3. Aspectes nutricionals Les conductes sedentàries provoquen SOBREPÈS i posteriorment OBESITAT. Un 25% de la població infantil espanyola pateix sobrepès. ANORÈXIA/BULÍMIA: Transtorns alimentaris provocats en gran mesura per factors psicològics i socials. Anorèxia: Ingerir moltes menys calories de les necessàries. Bulímia: Ingerir enormes quantitats de menjar i vomitar posteriorment.

IMC (Índex de massa corporal) IMC= Pes (Kg) / alçada2 (m2) Indicador de l’estat de salut respecte al pes. Pes insuficient – pes saludable – risc de sobrepès – sobrepès. Calcula el teu IMC i compara’l amb la taula que veuràs. Quocient entre el pes (Kg) i l’alçada al quadrat.

Obesitat Obesitat mòrbida: IMC > 40 Kg/m2 L’obesitat provoca malalties cardiovasculars, diabetes, hipertensió… Quadres psicològics: depressió, factors socials… Tècniques en cirurgia permeten reduïr la mida de l’estòmac.

4. Addiccions Quines addiccions coneixes? Llegeix la taula de la pàgina 76 sobre les característiques de les addiccions. Són addiccions les que has anomenat?

6. MALALTIES NO INFECCIOSES El cas de la diabetis LA FUNCIÓ DEL PÀNCREES: Produïr suc pancreàtic per la digestió. Produïr insulina. Una hormona encarregada de controlar els nivells de glucosa a la sang. La insulina es secreta a la sang i permet l’entrada de glucosa als teixits musculars i el fetge, aquesta glucosa s’utilitza coma reserva energètica. Una glucèmia normal és entre 60 i 120 mg/dl Si no es produeix prou insulina o simplement no se’n produeix, la glucosa es queda a la sang.

Diabetis tipus 1 i 2 (quadre pàg. 83) Diabetis 1: Malaltia crònica, pròpia dels infants i joves. Se sol heretar la predisposició a patir-la, però habitualment és d’origen autoimmune, el sistema inmunitari no reconeix com a pròpies les cèl.lules encarregades de produïr insulina i les destrueix. Es produeix això degut al mal funcionament d’alguns gens. Diabetis 2: El pàncrees produeix insulina però les cèl.lules no la reconeixen. Cal fer una dieta baixa en glúcids, o bé tractaments per via oral o venosa.

Tractaments per la diabetis 1 (infantil) No es produeix insulina, cal injectar-la. Bombes d’infusió d’insulina. INCONVENIENTS: Possibilitat de rebuig per part de l’organisme. Revolució: enginyeria genètica...

La insulina recombinant Primera aplicació de la clonació en persones diabètiques. Es modifiquen geneticament uns bacteris (Escherichia coli) per tal que produeixin la hormona insulina humana. S’extreu el gen de la insulina humana i s’introdueix en el genoma (mapa de gens) del bacteri, qui s’encarregarà de produïr insulina. Aquests bacteris són doncs transgènics, organismes modificats geneticament.

La indústria farmacèutica Gran part de les investigacions es financien amb les anomenades patents. Una empresa farmacèutica pot trigar 10 anys a desenvolupar un fàrmac. Per recuperar la inversió, grven els seus productes amb uns diners de forma que bona part del que paguem pel medicament té a veure amb el guany de l’empresa, i no tant amb el cost de producció. És aconsellable l’ús de fàrmacs EMG, o genèrics.

El futur: cèl·lules mare Les cèl·lules embrionàries tenen l’extraordinària capacitat de reproduïr-se en qualsevol dels 200 tipus de cèl.lules del nostre organisme. Podríem utilitzar aquestes cèl.lules per crear cèl.lules del teixit pancreàtic i regenerar el pàncrees d’un malalt de diabetis? Cal utilitzar embrions humans... Nombroses opinions en contra limiten enormement aquesta tècnica.

Altres opcions Cèl.lules mare en el cordó umbilical. Es pot congelar però només en estat òptim durant 3 anys. Cèl.lules mare adultes. Se sap que algunes cèl.lules es troben disseminades per l’interior de l’organisme, caldria trobar on i utilitzar-les.