► La frase inicial d'aquest "Himne a la reialesa del Senyor" (cf ► La frase inicial d'aquest "Himne a la reialesa del Senyor" (cf. Sl 46; 92; 95; 97; 98) és una solemne proclamació, que anuncia l'adveniment del Regne de Déu, inaugurat per una teofania de la qual participen tots els elements de la naturalesa (vv. 1-5). ► Aquesta manifestació del Senyor com a Rei significa el triomf definitiu de la justícia (v. 6) i és un motiu de joia per al seu poble (vv. 8,11). ► L'exhortació final (v. 12) sembla anar adreçada a la comunitat congregada al temple, que actualitzava cultualment la victòria del Senyor sobre els seus enemics i l'establiment del seu Regne.

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRETEMPS Salm del Regne de Déu. Una vegada més, Israel convida la "terra sencera", compreses també les "illes llunyanes" (per a un jueu, home de terra ferma per excel·lència, les illes són símbol del que és lluny, perdut al mar, allà!). I aquesta invitació és una convocació per a venir a celebrar una festa de la "reialesa" de Déu. 2. AMB JESÚS "El Senyor és rei". "Vingui a nosaltres el vostre regne així a la terra com es fa en el cel." Sabem l’ardor de Jesús pel seu Pare. Va lliurar la seva vida al Regne. Tanmateix, Jesús, essent el Fill de Déu, va evitar deliberadament tot el que suposés resplendor divina durant el temps de la seva Encarnació. 3. AMB EL NOSTRETEMPS Davant de Déu. El Déu davant de qui estic és vivent. Cinc vegades, en aquest salm, som convidats a ser "davant" de Déu. Llenguatge molt eloqüent. L'home, en el fons, no té existència autònoma: el seu ésser no el té per si mateix... Només està "davant" de Déu. Ell és! Jo sóc, només "davant" d'ell.

El Senyor és rei. La terra ho celebra, se n’alegren totes les illes. Foscor i nuvolades vetllen entorn d’ell, justícia i raó sostenen el seu tron.

Davant d’ell avança un foc i abrusa els enemics tot al voltant. Els seus llamps enlluernen tot el món, i la terra, en veure-ho, s’estremeix.

Es fonen com cera les muntanyes davant del Senyor de tota la terra. El cel proclama la seva justícia, i tots els pobles contemplen la seva glòria.

Queden avergonyits tots els idòlatres, que es gloriaven de falses divinitats; tots els àngels es prosternen davant d’ell.

Sió se n’alegra en sentir-ho, estan de festa les viles de Judà, i celebren els vostres determinis, perquè vós sou el Senyor, l’Altíssim sobre tota la terra, i excels per damunt de tots els déus.

El Senyor estima els qui detesten el mal, guarda la vida dels fidels, els deslliura de les mans dels injustos.

Apunta per als justos la llum, i l’alegria per als rectes de cor. Justos, celebreu festes en honor del Senyor, enaltiu el record de la seva santedat.

ALEGREU-VOS EN EL SENYOR El gran manament: Alegreu-vos! Essència i resum de tots els altres manaments. Estima i adora, sigues just i amable, ajuda els altres i fes el bé. En una paraula, alegra't, i fes que els altres s’alegrin. Aconsegueix en la teva vida i mostra amb el teu rostre la felicitat que ve de servir el Senyor. Alegra’t amb tota la teva ànima en el seu servei. Sigues sincer en el teu somriure i genuí en teu riure. Porta l'alegria a la teva vida, i que això sigui senyal i prova que estàs de gust amb Déu i amb la seva creació, amb els homes i la societat. Alegra't de cor. El Senyor és amb tu. (…) Gràcies per l'alegria que em doneu, Senyor; gràcies pel valor del somriure, el dret a l'esperança, el privilegi de mirar al món i sentir-me content. Gràcies pel vostre amor, pel vostre poder i per la vostra providència, que són el fonament inamovible de la meva alegria diària. Alegreu-vos amb mi tots els qui coneixeu i estimeu el Senyor. «Justos, celebreu festes en honor del Senyor, enaltiu el record de la seva santedat.»

Senyor, vós heu fet meravelles: que tots els homes us coneguin a través de la vostra Església, I que aquesta serveixi els homes amb humilitat i rectitud. Per Crist, Senyor nostre.