certitud anteriors. Coneixement sensitiu