+ És un salm d’acció de gràcies individual amb alguns elements de súplica individual (vv. 14-15.20-21). Amb ell, una persona dóna gràcies al Senyor de tot cor per les meravelles i les gestes que ha dut a terme. I convida altres persones a celebrar-ho festivament (v. 12), probablement en el temple de Jerusalem, lloc on el salmista ha anat amb la intenció d’oferir un sacrifici d’acció de gràcies i per explicar al poble com el Senyor l’ha alliberat. + Aquest salm ens ofereix una crua visió de la societat on sorgí: Hi ha molta gent implicada en injustícies que engendren exclusió, pobresa i indigència. L’única esperança dels oprimits és el nom del Senyor, el Déu que, tant en el passat com en el present, escoltà i continua escoltant el clam dels pobres. Un Déu que va decantar l’oïda i va fer justícia. I el salmista li dóna gràcies, sense oblidar la dura realitat d’injustícia que ha viscut anteriorment i sense oblidar tampoc la necessitat de continuar suplicant.

Us donaré gràcies, Senyor, amb tot el cor, contaré totes les vostres meravelles, saltaré de goig i ho celebraré, cantaré al vostre nom, oh Altíssim,

quan els enemics tornaran enrera i cauran vençuts davant vostre. Heu defensat el meu plet, Jutge justíssim, assegut al vostre tribunal.

Heu reprimit els descreguts i exterminat l’impiu, n’heu esborrat els noms per sempre més. L’enemic s’ha convertit en ruïnes perpètues, ja s’ha fos el record de les ciutats arrasades.

S’havia rebel·lat. Però el Senyor té sempre a punt el tribunal per al judici. Judicarà tot el món amb justícia, decidirà amb raó els plets dels pobles.

Per al perseguit serà una plaça forta, una plaça forta en moments de perill. Els qui us coneixen confiaran en vós, perquè vós no abandoneu els qui us busquen.

Canteu al Senyor que té a Sió el palau, publiqueu les seves gestes entre els pobles; veu els crims que reclamen justícia, no oblida mai el clam de l’indefens.

Compadiu-vos de mi, Senyor, mireu com m’afligeixen els enemics i arrenqueu-me de les portes de la mort. Contaré les vostres lloances, celebraré la vostra victòria als portals de la ciutat de Sió.

Els pagans s’han enfonsat a la fossa que han fet, han quedat presos a la trampa que havien parat. El Senyor es deixa veure, fa justícia, l’impiu ha caigut en el propi parany. Els impius i descreguts que obliden Déu es faran enrera fins a la terra dels morts. Però el desvalgut no serà mai oblidat, ni serà defraudada l’esperança dels pobres.

Alceu-vos, Senyor, que els homes no triomfin, que els descreguts siguin jutjats davant vostre. Feu-vos respectar, Senyor, que aprenguin que no són sinó homes.

“Per al perseguit, el Senyor serà una plaça forta, una plaça forta en moments de perill. Els qui us coneixen confiaran en vós, perquè vós no abandoneu els qui us busquen”. La consciència de la injustícia i la defensa dels oprimits eren molt presents en el cor dels primers que compongueren i resaren aquests Salms, i aquest pensament em consola, Senyor. La lluita pel pobre existeix des que el vostre Poble existeix: “El clam del pobre” i “els crits dels humils” sonen a les vostres oïdes des que aquest Salm es cantà a Israel. L’oració “no us oblideu del pobre, Senyor, ... el pobre s’encomana a vós” és la primera oració del vostre poble com a poble, amb la seva consciència de grup i el seu sentit de justícia; i la vostra ràpida resposta queda també gravada en el salm amb segura gratitud: “Heu sentit, Senyor, el desig de l’indefens: enfortiu el seu cor, escolteu-lo, per fer justícia al pobre i a l’orfe, que mai més no els faci por l’home que és terra”.

Us donem gràcies, Senyor, de tot cor: perquè els nostres enemics reculen davant vostre, perquè jutgeu el món amb justícia i sou refugi de l’oprimit; rebeu a les vostres mans les vides dels qui moren en la guerra o són víctimes de la violència. Per Jesucrist, Senyor nostre.