Aquest poema –com els altres "Cants de Sió" (Sl 45; 47; 86)– expressa l'amor i l'admiració dels israelites per la seva ciutat santa. ► En elegir Jerusalem com a residència (v. 3), el Senyor la va convertir en escenari de les seves victòries (vv. 4-7). ► Aquests ressonants triomfs confirmen el renom del Senyor com a guerrer invencible (vv. 2, 8) i són, alhora, la manifestació de la seva justícia en favor dels humils (vv. 9-11).
Encara que en Crist ha aparegut la bondat de Déu, encara que els cristians l'invoquem com a Pare, això no justifica que en fem una mena d'ídol domèstic, un Déu còmode i innocu, bonifaci i manejable. Déu ha de conservar per a nosaltres també el seu aspecte impressionant: llum enlluernadora, poder temible, força irresistible; sobretot si ens han confiat algun poder.
Déu s’ha fet conèixer a Judà, a tot Israel és gran la seva anomenada. Té a Jerusalem la residència, ha posat a Sió el seu casal. Hi ha fet trossos les fletxes enceses, l’escut, l’espasa i les altres armes.
Entre els munts de botí que han estat presos resplendeix el vostre esclat; els valents dormen el son de la mort, ja no poden res els millors combatents. Només d’amenaçar-los, Déu de Jacob, deixeu immòbils els carros i els cavalls.
Sou temible. Si mai us indigneu, ¿qui es pot encarar amb vós? Des del cel dicteu la sentència, i tota la terra s’espanta i emmudeix en veure que Déu s’aixeca a fer justícia i a salvar els humils de la terra.
Les ciutats d’Edom us faran una gran festa, i els pocs supervivents d’Hemat us reconeixeran. Feu prometences al Senyor, tots els vassalls, aneu a complir-les, porteu tributs al Déu temible, a Déu que abat l’orgull dels prínceps i es fa respectar dels reis de la terra.
L'ASSOT DE LA GUERRA ► En començar l'oració em ve a la memòria, Senyor, que en aquest mateix moment hi ha guerres en curs, unes lluny, d'altres a prop, en aquesta terra on visc. Guerres cruels, inhumanes, absurdes. Només vós, Senyor, podeu parar i evitar les guerres. ► Torneu a fer que la terra emmudeixi, Senyor. Que la terra reconegui el vostre domini amb el seu silenci. Que el silenci de la pau cobreixi la terra. Que es tornin a sentir els cants dels ocells en comptes del traqueteig de les metralladores. ► I, sobretot, que es faci silenci en el meu propi cor, Senyor, perquè és allà on es troben les arrels de la guerra. Les passions que porten els homes a buscar el poder, a odiar-se els uns als altres, a destruir i a matar, es troben totes elles en el meu cor. Per això us demano que apaivagueu en mi la violència, l'orgull i l'odi. ► Apaivagueu les tempestes que porto a dins, perquè els seus trons no surtin enfora; i establiu la pau en la meva ànima perquè sigui signe i pregària de la pau que desitjo per a tots els homes en tots els llocs i en tots els temps. Que el clamor de la batalla doni pas a l'alegria de la dansa, Senyor, Déu de la pau!
Déu nostre, Senyor ple de poder, força i majestat: deixeu confosos els qui abusen dels homes i salveu els humils de la terra. Per Crist, Senyor nostre.