Vora el barranc dels algarins

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Sara Ramírez Karola Salat
Advertisements

X. Amb Jesús, per sempre, a la casa del Pare
CATECISME de la Conferència Episcopal Espanyola Jesús és el Senyor.
21 de l’any cB Regina Pregar escoltant el “Pie Jesu” de Marcel Olm, ens posa al costat de Jesús.
II. Déu és el nostre Pare 4. La creació és obra de l’amor de Déu.
i les seves observacions fa 400 anys
Això vol ser un homenatge a la sardana
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Treball de MÚsica les castanyoles
Giacomo Leopardi, l’Infinito.
L'espectacle de la ciutat santa, protegida per un cèrcol de muntanyes, suscita l'actitud de profunda confiança en Déu, que es reflecteix en aquest.
EL REALISME.
31 de l’any Regina Els “Records de pluja” de Marcel Olm ens fan desitjar una vida fecunda en l’amor.
Cercar el sentit de la vida, de les coses i de la mort és com una necessitat primària. Fins quan, Senyor, seguireu oblidant-me? Fins quan m’amagareu la.
JESÚS DE NATZARET.
PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
Hi havia una vegada un lloc màgic, ple de color i aromes on vivia un drac panxa contenta. Era molt simpàtic, rialler i un enamorat del seu país, El Jardí.
LA MENTIDA DESCOBERTA.
ELS COLORS AMB JOAN MIRÓ
● Un home perseguit implacablement (v ● Un home perseguit implacablement (v. 9) apel·la al poder de Déu perquè el deslliuri dels seus adversaris.
Un animal en perill d’extinció
LA FAULA.
24 de l’any cB Regina Seguim al Jesús que “es lliura” en el camí vers la Creu (T. Ll. de Victòria)
- l’arbre ple de vitalitat simbolitza la felicitat dels justos; El Salteri comença amb aquesta “Benaurança”, que ve a ser un pròleg de tot el llibre.
- l’arbre ple de vitalitat simbolitza la felicitat dels justos; El Salteri comença amb aquesta “Benaurança”, que ve a ser un pròleg de tot el llibre.
COM VIATJA EL SO? Nenes i nens de 4t de primària IEA Oriol Martorell
L’AMISTAT AUTORES: Aitana i Anna.
CIUTADELLA DE CARCASSONE
El Reflex dels teus Actes
Una història de la tecnologia
Aquest és un missatge especialment inspirador i bell
Quin dinosaure!.
CATALUNYA VA AUTOMATIC I AMB SO. (NO TOCAR EL RATOLI)
CATALUNYA VA AUTOMATIC I AMB SO. (NO TOCAR EL RATOLI)
EL GAT NEGRE “Història del gat negre” a El lenguaje oral en la escuela. Joan TOUGH, (1987). Madrid:Visor.
Llegendes sobre la Lluna
ENERGIA SOLAR Anna Sorribes Mir 2on E.S.O. C
Col·legi Sant Josep Obrer L’Hospitalet de Llobregat
LA GRALLA P T i D R.
Concurs Bíblic Víctor Bernal Martínez Col·legi Sant Josep Obrer
La vida és un do de Déu i un servei als altres
El llibre de les bèsties Versió moderna de Roc Casagran
EN EL VENTRE DE LA TEVA MARE
valors humans i socials
El petit príncep
-FIGURA SEGONA SETMANA: JOSEP I MARIA DIMECRES 9 -FIGURA SEGONA SETMANA: JOSEP I MARIA SOMRIU, JA QUEDA POC PER CELEBRAR EL NAIXEMENT DE NEN JESÚS.
EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE
LA VIDA DE LES PERSONES.
"SENYOR, ENSENYA’M A SER FELIÇ I A DONAR PAU!"
MORFOLOGIA i SINTAXI PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
DALI ESPAI FEM CULTURA.
Els alumnes de 3r ens presenten SANT HILARI SACALM
DOL 2015 .
Això vol ser un homenatge a la sardana
1.2.2 Fonts d’energia renovables Energia eòlica El Sol, en escalfar la Terra, origina el vent, la força ha aprofitat l'home des de l'antiguitat.
LA PANDILLA.
Llegenda.
Cant espiritual Joan Maragall.
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
RELAT CURT El drac de l’aigua
HANSEL I GRETEL Hansel i Gretel vivien amb el seu pare un pobre llenyataire i la cruel madrastra. Eren tan pobres que gairebé ja no tenien ni menjar per.
CATALUNYA VA AUTOMATIC I AMB SO. (NO TOCAR EL RATOLI)
El Salm 135 de Schütz canta l’amor etern de Déu
“NO TINGUIS POR, QUE JO SÓC AMB TU”
NO TINGUIS POR, QUE JO SÓC AMB TU
Llengua catalana i literatura
Granota VERTEBRAT amfibi carnívor.
2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.1. El concepte de physis Pàgina 21 Primer problema: Què és la.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Transcripción de la presentación:

Vora el barranc dels algarins

Vora el barranc dels Algadins hi ha uns tarongers de tan dolç flaire, que per omplir d’aroma l’aire no té lo món millors jardins. Allí hi ha un mas, i el mas té dins volguts records de ma infantesa; per ells jo tinc l’ànima presa vora el barranc dels Algadins. Vora el barranc dels Algadins, s’alcen al cel quatre palmeres; el vent, batent ales lleugeres, mou son plomall i els seus troncs fins. En ells, milers de teuladins fan un soroll que el cor encisa. Qui oir pogués sa xiscladissa, vora el barranc des Algadins! Vora el barranc dels Algadins l’aigua corrent los camps anega; en sos espills lo sol llampega i trau l’arròs verdosos brins. Sona el tic-tac en los molins; i en caure el sol, caçadors destres, a joca van d’ànecs silvestres, Vora el barranc dels Algadins. Vora el barranc dels Algadins, mourà demà les palmes l’aire; Li donaran los horts son flaire, i sa cantúria els teuladins. El mas demà guardarà dins dolços records i imatges belles; jo no podré gojar d’elles, vora el barranc dels algadins!

L’AUTOR Va néixer a València (1836-1911) Poeta més important de la renaixença valenciana Al principi escrivia en castellà però amb la influència de Marià Aguilò i Joaquim Rubió i Ors va començar a escriure en català.

Lo Rat Penat (1878) És una societat cultural valenciana, dedicada a la promoció, defensa, ensenyament i difusió de la llengua i la cultura valencianes.

LA RENAIXENÇA S'entén per Renaixença el moviment de recuperació política i cultural que, al llarg del segle XIX, es va proposar, en primer lloc, dignificar la llengua catalana i en segon lloc, restablir als territoris on aquesta es parlava una literatura nacional, al mateix nivell que la de qualsevol país europeu. Això implicava la superació dels tres segles anteriors i el retrobament amb la gran literatura de l’edat mitjana.

EL ROMANTICISME El moviment, tot i ser bàsicament literari en els seus inicis, esdevingué polític fins a convertir- se en una font pel catalanisme. El romanticisme es manifestà a Catalunya amb la Renaixença, cap a la segona meitat del segle XIX. Durant aquest període es dugué a terme la recuperació de la llengua i la literatura catalanes.

El barranc dels algadins

Estructura Vora el barranc dels Algadins Vora el barranc dels Algadins l’aigua corrent los camps anega; en sos espills lo sol llampega i trau l’arròs verdosos brins. Sona el tic-tac en los molins; i en caure el sol, caçadors destres, a joca van d’ànecs silvestres, Vora el barranc dels Algadins. Vora el barranc dels Algadins, mourà demà les palmes l’aire; Li donaran los horts son flaire, i sa cantúria els teuladins. El mas demà guardarà dins dolços records i imatges belles; jo no podré gojar d’elles, vora el barranc dels algadins! Vora el barranc dels Algadins hi ha uns tarongers de tan dolç flaire, que per omplir d’aroma l’aire no té lo món millors jardins. Allí hi ha un mas, i el mas té dins volguts records de ma infantesa; per ells jo tinc l’ànima presa vora el barranc dels Algadins. Vora el barranc dels Algadins, s’alcen al cel quatre palmeres; el vent, batent ales lleugeres, mou son plomall i els seus troncs fins. En ells, milers de teuladins fan un soroll que el cor encisa. Qui oir pogués sa xiscladissa, vora el barranc des Algadins!

Esquema mètric 8A/8B/8B/8A/8A/8C/8C/8A

Descriu l’aroma que desprenen les taronges Descriu les palmeres

Descriu com és el barranc En l’última estrofa parlar amb nostalgia, perquè tot el que ha descrit seguirà passant a la vora dels algadins però ell ja no les veurà

Figures retòriques Metàfora Anàfora Onomatopeia

Característiques del Romanticisme Idealització Record de la infantesa Pas del temps

Versió cantada http://www.youtube.com/watch?v=h1i_mgZKOzk

Conclusió L’autor Esposa l’amor cap a la seva terra. Parla del lloc on vivia i del qual té molts bons records

Vocabulari Flaire : Olor Batent: que bat, va xocant amb algunes coses Xiscladissa: Ho sentim quan es fan molts crits Bri: Trosset molt petit d’una cosa Teuladins : Tipus d’ocell