Documentació de constitució de les entitats 2 u n i t a t Documentació de constitució de les entitats

L’empresa com a entitat jurídica i econòmica L’empresa es pot definir com una organització dedicada a activitats industrials, mercantils o de prestació de serveis amb fins lucratius, que sorgeix com a resultat de la iniciativa d’una o diverses persones denominades empresaris. Aquesta definició engloba els aspectes jurídic i econòmic, fonamentals per al’empresa.

L’empresa com a entitat jurídica i econòmica Llegeix aquestes dues definicions d’empresa: A - L’essencial no és l’organització ni la personalitat, sinó la finalitat. Per tant, l’empresa cerca l’obtenció de productes i serveis a partir d’uns recursos (humans, productius, financers, materials i immaterials). B - Es considera que l’empresa és una organització de persones/béns a la que l’ordenament jurídic reconeix la capacitat per ser subjecte de drets/obligacions. Quina es correspon amb amb el punt de vista jurídic i quina amb l’econòmic? Solució: A – Econòmic i B – Jurídic.

L’empresa com a entitat jurídica i econòmica Existeixen diversos tipus d’empreses. Aquí veiem un quadre on apareixen criteris que les fan diferents: Criteri Tipus d’empresa Grandària – Petites: menys de 50 treballadors. – Mitjanes: entre 51 i 250 treballadors. – Grans: més de 250 treballadors. Activitat – Sector primari (agrícola, ramader i pesquer). – Sector secundari (miner, industrial i de construcció). – Sector terciari (serveis). Àmbit Locals, provincials, regionals, nacionals i multinacionals. Propietat – Privades: el capital pertany a persones físiques o jurídiques. – Públiques: el capital és d’una entitat pública. – Mixtes: el capital és part públic i en part, privat. Forma jurídica Empresari individual i societats.

Emprenedor de responsabilitat limitada Col·lectivitats no societàries A continuació veiem les formes jurídiques de l’empresa. Els conceptes es corresponen amb les definicions? Corregeix-los si s’escau. Emprenedor de responsabilitat limitada És la persona física major d’edat que té la lliure disposició dels seus béns i que du a terme en nom propi i de manera habitual una activitat empresarial. És la persona física que, amb limitació de responsabilitat sota determinades condicions, du a terme de manera habitual, personal, directa, per compte propi i fora de l’àmbit de direcció i organització d’una altra persona una activitat econòmica o professional a títol lucratiu, amb treballadors o sense per compte d’altri a càrrec seu. Empresari individual Societats mercantils Són empreses col·lectives, formades per diverses persones físiques però que no revesteixen cap de les formes societàries que preveu la legislació mercantil. Col·lectivitats no societàries És aquell pel qual dues persones o més s’obliguen a posar en comú béns, treball o alguna d’aquestes coses, per obtenir-ne lucre.

Solució: Formes jurídiques de l’empresa Empresari individual És la persona física major d’edat que té la lliure disposició dels seus béns i que du a terme en nom propi i de manera habitual una activitat empresarial. És la persona física que, amb limitació de responsabilitat sota determinades condicions, du a terme de manera habitual, personal, directa, per compte propi i fora de l’àmbit de direcció i organització d’una altra persona una activitat econòmica o professional a títol lucratiu, amb treballadors o sense per compte d’altri a càrrec seu. Emprenedor de responsabilitat limitada Col·lectivitats no societàries Són empreses col·lectives, formades per diverses persones físiques però que no revesteixen cap de les formes societàries que preveu la legislació mercantil. Societats mercantils És aquell pel qual dues persones o més s’obliguen a posar en comú béns, treball o alguna d’aquestes coses, per obtenir-ne lucre.

2.1_Empresari individual És la persona física major d’edat que té la lliure disposició dels seus béns i que du a terme en nom propi i de manera habitual una activitat empresarial, sotmesa a: El codi de comerç: en matèria mercantil. El codi civil: en matèria de drets i obligacions. La personalitat jurídica de l’empresa és la mateixa que la del seu titular empresari. Per tant, què passarà si l’empresa contrau un deute? L’empresari haurà de respondre amb el seu patrimoni personal? Sí. Gràcies a això no és necessari una aportació mínima de capital per a la constitució de l’empresa.

Llegeix la següent definició d’autònom: Persona física que du a terme de manera habitual, personal, directa, per compte propi i fora de l’àmbit de direcció i organització d’una altra persona, una activitat econòmica o professional a títol lucratiu, doni ocupació o no a treballadors per compe d’altri. Aquesta definició es correspon amb un treballador per compte propi o d’altri? Per compte propi. L’empresari autònom haurà de donar-se d’alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms de la Seguretat Social.

A tenir en compte: al treballador autònom econòmicament dependent (a aquell que depèn en almenys un 75% d’un sol client), se li aplica un règim jurídic a mig camí entre els treballadors autònoms i els treballadors per compte d’altri. Té dret a un sou, etc...

2.1_Emprenedor de responsabilitat limitada (ERL) És la persona física que, amb limitació de responsabilitat sota determinades condicions, du a terme de manera habitual, personal, directa, per compte propi i fora de l’àmbit de direcció i organització d’una altra persona una activitat econòmica o professional a títol lucratiu, amb treballadors o sense per compte d’altri a càrrec seu.

Vídeo Visualitzem el següent enllaç_Empresari individual: https://www.youtube.com/watch?v=_PfePPj2C9I Amb quina forma jurídica es correspon aquest vídeo? 1. Empresari individual. 2. Emprenedor de responsabilitat limitada. Solució: Emprenedor de responsabilitat limitada.

1-L’empresa com a entitat jurídica i econòmica Activitats proposades, pàg.44 1·· Explica les diferències entre la visió jurídica i la visió econòmica de l’empresa.

1-L’empresa com a entitat jurídica i econòmica Solució_Activitats proposades, pàg.44 1·· Explica les diferències entre la visió jurídica i la visió econòmica de l’empresa. Des del punt de vista jurídic es considera que l’empresa és una organització de persones i béns a la qual l’ordenament jurídic reconeix capacitat per ser subjecte de drets i obligacions. Des del punt de vista econòmic l’essencial no és l’organització ni la personalitat, sinó la finalitat. En aquest sentit, l’empresa serà una entitat la finalitat de la qual és l’obtenció de productes i serveis a partir d’uns determinats recursos humans, productius, financers, materials i immaterials.

Activitats finals, pàg.45 1·· Classifica les empreses següents segons els criteris de grandària, activitat, àmbit, propietat i forma jurídica: Empresa Municipal de Transports de Lleida. Zara. Pastisseria Comes, de Berga (Berguedà). Ports de l’Estat.

Solució_Activitats finals, pàg.45 1·· Classifica les empreses següents segons els criteris de grandària, activitat, àmbit, propietat i forma jurídica: Empresa Municipal de Transports de Lleida: gran, sector terciari, local, públic i societat. Zara: gran, sector secundari-terciari, multinacional, privat i societat. Pastisseria Comes, de Berga (Berguedà): petita, sector terciari, local, privat i empresari individual. Ports de l’Estat: gran, sector secundari, nacional, pública i societat.

Pertànyer al sector secundari. Tenir més de 500 treballadors. 1-L’empresa com a entitat jurídica i econòmica Activitats proposades, pàg.44 2·· Localitza a Internet una empresa que compleixi els requisits següents: Pertànyer al sector secundari. Tenir més de 500 treballadors. Ser d’àmbit nacional. Ser propietat privada. Ser societat.

Pertànyer al sector secundari. Tenir més de 500 treballadors. 1-L’empresa com a entitat jurídica i econòmica Solució_Activitats proposades, pàg.44 2·· Localitza a Internet una empresa que compleixi els requisits següents: Pertànyer al sector secundari. Tenir més de 500 treballadors. Ser d’àmbit nacional. Ser propietat privada. Ser societat. Resposta lliure.

2.3_Col·lectivitats no societàries Són empreses col·lectives, formades per diverses persones físiques però que no revesteixen cap de les formes societàries que preveu la legislació mercantil. En veiem de 2 tipus: Comunitat de béns: des del punt de vista empresarial és un contracte pel que vàries persones físiques creen un capital comú (béns, drets...), propietat de tots, amb la finalitat de desenvolupar el seu negoci. Per la seva constitució, no cal anar al notari ni al Registre Mercantil. Societat civil: es distingeix de la comunitat de béns perquè la societat civil generalment té personalitat jurídica. (veure documents exemple)

2.4_Societats mercantils Aquelles per les quals dues persones o més s’obliguen a posar en comú béns, treball o alguna d’aquestes coses, per obtenir-ne lucre. Tenen personalitat jurídica. Es constitueixen en escriptura pública al Registre Mercantil. (veure documents exemple)

1_Cas pràctic (pàg.30) Llegir.

2.4_Societats mercantils Personalistes: aquelles en que la identitat del soci és més important que les seves aportacions a l’empresa. Col·lectiva: tots els socis es comprometen a participar en la proporció que es pacti, en els mateixos drets i obligacions. La seva responsabilitat és personal, subsidiària i solidària. Comanditària simple: societat mercantil en la que es donen 2 tipus de socis, Socis col·lectius: aporten capital/treball; responen davant dels deutes de forma personal, subsidiària i solidària. Socis comanditaris: només aporten capital. La seva responsabilitat es limita a aquest capital aportat. De capital: en aquestes l’aportació del soci és més important que la seva identitat. En veiem de 3 tipus: De responsabilitat limitada. Anònima. Comanditària per accions.

2.4_Societats mercantils Societat de responsabilitat limitada (SRL): El seu capital social és d’un mínim de 3000€ dividit en participacions socials. La responsabilitat dels socis es limita al capital aportat. Per la seva constitució es requereix escriptura pública de constitució i la seva inscripció al Registre Mercantil. Societat limitada de formació successiva: Sense capital mínim. En general, amb règim de SRL. Hi ha responsabilitat solidària dels socis en cas de liquidació. Limita la retribució dels socis. Societat limitada de nova empresa: El seu capital social està entre 3000€-120.000€ Els socis són persones físiques. Al constituir-se el número de socis no pot passar de 5. Amb aquesta forma de societat l’Administració cerca simplificar els tràmits per la constitució possibilitant el fet de realitzar-se telemàticament. També es donen avantatges fiscals.

2.4_Societats mercantils Societat anònima: El seu capital social és d’un mínim de 60000€ dividit en accions. En el moment de la constitució, aquest capital estarà totalment subscrit i, almenys, desemborsat en un 25% de l’import de cada acció. La responsabilitat dels socis es limita al capital aportat. Per la seva constitució es requereix escriptura pública de constitució i la seva inscripció al Registre Mercantil. Societat comanditària per accions: A mig camí entre la societat comanditària simple i l’anònima. Capital mínim de 60000€ dividit en accions procedents dels socis. Almenys un dels socis respondrà personalment als deutes socials com a soci col·lectiu. Societats mercantils especials Societats laborals: es tracta de SA o SRL en les que un alt % del capital social pertany als seus treballadors. Societats cooperatives: es constitueixen per persones associades en règim de lliure adhesió i amb possibilitat de baixa en qualsevol moment. Aquests socis cerquen satisfer les seves aspiracions econòmiques i socials.

A tenir en compte Societats unipersonals: poden ser de SRL o SA i estan constituïdes per un únic soci (persona física o jurídica), o bé estan constituïdes per 2 o més socis si les seves participacions o accions han passat a ser propietat d’un únic soci.

A tenir en compte Responsabilitat personal: es refereix a que el patrimoni personal dels socis està subjecte al compliment de les obligacions de la societat. Subsidiària: en cas de ser necessari, el soci ha de respondre amb el seu patrimoni personal quan el de l’empresa és insuficient. Solidària: els creditors podran adreçar-se contra qualsevol soci de la societat per a que pagui els deutes en cas d’insolvència de la societat. Més tard, aquest soci haurà de reclamar a la resta de socis la part que li tocava pagar a cadascú.

A tenir en compte Elevació a públic de documents: per tal de dur-la a terme és necessari inscriure els documents en el registre Mercantil per mitjà d’escriptura pública.

2-Formes jurídiques de l’empresa Activitats proposades, pàg.44 3·· Indica quines de les formes jurídiques següents es consideren personalistes: – Societat col·lectiva. – Societat anònima. – Societat comanditària simple. – Societat limitada nova empresa.

Solució_2-Formes jurídiques de l’empresa Activitats proposades, pàg.44 3·· Indica quines de les formes jurídiques següents es consideren personalistes: – Societat col·lectiva. – Societat anònima. – Societat comanditària simple. – Societat limitada nova empresa. Es consideren formes jurídiques personalistes la societat col·lectiva i la comanditària simple.

2-Formes jurídiques de l’empresa Activitats proposades, pàg.44 4·· Quina finalitat pretén aconseguir l’Administració amb la creació de la societat limitada nova empresa?

2-Formes jurídiques de l’empresa Solució_Activitats proposades, pàg.44 4·· Quina finalitat pretén aconseguir l’Administració amb la creació de la societat limitada nova empresa? Mitjançant aquesta forma jurídica, l’Administració facilita la creació d’empreses i simplifica els tràmits necessaris per constituir-les, que es podran fer telemàticament. A més, se li concedeixen beneficis fiscals, com per exemple l’ajornament de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, derivat de la constitució de la societat.

2-Formes jurídiques de l’empresa Activitats proposades, pàg.44 5·· Per què es considera les societats laborals i les societats cooperatives com a societats mercantils especials?

2-Formes jurídiques de l’empresa Solució_Activitats proposades, pàg.44 5·· Per què es considera les societats laborals i les societats cooperatives com a societats mercantils especials? Perquè presenten especialitats quant al seu objecte social, als seus socis, etc., que han aconsellat un tractament legal específic.

Activitats finals, pàg.45 2·· Per quina forma jurídica optaries si pretens crear una societat amb un simple contracte privat en què es determini el nombre i la identitat dels socis, així com les aportacions de cadascun d’ells i la seva participació en el repartiment de les pèrdues i guanys de la comunitat, no sent necessari acudir al notari ni al Registre Mercantil per constituir-la vàlidament?

Solució_Activitats finals, pàg.45 2·· Per quina forma jurídica optaries si pretens crear una societat amb un simple contracte privat en què es determini el nombre i la identitat dels socis, així com les aportacions de cadascun d’ells i la seva participació en el repartiment de les pèrdues i guanys de la comunitat, no sent necessari acudir al notari ni al Registre Mercantil per constituir-la vàlidament? Per la forma jurídica de comunitat de béns.

Activitats finals, pàg.45 3·· Quines diferències hi ha entre els socis col·lectius i els socis comanditaris en la societat comanditària simple?

Solució_Activitats finals, pàg.45 3·· Quines diferències hi ha entre els socis col·lectius i els socis comanditaris en la societat comanditària simple? Els socis col·lectius hi aporten capital i treball i responen subsidiàriament, personalment i solidàriament dels deutes socials, mentre que els socis comanditaris només hi aporten capital i la seva responsabilitat està limitada a la seva aportació.

Activitats finals, pàg.45 4·· Indica de quina societat es tracta en funció de les característiques següents: – No hi ha capital social mínim. – Hi ha responsabilitat solidària dels socis en cas de liquidació. – Limita la retribució dels socis.

Solució_Activitats finals, pàg.45 4·· Indica de quina societat es tracta en funció de les característiques següents: – No hi ha capital social mínim. – Hi ha responsabilitat solidària dels socis en cas de liquidació. – Limita la retribució dels socis. Societat limitada de formació successiva.

Activitats finals, pàg.45 5·· Indica quines diferències hi ha entre la responsabilitat subsidiària i la responsabilitat solidària dels socis de la societat.

Solució_Activitats finals, pàg.45 5·· Indica quines diferències hi ha entre la responsabilitat subsidiària i la responsabilitat solidària dels socis de la societat. En el cas de la responsabilitat subsidiària, els socis han de respondre amb el seu patrimoni personal si és insuficient el de la societat, mentre que si es tracta de la responsabilitat solidària, quan es dóna la insolvència de la societat, els creditors podran dirigir-se contra qualsevol soci, reclamant-li la totalitat del deute. Després aquest pot reclamar als seus companys la part de cadascú.

Documentació jurídica de l’empresa Documents públics i privats Documents públics Són els que autoritza un notari o empleat públic competent, amb les solemnitats requerides per la llei. Documents privats Són aquells que no ha autoritzat un notari o empleat públic. Documents notarials Escriptures públiques Actes notarials Pòlisses intervingudes Fedataris públics Notaris Registradors

Fedataris públics Són persones amb habilitat legal per donar fer i autentificar fets, actes o negocis jurídics. En veiem de diferents tipus: notaris, registradors de la propietat, mercantils, secretaris judicials i funcionaris públics. Aprofundim en dos: notaris i registradors: Notaris_Tenen doble vessant i són alhora, (1) Funcionaris públics: exerceixen fe pública notarial dotant d’autenticitat les declaracions de voluntat de les parts redactades en instrument públic. (2) Professionals del Dret: assessoren jurídicament qui ho sol·liciti. Actuen amb autonomia i independència. Registradors_Són funcionaris públics: administren els registres de la propietat, béns immobles i mercantils. Qualifiquen la legalitat de documents judicials, notarials, administratius o particulars. No s’inscriurà cap document que el registrador no hagi qualificat com a favorable. Es seleccionen mitjançant oposició.

Documents notarials Aquests són els documents que majoritàriament redacten els notaris: Escriptures públiques: el seu contingut fa referència a declaracions de voluntat, actes jurídics amb prestació de consentiment, contractes, negocis jurídics de qualsevol tipus... Actes notarials: el contingut reflexa la constatació de fets o la percepció que el notari en tingui dels mateixos. Ex.: registre de manifestacions personals. Pòlisses intervingudes: el seu contingut és exclusivament el d’actes i contractes de caràcter mercantil/financer propis de tràfic habitual. Ex.: una pòlissa de crèdit.

A tenir en compte El català a les escriptures notarials: el 12/05/2015 es va signar un acord de col·laboració entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya i les institucions representatives dels col·lectius professionals de l’àmbit jurídic a fi i efecte de fomentar el coneixement i l’ús del català.

2_Cas pràctic (pàg.34) Llegir.

Registre de la Propietat Registres públics Els registres públics són institucions la finalitat dels quals consisteix a donar publicitat a diversos documents, fets, actes, contractes o resolucions judicials o administratives. Registre de la Propietat D’inscripció en general voluntària; serveix per inscriure i donar publicitat a la propietat dels béns immobles i dels drets que recauen sobre aquests, com la hipoteca i les resolucions judicials o administratives que els poden afectar, com els embargaments. Registre Mercantil D’inscripció obligatòria per les societats que realitzen una activitat mercantil, així com pels actes i acords relatius a la seva organització i funcionament; el seu fi és donar seguretat al tràfic mercantil publicant les dades jurídiques i econòmiques de les societats i la resta de persones que s’inscriuen en aquest registre.

3_Cas pràctic (pàg.35) Llegir.

3-Documentació jurídica de l’empresa Activitats proposades, pàg.44 6·· Per què es reconeix als documents públics força probatòria plena, enfront dels documents privats, que únicament es consideren prova entre les parts que els han subscrit?

Solució_3-Documentació jurídica de l’empresa Activitats proposades, pàg.44 6·· Per què es reconeix als documents públics força probatòria plena, enfront dels documents privats, que únicament es consideren prova entre les parts que els han subscrit? Per la intervenció dels fedataris públics, que n’identifiquen adequadament tots els intervinents i que garanteixen que es compleixin totes les formalitats legals en l’atorgament del document. Per tant, si es vol que els contractes produeixin efectes enfront de tercers, hauran de fer-se a través d’una escriptura pública. Excepte comptades excepcions legals, només els documents públics poden accedir als registres públics i gaudir de la seva protecció. No obstant això, hi ha determinats documents mercantils que obligatòriament han de fer-se en escriptura pública.

3-Documentació jurídica de l’empresa Activitats proposades, pàg.44 7·· Assenyala quins dels professionals següents es consideren fedataris públics: – Administradors d’una societat. – Secretaris judicials. – Registradors mercantils. – Advocats de l’Estat.

– Administradors d’una societat. – Secretaris judicials. Solució_3-Documentació jurídica de l’empresa Activitats proposades, pàg.44 7·· Assenyala quins dels professionals següents es consideren fedataris públics: – Administradors d’una societat. – Secretaris judicials. – Registradors mercantils. – Advocats de l’Estat. Es consideren fedataris públics els secretaris judicials i els registradors mercantils.

4-Registres públics Activitats proposades, pàg.44 8·· Quins avantatges presenta la inscripció de documents en els registres públics?

Solució_4-Registres públics Activitats proposades, pàg.44 8·· Quins avantatges presenta la inscripció de documents en els registres públics? L’avantatge de registrar un document resideix en la seguretat jurídica, ja que, com que els registradors qualifiquen la legalitat dels documents la inscripció dels quals se sol·liciti, es presumeix que les dades que contenen són certes mentre no es provi el contrari. A més, el registre acreditarà el contingut i la titularitat dels drets inscrits davant totes les persones que el consultin. En l’àmbit dels negocis, els més rellevants són el Registre de la Propietat i el Registre Mercantil.

4-Registres públics Activitats proposades, pàg.44 9·· Enumera els documents que han de presentar les empreses en el Registre Mercantil.

Solució_4-Registres públics Activitats proposades, pàg.44 9·· Enumera els documents que han de presentar les empreses en el Registre Mercantil. Han d’inscriure-s’hi els actes i acords relatius a la seva organització i funcionament. Amb caràcter general s’hi inscriuen els documents públics i, en els casos previstos, els documents privats. A més, té com a funció el dipòsit de comptes anuals, la legalització de llibres dels empresaris i el nomenament d’experts auditors independents.

Activitats finals, pàg.45 6·· Com han de fer-se els contractes en el nostre ordenament jurídic si es vol que produeixin efectes enfront de tercers?

Solució_Activitats finals, pàg.45 6·· Com han de fer-se els contractes en el nostre ordenament jurídic si es vol que produeixin efectes enfront de tercers? Mitjançant document públic, ja que són els autoritzats per un notari o empleat públic competent, amb les solemnitats requerides per la llei. Fan prova del fet que motiva el seu atorgament i de la data d’aquest, fins i tot enfront de terceres persones, i contra els contractants i els seus drethavents quant a les declaracions dels primers.

Activitats finals, pàg.45 7·· Com es denomina els funcionaris públics que, amb caràcter d’autoritat, exerceixen amb autonomia i independència la fe pública judicial i exerceixen les funcions de direcció de l’Oficina Judicial i ordenació del procés que els atribueix la llei?

Solució_Activitats finals, pàg.45 7·· Com es denomina els funcionaris públics que, amb caràcter d’autoritat, exerceixen amb autonomia i independència la fe pública judicial i exerceixen les funcions de direcció de l’Oficina Judicial i ordenació del procés que els atribueix la llei? Secretaris judicials.

Activitats finals, pàg.45 8·· Quin tipus de documents notarials tenen com a contingut propi les declaracions de voluntat, els actes jurídics que impliquin prestació de consentiment, els contractes i els negocis jurídics de tota mena?

Solució_Activitats finals, pàg.45 8·· Quin tipus de documents notarials tenen com a contingut propi les declaracions de voluntat, els actes jurídics que impliquin prestació de consentiment, els contractes i els negocis jurídics de tota mena? Les escriptures públiques.

Activitats finals, pàg.45 9·· Quin tipus de documents poden inscriure’s en el Registre de la Propietat?

Solució_Activitats finals, pàg.45 9·· Quin tipus de documents poden inscriure’s en el Registre de la Propietat? Els relatius a la propietat dels béns immobles i dels drets que recauen sobre aquests, com la hipoteca i resolucions judicials o administratives que els poden afectar, per exemple els embargaments. Poden inscriure-s’hi documents públics, tant notarials i judicials com administratius. Només en els casos previstos legalment poden accedir-hi documents privats.

Documentació necessària per constituir una societat mercantil Documentació específica Sol·licitud de la certificació negativa de nom o raó social Número d’identificació fiscal (NIF) Atorgament de l’escriptura pública de constitució Liquidació de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPAJD) Inscripció en el Registre Mercantil

Documentació necessària per constituir una societat mercantil Sol·licitud de la certificació negativa de nom o raó social: Serveix per provar que no existeix cap altre societat amb el mateix nom. Es sol·licita al Registre Mercantil Central una certificació acreditant que no figura registrada la denominació que hagi escollit la societat.

Documentació necessària per constituir una societat mercantil Número d’identificació fiscal (NIF): Necessari per a tota persona ja sigui física o jurídica. Aquest número és invariable mentre la societat no canviï de forma jurídica o nacionalitat. S’ha de sol·licitar a l’Agència Tributària mitjançant el model 036.

Documentació necessària per constituir una societat mercantil Atorgament de l’escriptura pública de constitució: La constitució de les societats es duu a terme a través d’escriptura pública de constitució. En aquesta escriptura s’haurà d’incloure: La identitat dels socis. La voluntat de constituir una societat de capital amb una forma social. ... (veure la resta a la pàg.37).

Documentació necessària per constituir una societat mercantil Estatuts socials: Fan un recull de normes de funcionament de les societats. En aquests estatuts s’haurà d’incloure: La denominació de la societat. L’objecte de la societat. El domicili social. ... (veure la resta a la pàg.37).

Documentació necessària per constituir una societat mercantil Liquidació de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPAJD): Per poder registrar la constitució d’una societat al Registre Mercantil, prèviament s’ha d’haver autoliquidat l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPAJD). Aquest tràmit es realitza mitjançant el model 600 davant Hisenda.

Documentació necessària per constituir una societat mercantil Inscripció en el Registre Mercantil: En general, per a que una societat adquireixi personalitat jurídica, s’ha d’inscriure en el Registre Mercantil. Les societats cooperatives s’hauran d’inscriure en el Registre General de Cooperatives.

5-Documentació necessària per constituir una societat mercantil Activitats proposades, pàg.44 10·· Un dels requisits fonamentals per constituir una societat és l’escriptura pública, en la qual s’ha de fer constar el seu nom o denominació social. Explica el procés de sol·licitud de la certificació negativa del nom o raó social.

Solució_5-Documentació necessària per constituir una societat mercantil Activitats proposades, pàg.44 10·· Un dels requisits fonamentals per constituir una societat és l’escriptura pública, en la qual s’ha de fer constar el seu nom o denominació social. Explica el procés de sol·licitud de la certificació negativa del nom o raó social. Amb caràcter previ a l’atorgament de l’escriptura, s’ha de sol·licitar al Registre Mercantil Central l’emissió d’una certificació que acrediti que no figura registrada la denominació escollida per a la societat. Sense aquesta certificació, el notari no autoritzarà l’escriptura de constitució. Un cop emesa la certificació, es reserva l’ús de la denominació sol·licitada durant tres mesos (si són diverses, només se’n reserva la primera). Si transcorregut aquest termini la societat o entitat per al nom de la qual s’ha reservat la denominació no s’ha inscrit en el Registre, es cancel·larà l’anotació de reserva i aquesta denominació pot ser utilitzada per qualsevol que ho sol·liciti.

5-Documentació necessària per constituir una societat mercantil Activitats proposades, pàg.44 11·· Localitza a Internet de quines maneres pot dur-se a terme la inscripció d’una empresa en el Registre Mercantil.

La inscripció es pot fer en suport paper o per via telemàtica. Solució_5-Documentació necessària per constituir una societat mercantil Activitats proposades, pàg.44 11·· Localitza a Internet de quines maneres pot dur-se a terme la inscripció d’una empresa en el Registre Mercantil. La inscripció es pot fer en suport paper o per via telemàtica.

Procés de constitució d’una societat mercantil Actualment, hi ha diversos possibles procediments per crear una societat. En essència, tots són molt similars, quant als tràmits que cal fer i a la documentació que es genera; les diferències rauen en la forma de realització dels tràmits (presencial o telemàtica) i la rapidesa. Tramitació ordinària És la que es du a terme sempre que no es pugui aplicar una tramitació més simplificada. Tramitació simplificada/simplificada abreujada És la que s’aplica quan es constitueix una societat limitada en la qual es donen certs requisits. Llegir de la pàg.39.

Tràmits de posada en marxa d’una empresa

Tramitació telemàtica de la creació d’empreses El sistema de tramitació telemàtica (STT) és el sistema informàtic de tramitació d’expedients electrònics per a la creació d’empreses. Mitjançant aquest servei poden crear-se societats de responsabilitat limitada, societats limitades nova empresa, societats limitades de formació successiva i empresaris individuals (autònoms). Inici del procediment (PAE o pàgina web de CIRCE) Llegir de la pàg.41. Formalització del DUE Llegir de la pàg.41. Notaria Llegir de la pàg.41.

La innovació empresarial a Catalunya Existeixen diferents impulsors dins de Catalunya que cerquen incentivar la creació d’empreses innovadores. Destaquem: Catalunya Emprèn: programa de la Generalitat que promou l’emprenedoria en diferents àmbits. ACCIÓ: agència de la Generalitat que busca la competitivitat de les empreses, ajudant-les en els processos d’innovació i internacionalització. Cambra de Comerç de Barcelona: fomenta que les empreses ampliïn/mantinguin la quota de mercat i les recolza en la introducció a nous mercats. Barcelona Activa: agència de desenvolupament local de l’Ajuntament de Barcelona. Principalment busca la promoció i donar suport als nous emprenedors.

6-Procés de constitució d’una societat mercantil Activitats proposades, pàg.44 12·· Quin tipus de tramitació ha de seguir una societat limitada amb capital social inferior a 30.000 € a l’hora de constituir-se, si algun dels seus socis és una persona jurídica?

La tramitació ordinària. Solució_6-Procés de constitució d’una societat mercantil Activitats proposades, pàg.44 12·· Quin tipus de tramitació ha de seguir una societat limitada amb capital social inferior a 30.000 € a l’hora de constituir-se, si algun dels seus socis és una persona jurídica? La tramitació ordinària.

6-Procés de constitució d’una societat mercantil Activitats proposades, pàg.44 13·· Indica quines especialitats presenta la tramitació simplificada respecte de l’ordinària a l’hora de constituir una societat.

Solució_6-Procés de constitució d’una societat mercantil Activitats proposades, pàg.44 13·· Indica quines especialitats presenta la tramitació simplificada respecte de l’ordinària a l’hora de constituir una societat. – En atorgar l’escriptura cal indicar expressament al notari que els fundadors són persones físiques i que l’òrgan d’administració no revesteix la forma de Consell d’Administració. – Després d’atorgar l’escriptura, la sol·licitud del NIF provisional es farà telemàticament i es concedirà immediatament. Tan bon punt es rebi, el notari enviarà, també telemàticament, còpia certificada de l’escriptura al Registre Mercantil. – Un cop inscrita la societat en el Registre, des d’allà es comunica a l’Agència Tributària, i aquesta notificarà a notari i registrador la conversió del NIF en definitiu.

7-Tràmits de posada en marxa d’una empresa Activitats proposades, pàg 14·· Enumera els tràmits que ha de fer l’empresa davant l’Agència Tributària.

Solució_7-Tràmits de posada en marxa d’una empresa Activitats proposades, pàg.44 14·· Enumera els tràmits que ha de fer l’empresa davant l’Agència Tributària. – Alta en el cens d’empresaris, mitjançant la presentació de la declaració censal d’inici, modificació o cessament d’activitat (model 036), que han de presentar els empresaris individuals, els professionals i les societats, sigui quin sigui el seu tipus. – Alta en l’impost sobre activitats econòmiques (n’estan exemptes les empreses de nova creació durant els dos primers exercicis).

8-Tràmits de posada en marxa d’una empresa Activitats proposades, pàg 15·· T’has plantejat crear la teva pròpia empresa telemàticament. Analitza les maneres de començar el procediment de creació i indica els avantatges i inconvenients de cadascuna d’elles.

Solució_8-Tràmits de posada en marxa d’una empresa Activitats proposades, pàg.44 15·· T’has plantejat crear la teva pròpia empresa telemàticament. Analitza les maneres de començar el procediment de creació i indica els avantatges i inconvenients de cadascuna d’elles. La tramitació telemàtica es pot iniciar acudint a un PAE o fent els tràmits a través de la pàgina web de CIRCE. Si s’està duent a terme la creació a través d’un PAE, s’ha de subministrar al personal tota la informació necessària perquè empleni el DUE, i s’aportarà tota la documentació necessària. Des del PAE s’encarreguen de facilitar la creació de noves empreses, l’inici efectiu de la seva activitat i el seu desenvolupament, a través de la prestació de serveis d’informació, tramitació de documentació, assessorament, formació i suport al finançament empresarial. Si s’estan fent els tràmits des de la pàgina web de CIRCE, el DUE s’emplenarà directament a la pàgina web i els documents necessaris s’hi hauran d’incorporar com a documents adjunts. Per tant, el principal avantatge de la creació a través d’un PAE és que simplement cal portar la documentació i allà es fan tots els tràmits, i el principal desavantatge és que cal desplaçar-se. En el cas de fer els tràmits a través de la web de CIRCE, per contra, no hem de desplaçar-nos, però tots els tràmits hem de fer-los personalment i a distància.

9-La innovació empresarial a Catalunya Activitats proposades, pàg.44 17·· Busca a Internet informació sobre les ajudes a la innovació empresarial a les pimes a Catalunya.

Solució_9-La innovació empresarial a Catalunya Activitats proposades, pàg.44 17·· Busca a Internet informació sobre les ajudes a la innovació empresarial a les pimes a Catalunya. Resposta lliure.

– La sol·licitud del certificat de les aportacions fetes. Activitats finals, pàg.45 11·· Indica quins dels tràmits següents són previs a la formalització de l’escriptura: – La sol·licitud del certificat de les aportacions fetes. – L’obtenció del NIF provisional. – El certificat de denominació social. – La liquidació de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPAJD).

Solució_ Activitats finals, pàg.45 11·· Indica quins dels tràmits següents són previs a la formalització de l’escriptura: – La sol·licitud del certificat de les aportacions fetes. Previ. – L’obtenció del NIF provisional. Posterior. – El certificat de denominació social. Previ. – La liquidació de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPAJD). Posterior.

Activitats finals, pàg.45 12·· Enumera els tràmits que ha de fer una empresa davant la Conselleria de Treball de la teva comunitat autònoma.

Solució_Activitats finals, pàg.45 12·· Enumera els tràmits que ha de fer una empresa davant la Conselleria de Treball de la teva comunitat autònoma. – Comunicació d’obertura de centre de treball. – Obtenció del calendari laboral, en el qual figuraran les festes nacionals, les de la comunitat autònoma i les del municipi; els dies feiners es distribuiran d’acord amb la jornada màxima legal.

Activitats finals, pàg.45 13·· Localitza el PAE més pròxim al teu domicili i busca informació sobre les funcions que du a terme i els serveis que presta als emprenedors.

Solució_Activitats finals, pàg.45 13·· Localitza el PAE més pròxim al teu domicili i busca informació sobre les funcions que du a terme i els serveis que presta als emprenedors. Resposta lliure.

Activitats finals, pàg.45 14·· Quines funcions compleix la notaria en el procés de creació telemàtica d’una empresa?

Solució_Activitats finals, pàg.45 14·· Quines funcions compleix la notaria en el procés de creació telemàtica d’una empresa? El sistema CIRCE envia les dades del DUE a la notaria i l’emprenedor hi acudeix amb el certificat de desembossament del capital social i, si s’escau, el certificat de la denominació social, i atorga l’escriptura de constitució. La notaria sol·licita, a través de CIRCE, el NIF provisional, que és concedit i enviat al sistema per l’Agència Tributària, així com la declaració censal. Així mateix, se sol·licita la liquidació de l’ITPAJD. Després de complir aquests tràmits, CIRCE envia al Registre Mercantil els documents necessaris per a la inscripció; el registrador, si escau, fa la inscripció i, a través de CIRCE, envia les dades a la notaria, que les incorpora a la matriu de l’escriptura. Finalment, la notaria sol·licita el NIF definitiu, per a la qual cosa, a través de CIRCE, envia còpia de l’escriptura a l’Agència Tributària, que justifica recepció de la petició. Amb aquest tràmit, la societat finalitza el procés de creació.

– La comunicació d’obertura del centre de treball. Activitats finals, pàg.45 15·· Indica quins dels tràmits següents de posada en marxa d’una empresa cal fer davant l’Agència Tributària: – La comunicació d’obertura del centre de treball. – L’alta en l’impost sobre activitats econòmiques. – L’alta en el cens d’empresaris. – L’obtenció del calendari laboral.

Solució_Activitats finals, pàg.45 15·· Indica quins dels tràmits següents de posada en marxa d’una empresa cal fer davant l’Agència Tributària: – La comunicació d’obertura del centre de treball. No. – L’alta en l’impost sobre activitats econòmiques. Sí. – L’alta en el cens d’empresaris. Sí. – L’obtenció del calendari laboral. No.

Autoavaluació_Test de repàs, pàg.47 Realitza el test de repàs de la pàg.47.

Realitza el cas final de la pàg.46. Cs final, pàg.46 Realitza el cas final de la pàg.46.