Les costes i els rius de Catalunya

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
PERQUÈ ELS RIUS HAN D’ARRIBAR AL MAR?
Advertisements

AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
UNITAT 7 EL RIU Biologia i Geologia 1r ESO 1.
ASSECAT IR i UV.
ENERGIA Energia és allò capaç de transformar la matèria.
Projecte de Pals de Cobertura Diputació de Tarragona
DESCRIPCIÓ DEL CIRCUIT
Illes Canàries.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
ORIENTACIÓ I COORDENADES GEOGRÀFIQUES
1. LES GRANS UNITATS DEL RELLEU TERRESTRE
Maria Fajardo Jordi Casado Pol Ayats Arnau Brunat Joel Rodriguez
Treball de MÚsica les castanyoles
EL RELLEU D’ESPANYA.
Composició de l’aire (% en volum)
MAPA DEL MÓN.
31 de l’any Regina Els “Records de pluja” de Marcel Olm ens fan desitjar una vida fecunda en l’amor.
D: L’ESCENARI FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
5. Les costes i els rius d’espanya
Tema 2. DIVISIBILITAT.
LES AIGÜES SALVATGES Les aigües de torrentera procedeixen de la pluja
LES COMARQUES DE COSTA Les Comarques de litoral són les situades a la costa mediterrània. S’estenen de nord a sud, des dels Pirineus fins al delta.
Alumnes de 4t Coneixement del medi natural Curs
OBSERVEM EL PAISATGE 3r Primària
ELS PAISATGES I ELS POBLES
Per què hi ha objectes que suren i objectes que no suren?
Coneixement del Medi Social i Cultural
Un animal en perill d’extinció
DE LA GARROTXA A L’EMPORDÀ, VIU EL FLUVIÀ
EL JOC DELS PINS CAMP D’APRENENTATGE D’EMPÚRIES
Creació d’un mapa personalitzat
Yolanda Gallego Iciar Tobarias Siham Sabri
Coneixement del Medi Social i Cultural
LA LLUM És una forma d’energia que percebem amb el sentit de la vista
Palau dels comptes de Pignatelli
Gianfranco Cossano Tsimur Voropay Diego Marín
QUAN EL RIU ARRIBA AL MAR: EL GALATXO D’EN SORRAPA
RIUS I RIEROLS 6è de primaria- juny 08 Carlos de Molina Carlota Delise
LES COMARQUES DEL LITORAL
La vegetació de Catalunya
CATALUNYA VA AUTOMATIC I AMB SO. (NO TOCAR EL RATOLI)
3. TOTS SOM DIFERENTS..
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ.
Unitat 1: L’escenari fisic de les activitats humanes
TEMA 5: VIVIM EN ECOSISTEMES
LA MUNTANYA.
L’AIGUA A LA NATURA.
Els corriols Piu i Piua.
L’Aparell Circulatori
L’AIGUAT DEL SEGLE A BARCELONA
Tectònica de plaques Als anys 50 i 60 la creixent militarització dels fons marins amb submarins, sobretot degut a la guerra freda, va permetre descobrir.
EL RELLEU CATALÀ DEPRESSIÓ CENTRAL SERRALADES COSTANERES ELS PIRINEUS
Introducció En aquest apartat haurem de treballar algunes dades sobre la vegetació, ja saps: el món de les plantes en el seu medi. Cal que penquis de valent.
EL TERRITORI I EL RELLEU DE CATALUNYA
Ni tan sols en l'arrangement previst de la part final del Besós, avui el DPTiOP preveu donar continuitat al Passeig marítim de la Barceloneta, que va inaugurar.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
8.SISTEMES MORFOCLIMÀTICS
Tindrem prou energia?.
Tema 4: Clima i Vegetació d’europa
CATALUNYA VA AUTOMATIC I AMB SO. (NO TOCAR EL RATOLI)
Els mol·luscs Yughggkughgjhgiuogyjutugtyj.
Rius de la Península Vessant Longitud Cabal Règim Vessant mediterrani
EL BARCELONÈS.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Com contaminem l`aigua?
L’AIGUA ÉS VIDA.
RAT-PENAT VERTEBRAT MAMÍFER CARNíVOR.
L’EMPORDÀ A VISTA D’OCELL 
EXPERIMENTEM AMB L'AIGUA
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Transcripción de la presentación:

Les costes i els rius de Catalunya Berta López, Adrià Rius, Mon Pérez, Alex Xicota i Sergi Soriano 3B

Índex 1.El litoral català - Costes altes - Costes baixes  2.La xarxa hidrogràfica                - Vessant mediterrani                        - Conca del Ebre                        - Conques internes                - Vessant atlàntic  3.Conclusió

1.El litoral català El litoral català té una longitud de 800 km. S’estén des de Portbou fins el riu Sénia. És una costa rectilínia. Hi podem distingir dos tipus: Les costes altes: són accidentades perquè les serralades arriben fins la vora del mar. Les cales i les platges són de sorra gruixuda o de còdols. En aquesta zona les aigües són fredes i el mar s’enfonsa ràpidament. Els rius i els torrents tenen un gran atractiu paisagístic. Alguns accidents costaners més importants són el cap de Begur i     el cap de Creus.

Les costes baixes: predominen al litoral meridional Les costes baixes: predominen al litoral meridional. Són poc accidentades, tenen unes platges llargues de sorra fina, amb aigües poc profundes i més calentes que les costes altes i amb un gran atractiu turístic. Costa Baixa Costa Alta

2. La xarxa hidrogràfica Catalunya té una xarxa hidrogràfica força complexa. En general, llevat de l’Ebre, cap riu català té un cabal que es compari amb d’altres rius peninsulars o europeus, a més el recorregut dels rius catalans és bastant curt, per la proximitat entre capçalera i desembocadura. Si tenim en compte el lloc de desembocadura, els classifiquem en dos vessants:

Vessant mediterrani Conca del Ebre El vessant mediterrani està dividit en dues conques: Conca del Ebre Formada per el riu Ebre i tots els que, a través d'ell, desemboquen al mediterrani, el riu pricipal és el Segre, els altres són afluents d'ell, la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa, el Segre s'incorpora a l'Ebre per l'esquerra, aquesta conca s'aprofita, generalment per a producció d'energia elèctrica.

Conques internes Són els rius que desemboquen al Mediterrani directament, depenent de on neixen distingim: Els rius que neixen als Pirineus Orientals són de cabal força regular (excepte a l’estiu), integren la xarxa les conques del Llobregat (Ter, Fluvià i Muga). Els rius que neixen a les Serralades Costaneres tenen un recorregut molt curt i son: la Tordera, el Besòs, el Foix, el Gaià i el Francolí.

Vessant atlàntic Només inclou la conca de la Garona. És l’únic del territori català que desemboca a l’Oceà Atlàntic.

3.Conclusió Fent aquest treball hem aprés els diferents tipus de costa que hi ha a Catalunya, les diferents conques, etc. També a treballar millor en grup.

Fi