P. Muñoz(1) O. Santos(2) A. Ballvé(3) C. Matas(4)

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Interpretació estadística dels indicadors de centre
Advertisements

Anàlisi de Fourier i Mesures en Corrent Continu
La qualitat, garantia de millora.
Fitxa cas.
Què és la tecnologia?.
L’Univers Com es defineix l’Univers?
Llicenciatura de Biologia
CONVOCATÒRIES ACCD 2011.
III Jornada de transport sanitari
AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES EXPERIMENTALS, 1
Anàlisi econòmica i financera
AJUNTAMENTS I SEGUIMENT DE L'ACTIVITAT COMERCIAL
uoc-domo CONTROL DOMÒTIC AMB ARDUINO UOC-DOMO
CONVIVÈNCIA OBSERVATORI PER A LA E S C O L A R.
Elisabet - Abril – Rubén 6èB
UNITAT 1: Els nombres reals (I)
Objectius Disposar d’informació que ens aproximi a estimar el cost mitjà i la seva variabilitat en relació amb les diferents línies d’activitat i sobre.
El control dels simúlids a la part baixa de l’Ebre
L’informe de laboratori
Àrea de Serveis personals, Benestar i Famílies
I ARA, QUÈ PUC FER?.
1 u n i t a t El departament de Recursos Humans.
“Bones pràctiques agràries en el conreu del calçot.”
Experimentam amb la ciència
Equivalent Thèvenin d'un circuit de corrent continu
Per què fer recerca i innovació tecnològica en l’àmbit del
Ordenança de soroll de la Xarxa de ciutats i pobles cap a la Sostenibilitat Control de soroll dels vehicles de motor Montesquiu, 27 de novembre 2008 Maria.
Programa BIBE: perspectives de futur
El nou pla docent de la UB: Adequació al sistema ECTS
Avaluació de preparació Agile <nom de la solució>
TFG I – PROJECTE PROFESSIONAL
Les Restriccions d’accés
QUÈ FA QUE UNA PILOTA BOTI MÉS QUE UNA ALTRA?
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
A quina hora i en quin espai hi ha més soroll a l’escola?
PAU 2010.
Treballem l’estadística
Víctor Ruiz Marquès Enginyeria en Informàtica   Juan Martínez Bolaños
FET PER L’ÈRIC I L’ANASTASIA
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
La gestió per processos
Resultats DIAGNOSI SOCIO CULTURAL DE L’ENTORN FAMILIAR DELS I DE LES
Dissenys factorials dos o més factors creuats
- Treballem un projecte a l’aula d’acollida -
Tesis Doctorals en Xarxa
INDEX 1.- Introducció 2.- Abast i objectius del projecte
Preinscripció a la UPF Curs 2017/18
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
Com preparar una unitat per a l’avaluació
Treball de Recerca de Batxillerat
NORMATIVA CC SS.
Per què les aliançes estratègiques entre institucions sanitàries
Thinkató Instruccions
Resum Informe d’Enquesta d’Opinió de l’Empleat
Estrès laboral i L'estrès laboral és una resposta de l’organisme davant de qualsevol demanda o exigència a la qual està sotmès i que l’individu interpreta.
REAXYS.
TEMA 8 Aplicacions de les derivades
Dr. Jordi Fàbrega Dr. Andreu Parareda.
Estudiant: Eva Muñoz Altimis
Pla de Formació de Centre
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals
Projecte: Videojocs.cat
DINÀMICA DELS FACTORS BIOLÒGICS
DINÀMICA DELS FACTORS SOCIOECONÒMICS
Elaboració del Pla de formació ajuntament de viladecans
La inserció laboral dels graduats de grau de la UPF
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals (1)
TRETS DIFERENCIADORS 4t ESO
L’AVALUACIÓ DE LA CARPETA DE LABORATORI EN UNA ASSIGNATURA DE SEGON CURS D’ENGINYERIA TÈCNICA DE TELECOMUNICACIÓ Josep Jordana, Francesc J. Sànchez Departament.
Transcripción de la presentación:

P. Muñoz(1) O. Santos(2) A. Ballvé(3) C. Matas(4) Resultats del projecte d’experimentació sobre set cultivars de ceba blanca tardana per a calçot. Recomanacions Finals P. Muñoz(1) O. Santos(2) A. Ballvé(3) C. Matas(4) I.R.T.A. Dep. Tecnologia Hortícola. A.D.V. Viticultors de L’Alt Camp. D.A.R.P. Assessorament Rural i Innovació Tecnològica. A.D.V. Cambrils.

1. INTRODUCCIÓ. Cultiu ceba per a Calçot I. G. P. “Calçot de Valls” “No existia informació contrastada dels cultivars o sub-varietats habituals de la zona”

Consell Comarcal de l’Alt Camp. Oficina Comarcal del DARP. Departament de Tecnologia Hortícola (IRTA) Assaigs de camp: Cultivars de Ceba Blanca Gran Tardana de Lleida per a Calçot.

Campanya 2001-2002: “Primer assaig amb 6 cultivars de Ceba Blanca Gran Tardana de Lleida per a Calçot.” Campanya 2002-2003 i 2003-2004: Continuació assaig amb 7 cultivars de Ceba Blanca Gran Tardana de Lleida per a Calçot.”

OBJECTIUS: 1. Avaluar el comportament vegetatiu i els diferents paràmetres de producció i qualitat dels set cultivars d’acord amb la normativa de la IGP. 2. Contrastar les dades obtingudes amb les de les campanyes anteriors.

Localització: La Masó (Alt Camp.) 2. MATERIAL I MÈTODES. Localització: La Masó (Alt Camp.) Material Vegetal: Hort del Ros. Hort del Pastoret. Hort del Fabregat Hort del Valent Ceba Blanca “Grande Tardía de Lleida” (Batlle) Ceba “Blanca Grande del País” (Fitó) Ceba “Blanca Calçot llarg” (Semar) Obtenció Planter: llavors: Safates 294 alvèols. transplantament: 21-03-2003. obtenció ceba: 30-07-2003.

Detall de les parceles experimentals amb el planter de cebollí

Detall de les cebes arrencades d’uns parcel·la experimental.

Plantació definitiva: 18 setembre 2003. Varietats: 1. Hort del Ros. 2. Hort del Pastoret. 3. SEMAR (Bca. Calçot Llarg) 4. FITÓ (Bca. Gran País) 5.BATLLE(Gran Tardana de Lleida) 6. Hort del Valent 7. Hort del Fabregat Blocs al atzar: 3 Blocs, 21 unitats experimentals. 150 bulbs per unitat

Imatge del camp experimental en plena brotació.

Avaluació i Controls: Controls Brotació: 2 Controls: a) nº cebes brotades, nº no brotades. b) Causa no brotació. c) nº plantes afectades per virosi. Controls periode collita: 21-01-2004 fins 18-03-2004 5 controls: a) nº motes arrencades / nº cames. b) Calçots comercials i no comercials: número pes brut. c)Longitud, pes i diàmetre calçots. d) nº feixos o manats i pes net.

3.RESULTATS. 3.1. Incidència del virus de l’enanisme groc de la ceba (OYDV) Únicament “Ceba Blanca Grande del País” Incidència de virosi estadísticament significativa.

Incidència 2004 superior 2002 i 2003. Batlle 1, clar descens incidència. Fitó increment i significativa.

Pastoret: Valors Intermitjos sempre elevats. 3.2. Paràmetres Productius i de Qualitat. 3.2.1. Paràmetres productius. Precocitat Semar, Fabregat i Fitó més primerencas. Pastoret: Valors Intermitjos sempre elevats.

Resultats 2003. Fabregat: Varietat primerenca. Pastoret: Producció elevada a tot el cicle productiu.

Calçots totals per mota Taula 2. Número mitjà de calçots totals per mota en cadascuna de les collites per cada cultivar analitzat. Lletres diferents indiquen diferències estadísticament significatives (p<0.05, test de Tuckey). Varietats Collita 1 Collita 2 Collita 3 Collita 4 Ros 6.82 b 6.64 b 8.19 b 7.76 ab Pastoret 7.82 a 9.45 a 10.04 a 8.69 a Semar 6.13 cd 7.00 b 7.57 bc 6.50 bc Fitó 5.51 d 6.23 b 7.05 bc 7.22 abc Batlle 6.01 cd 5.79 c 6.37 c 4.59 d Valent 7.80 a 10.12 a 9.43 a 8.30 a Fabregat 6.28 bc 6.57 b 6.96 bc 6.02 cd Pastoret i Valent: Valors superiors. Semar i Ros: Superiors a la resta.  

Calçots comercials per mota Varietats Collita 1 Collita 2 Collita 3 Collita 4 Ros 4.43 b 3.66 b 5.11 bc 2.04 bc Pastoret 5.23 a 6.50 a 7.38 a 2.73 ab Semar 4.66 b 4.70 b 5.66 b 2.69 ab Fitó 3.86 c 3.53 b 4.50 c 132 c Batlle 3.13 d 3.86 b 4.35 1.47 c Valent 5.37 a 6.11 a 6.95 a 3.18 a Fabregat 4.60 b 4.81 bc 1.84 bc Pastoret i Valent: Valors més elevats. Fabregat i Semar: Segon grup d’importància.

Resultats similars amb els dos grups de varietats Collita 1 Collita 2 Collita 3 Collita 4 Ros 3.52d 6.00b 6.53ab 2.27bc Pastoret 5.48a 7.00a 3.52a Semar 4.50c 6.80a 6.49ab 3.20ab Fitó 4.54abc 6.04b 5.68c 1.64c Batlle 3.82d 5.43b 4.25d 3.18ab Valent 5.15ab 7.34a 6.21bc 3.30ab Fabregat 4.91abc 6.94a 6.25ab 2.95ab Resultats similars amb els dos grups de varietats

3.2.1. Paràmetres de qualitat. Taula 4. Longitud mitjana dels calçots comercials en cadascuna de les collites per cada cultivar analitzat. Lletres diferents indiquen diferències estadísticament significatives (p<0.05, test de Tuckey). Varietats Collita 1 Collita 2 Collita 3 Collita 4 Ros 15.83 c 16.40 d 16.95 d 18.61bc Pastoret 17.77 b 18.27 b 18.33 b 18.00 cd Semar 19.34 a 20.45 a 20.16 a 21.10 a Fitó 17.06 bc 15.81 e 17.16 cd 17.78 de Batlle 15.86 c 17.40 c 17.75 c 17.09 e Valent 17.10 bc 18.00 b 17.27 cd 18.72 bc Fabregat 17.53 b 18.32 b 18.76 b 19.15 b Semar clarament superior. Hort del Fabregat a continuació.

Hort del Fabregat clarament superior. Semar a continuació. Resultats 2003. Varietats Collita 1 Collita 2 Collita 3 Collita 4 Ros 14.76d 18.23cd 19.08bc 21.01b Pastoret 16.22bc 18.51cd 19.75b 19.94c Semar 16.81b 20.36b 20.90a 22.03a Fitó 16.54bc 17.42e 18.86c 21.14b Batlle 15.8c 18.56c 17.75d 19.84c Valent 14.69d 17.83d 19.03bc 20.17c Fabregat 19.17a 21.65a 21.26a 22.67a Hort del Fabregat clarament superior. Semar a continuació.

Diàmetre. No grans diferències. Hort del Ros i Batlle valors superiors.

Diàmetre 2002 No grans diferències. Hort del Ros i Semar valors superiors.

4. RECOMANACIONS o CONCLUSIONS FINALS.   1. La sensibilitat varietal a virosi ha estat variable al llarg dels assaigs. Únicament dos cultivars, Batlle i Fitó han presentat incidències relativament elevades però la variabilitat observada entre campanyes no permet establir recomanacions generals. 2. Respecte a la precocitat únicament el cultivar Hort del Fabregat s’ha mostrat com un cultivar amb certa precocitat en la entrada en producció. Hort del pastoret i Hort del Valent han presentat valors elevats de producció al llarg de tot el cicle. 3. Els paràmetres productius, han assenyalat una resposta variable en funció del cultivar i la campanya. Els cultivars Hort del Pastoret i Hort del Valent són els que presenten els millors resultats tant en número de calçots totals per mota com en número de calçots comercials. Els resultats dels tres assaigs semblen indicar que aquests dos cultivars serien clarament els més recomanables dels set avaluats.

En segon terme es situarien els cultivars Semar i Hort del Fabregat, amb valors de producció lleugerament inferiors als dos anteriors. Finalment, els cultivars Hort del Ros, Batlle i Fitó són els que han presentat, en conjunt, els pitjors resultats productius. 4. Els paràmetres de qualitat dels calçots, longitud i diàmetre d’acord amb les especificacions del Reglament de la Indicació Geogràfica Protegida, han permès comprovar que tots els cultivars avaluats obtenen valors mitjans dins dels límits establerts en totes les collites i campanyes.

En la mesura de la longitud, els cultivars Semar i Hort del Fabregat són els que presenten els valors més elevats. Els valors del diàmetre mesurats aquesta campanya confirmen que Hort del Ros i és el cultivar amb un diàmetre superior però amb diferències molt petites. 5.Finalment, destacar que no ha estat possible realitzar una avaluació organolèptica ni nutricional dels cultivars i que tampoc s’han pogut desenvolupar estudis sobre la influència de la data de plantació. Aquests punts cal considerar-los com a factors importants i podrien considerar-se vies per a futurs assaigs.