La veu passiva Tema de present
Concepte de veu passiva En una oració transitiva, l’acció surt, per dir-ho així, del subjecte per recaure sobre el complement directe. Si expressem aquest procés amb la veu activa, ens posem en el punt de vista del subjecte i diem que fa: SUBJECTE VERB C.DIRECTE Els soldats prendran la ciutat Quan fem servir la veu passiva, adoptem el punt de vista del C. Directe i diem què li fan: La ciutat serà presa pels soldats SUBJECTE PACIENT VERB PASSIVA SUBJECTE AGENT Per tant, la veu passiva només és possible en els verbs transitius. El sentit d’aquestes dues oracions és el mateix; això no obstant, l’ús de l’una o de l’altra veu no és indiferent, i depèn del fet que el nostre interès s’apliqui a l’autor de l’acció o al que la pateix. Així, si volem explicar qui era Brutus, direm (activa ): BRUTUS ASSASSINÀ CÈSAR. Però, si parlem de Cèsar i tenim la intenció d’explicar-ne la mort, direm (passiva ): CÈSAR FOU ASSASSINAT PER BRUTUS.
Desinències personals passives plural La conjugació passiva: els temps passius, en català, es componen tots del verb SER i el participi passius del verb conjugat. El llatí fa servir un procediment semblant en els temps del tema de perfecte. Els de tema de present són simples i es conjuguen amb desinències especials. Desinències personals passives singular Desinències personals passives plural 1a persona -R 2a persona -RIS, -RE 3a persona -TUR 1a persona -MUR 2a persona -MINI 3a persona -NTUR