Eres d’assecatge de fangs. Rizocompostatge

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Advertisements

BORJA SÁNCHEZ NOGUERO JAUME UREÑA GARCÍA VICENTE FERNÁNDEZ SANZ
ENERLOGY MONITORING Monitoritzar Gestionar Web Consums Aigua
Rainier Vendrell – Enginyer de projectes
REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA DE PROTONS
Xavier Guixà Martorell Joan Latorre Pifarré
Central solar (parque El Coronil)
Servei Municipal d’Educació - Àrea de Serveis a les Persones
Experimentem amb l’elasticitat escola arc iris roger soto, laura torcal, pere ros, lluc rodó, júlia aicart i jan sanfulgencio.
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
ANÀLISI ECONÒMICA-FINANCERA DEL SECTOR VITIVINÍCOLA Oriol Amat i Jordi Perramon Universitat Pompeu Fabra.
i el que no es pot avaluar
Reaccions químiques.
No tractar el càncer de pròstata, ¿és correcte?
Prova pilot sensor de control volumètric a 4 municipis de la província de Barcelona Conchita Vicaria
Taula 1: «Més que una casa»
Comprensió del canvi climàtic
Implantació del protocol Inserqual en la fase d’acollida
La Càmera C A R L I È.
Tecnologia i Medi Ambient
ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET LECTURA INICIAL RECURSOS
SCOPUSxxxxxxxxxxxxxxxx
L’equilibri en les reaccions químiques
Tot el que ens envolta és matèria, però...
Sector secundari a) Definició de sector secundari.
Ajuntament de Sallent 25 d’octubre de 2011 Equip redactor geovial, slp
Central hidroelèctrica de Sant Maurici
Coneixement del Medi Social i Cultural
La funció de relació en els vegetals
PROPIETATS PERIÒDIQUES DELS ELEMENTS
UNITAT 4: EVIDENCIA,RISC I IMPORTANCIA RELATIVA
I ARA, QUÈ PUC FER?.
1 u n i t a t El departament de Recursos Humans.
Estació Depuradora d’Aigües Residuals VALL DEL GES
CJE VISITA DE LA CJE AL CLAVEGUERAM DE BARCELONA 29/05/2010
Finançament i selecció
PONÈNCIA. Denuncies associades a PRL (psicosocials).
Contaminació per co2. efecte hivernacle.
Evolució dels perfils professionals a logística
DGCEC - ICEC SERVEI DE DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL (SDE)
Mireia González Marta Beneyto Genís López Martí Fabregat
Gestió de la qualitat en el litoral.
QUAN EL RIU ARRIBA AL MAR: EL GALATXO D’EN SORRAPA
LA NUTRICIÓ EN LES PLANTES
Fracking Efectes sobre l'aigua a l'estat espanyol
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
L ´ AIGUA QUE ENS ENVOLTA
CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ.
Mescla Eutèctica Estudi analític del comportament del punt de fusió d’una mescla homogènia d’aigua i sal.
Tesis Doctorals en Xarxa
APLICACIÓ DE SAPONINES PER AL CONTROL
4. El problema de la moral: eudemonisme
Sòlids Líquids Gasos Plasma
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
SCIENCE OF SYNTHESIS.
Generació d’energia elèctrica
L’Energia de la Biomassa i els RSU
Creixement econòmic de Liquats Vegetals: Presència als lineals de les grans distribuidores d’alimentació. Núria Arimany Anna Sabata Xavier Ferràs Petra.
Aigua Projecte 2n primària.
Emprimacions i aparells
REAXYS.
Consum per substàncies per any (últim mes)
Salvador Vila Esteve Geografia i Història 1r d’ESO
Estudiant: Eva Muñoz Altimis
Organització i creixement
DESCRIPCIÓ DELS HORITZONS.
LA GESTIÓ AMBIENTAL Maria Mañanet i Enric Espinosa
ESTRUCTURA D’UNA CÈL·LULA VEGETAL
CICLES FORMATIUS.
Transcripción de la presentación:

Eres d’assecatge de fangs. Rizocompostatge Roger Castellnou

Introducció Les edar’s de petit tamany produeixen fangs líquids que s’acumulen en sitges de fangs i es concentren fins el 3% MS. No es preveu cap tractament pels fangs espessits. El fang representa només 1% - 2% del volum d’aigua tractada, tot i això el cost de la seva gestió representa un 20% - 60% del cost total d’operació de l’edar.

Introducció El Rizocompostatge és un sistema natural que deshidrata i alhora estabilitza els fangs de depuradora mitjançant eres d’assecatge amb canyís. Es fonamenta en els aiguamolls construïts. Origen a Alemanya als anys 60, Tractament aigües residuals petites col·lectivitats. Extensió cap a França, anys 80 en el tractament de fangs de depuració.

El Rizocompostatge El tractament de fangs combina una fase de deshidratació i una fase de mineralització aprofitant les propietats de la canya comú (Phragmites Communis). Aquesta planta a la natura colonitza terrenys abandonats, inundats o amb capa freàtica alta.

Problemàtica Depuradores d’Osona SL gestiona 27 depuradores de diferents tamanys repartides geogràficament per tota la comarca.

Problemàtica Les instal·lacions de tamany més petit no preveien cap sistema de deshidratació. S’acumulava el fang líquid en sitges on s’espessia i es transportava en camió cisterna fins a l’edar Vic on es completava el seu tractament.

Problemàtica A l’edar de Vic el fang líquid es barrejava amb el propi fang de l’edar i prèvia digestió i deshidratació era transportat a l’instal·lació d’assecatge tèrmic de fangs de l’edar i finalment era transportat a un abocador controlat. Aquest procés era car, poc ecològic y gens sostenible.

Reducció de la despesa d’explotació Problemàtica Tractar els fangs en la pròpia edar on es genera Millora en l’ impacte ambiental Reducció de la despesa d’explotació Beneficis Disminució costos de transport i riscos associats No cal incrementar la dotació de personal Millora en la gestió

Situació Actual Actualment Depuradores d’Osona gestiona 7 edar’s amb tractament de fangs mitjançant el Rizocompostatge: Edar de Seva Edar de Sant Boi de Lluçanès Edar de Alpens Edar de Santa Eulàlia de Riuprimer Edar de la Guixa – Sentfores (Vic) Edar de Vidrà Edar de Cases Noves (Masies de Roda) Hi ha en construcció 2 depuradores amb aquest tractament: Edar de Santa Maria de Besora Edar de Tavertet

Situació Actual Aquestes depuradores s’ajusten als criteris usats per determinar les edar’s adequades per la implantació d’aquest tractament de fangs: Cabal d’ aigua tractada. Producció de fangs. Despeses de Transport. Distància al punt de tractament. Edar d’ Alpens . Edars amb disponibilitat de terreny. . Automatizació de l’ edar. Sludge dewatering and mineralization drying reed beds: Characterization of three full-scale systems in Catalonia. Uggetti,E., Llorens, E.,Pedescoll A., Ferrer I., Castellnou R. And Garcia, J.

Propietats de la Phragmites Communis Creixement ràpid: En condicions òptimes creixen 1 cm/dia assolint la maduresa en 6 mesos. Efecte filtrant: Presenten un sistema de tiges aèries y subterrànies que formen una xarxa amb propietats drenants.

Propietats de la Phragmites Communis Eliminació d’ aigua: Una part de l’aigua que conté el fang s’evapora, una part és absorbida per la planta i la resta drena cap al interior de l’era, i es recull com a lixiviat. L’ aigua absorbida per la planta circula de les arrels cap a les tiges aèries i fulles on l’aigua s’elimina per evaporació i transpiració. Contingut de l’aigua del fang Absorbida per les arrels 1% Filtra cap a les capes drenants 90% LIXIVIAT S’evapora 9%

Propietats de la Phragmites Communis Estabilització del fang: Les arrels de les canyes en contacte amb el fang i l’oxigen afavoreixen el creixement d’espècies bacterianes que ajuden a mineralitzar i estabilitzar el fang reduint els sòlids volàtils (matèria orgànica). Alhora les arrels en contacte amb l’oxigen poden transformar substàncies reduïdes presents al fang com Fe2+,Mn2+, H2S y NH4+. Disponibilitat: El canyís és una planta resistent a la sequera, als canvis de pH, salinitat, és fàcil de plantar i es troba en rieres i marges de camps de tot Catalunya.

Valoració Econòmica El Rizocompostatge és un sistema de gestió de fangs eficient ecològicament i d’ operació senzilla, però abans de decidir la seva implantació és necessari realitzar una valoració econòmica de les despeses en la gestió de fangs:

Valoració Econòmica A partir de les dades exposades es pot concloure: Les despeses d’explotació i manteniment són mínims i s’integren com un element més a l’edar. L’empresa explotadora redueix hores de personal i despeses en la gestió de fangs a l’edar receptora de fangs líquids. Altres factors a tenir en compte és la millor gestió de l’edar, evitar els riscos del transport de fang per carretera i millora de la sostenibilitat de l’edar amb un sistema tou i ecològic. Econòmicament la implantació d’aquest sistema de gestió de fangs és viable. La despesa principal és la construcció de les eres. La inversió es recupera en 6-8 anys.

Construcció La introducció del fang líquid es realitza mitjançant una impulsió amb canonada des de la sitja de fangs fins al punt d’alimentació que sempre serà oposat a la sortida dels drenatges. En aquest punt s’instal·la un repartidor horitzontal. Esquema general d’una era dassecatge:

Construcció Es distribueix la superfície necessària en diferents eres per alternar períodes de rec amb períodes de repòs i obtenir un lixiviat de millor qualitat. El repartidor horitzontal distribueix el fang per tota l’amplada de l’era per controlar la velocitat de pas de l’aigua.

Construcció Seqüència de construcció:

Rendiments S’aconsegueix una reducció en el volum de fangs del 90%. La sequedat del fang en superfície de les eres pot ser superior al 25%MS. Similar a altres tecnologies. La qualitat del lixiviat millora si s’alternen períodes de repòs amb períodes de rec. L’activitat nitrificant dels rizomes de les arrels augmenta en condicions meteorològiques favorables. Paràmetres com pH i conductivitat no pateixen variació i els fosfats són rentats del sistema.

Conclusions El tractament de fangs en eres d’assecatge és un sistema 100% natural. És un sistema rendible econòmicament. De baix cost en comparació amb els sistemes de deshidratació tradicionals. Pot ser la solució pel tractament de fangs de depuradores de dimensions reduïdes. És un sistema de gestió sostenible, integrat al medi ambient, que no requereix productes químics ni energia pel seu funcionament. És un mètode totalment biològic.

Eres d’assecatge de Fangs. Rizocompostatge La implantació del tractament de fangs per eres d’assecatge de fangs ha estat possible gràcies a l’esforç de tots els tècnics de Depuradores d’Osona SL.