EL CICLE BIOLÒGIC DE L’ARNA DE LA CERA Galleria mellonella (Linnaeus, 1758)

Aplicació del mètode científic OBSERVACIÓ QÜESTIÓ HIPÒTESI RECERCA BIBLIOGRÀFICA SOLUCIÓ EXPERIMENT RESULTAT NO SOLUCIÓ Observació: una eruga amb el temps s’acaba transformant en papallona. Qüestió: com és el cicle biològic de les papallones? Hipòtesi: tots els lepidòpters, i dins d’ells l’arna de la cera, tenen una vida dividida en períodes. Recerca bibliogràfica Experiment: seguiment i estudi del cicle biològic de l’arna de la cera. Resultats: van confirmar la hipòtesi.

ELS LEPIDÒPTERS Classificació dins els éssers vius El cicle biològic L’arna de la cera

Neòpters Paraneòpters Megalòpters Estrepsípters Mecòpters Himenòpters Apterigots Insectes Paleòpters Polineòpters Pterigots Coleòpters Planipennis Neòpters Paraneòpters Megalòpters Estrepsípters Mecòpters Himenòpters Oligoneòpters Dípters Tricòpters Sifonàpters Rifidiòpters Lepidòpters

El cicle biològic adult ous Metamorfosi completa larva crisàlide

ELS OUS Primer període del cicle biològic. Funció: protecció i desenvolupament embrionari. Morfologia: variada.

LA LARVA Fase mòbil de l’estadi larval. Període de creixement. Mudes. Funció: acumular energia. Morfologia: forma cilíndrica i tres parts principals (cap, tòrax i abdòmen).

LA CRISÀLIDE Nimfa o pupa. Fase dràstica de la metamorfosi. Funció: transformar la larva en adult. Morfologia: fusiforme, pot estar protegida per un capoll.

L’ADULT Fase adulta. Imago. Funció: aparellar-se i reproduir-se. Morfologia: característiques comunes amb els altres insectes.

L’arna de la cera Espècie de la família dels piràlids. Cicle biològic curt (plurivoltines). Factors que en condicionen la vida: temperatura, humitat i aliment. Constitueixen una plaga dels ruscs de les abelles. Utilitzada en investigació i comercialitzada com a aliment per a rèptils.

PART EXPERIMENTAL Metodologia Presa de dades Anàlisi de dades Resultats

Metodologia Preparació material. Organització de la presa de dades. Preparació del lloc de cria. Elaboració de la dieta.

Presa de dades Dades cronològiques Dades físiques i morfològiques: Diàmetre dels ous Amplada de la càpsula cefàlica i longitud de les larves. Amplada màxima i longitud de capolls i crisàlides. Amplada de les ales en posició de repòs i longitud del cos dels adults. Observacions

Resultats CICLE COMPLET

OUS Esfèrics, de color rosa clar. Mida: 0,45 ± 0,03 mm Poca variabilitat entre els ous, són tots molt semblants. X SD CV N Valor màxim Valor mínim 0,45 mm 0,03 mm 0,067 16 0,5 mm 0,4 mm

LARVES Cos cilíndric i flexible, de blanc a grisos a mida que creixen. Cap marró i rígid. Gran creixement. 7 mudes, la última dóna lloc a la crisàlide. Longitud de 1,2 mm a 25 mm.

LARVES Correlació molt alta entre l’amplada de la càpsula cefàlica i la longitud de la larva.

CRISÀLIDES Capoll: fusiforme, fet amb fils de seda i partícules d’altres materials enganxades a sobre. Crisàlide: fusiforme, de color marró clar que es va enfosquint poc a poc. Tamany de la crisàlide lleguerament inferior al del capoll. Les crisàlides fan 13,25 ± 1,72 mm de longitud i 3,96 ± 0,42 mm d’amplada màxima.

ADULTS Dimorfisme sexual: mascle més petit, més clar i amb el cap arrodonit, la femella té un petit bec. Activitat: aparellar-se i la femella pondre ous. Longitud mitjana del cos: 12,7 mm els mascles i 15,5 mm les femelles.

DURADA DEL CICLE Cicle complet: 10 setmanes Ou Adult Crisàlide Larva Mitjana (dies) Valor màx. Valor mín. ous 6,5 7 6 larves 53 60 40 crisàlides 8 9 adults 15 20 2 Ou Adult Crisàlide Larva Cicle complet: 10 setmanes

Conclusions Cal seguir una metodologia. Hi ha diversitat en el ritme de creixement (larves). La temperatura i l’aliment condicionen la velocitat de creixement de les larves. A les larves hi ha relació entre l’amplada de la càpsula cefàlica i la longitud. El creixement larvari coincident amb les mudes. Dimorfisme sexual visible als adults. Dificultat de fer un experiment en viu. http://www.edu365.com:8801/~mlv99981/