● La lloança continguda en aquest cèlebre himne, expressa la intuïció poètico-religiosa del salmista, que contempla amb ulls admirats l’obra de Déu en la creació. ● El seu pensament es concentra en l’home, realitat quasi insignificant en comparació amb la majestat del cel i, al mateix temps, objecte d’una inexplicable sol·licitud per part del Creador (v. 5). ● Cap altre dels éssers creats no ha rebut una dignitat semblant a la seva (v. 6), i totes les coses estan sotmeses al seu domini (vv. 7-9).

Aquest himne a la reialesa de Jahvè es devia cantar durant una festa nocturna, sota l’encant d’un cel estrellat, i la transparència de les nits sense núvols a l’orient. Aquest salm és la traducció en cant i en oració de l’ensenyament o catecisme elemental de la religió d’Israel, el Gènesi: un Déu creador de totes les coses, que ho confia tot a l’home i el col·loca per damunt de tot: “Fem l’home a imatge nostra, semblant a nosaltres. …Ompliu la terra i domineu-la. . . Us ho dono tot. . .” (Gn 1-2) Per a Jesús, la vertadera grandesa de l’home està en els petits, en aquells que accepten rebre-ho tot amb senzillesa. I Jesús insistia en la necessitat de la humilitat: “Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i entesos” (Lc 10,21) ). La grandesa de l’home. En el cor, en el centre d’aquest univers aclaparador, immens, hi ha l’“home”, infinitament més gran que aquest món… Sí, l’home és més gran i més important que el sol! Per què? Perquè, com recorda el salm, sempre està present en el pensament de Déu: “Què és l’home perquè us en recordeu, què és un mortal perquè li doneu autoritat?”

Senyor, sobirà nostre, que n’és de gloriós, el vostre nom per tota la terra!

La majestat que teniu dalt del cel, els infants més petits ja la canten: «Heu fet del firmament un baluard que detura el rebel i l’enemic.»

Quan miro el cel que han creat les mans vostres, la lluna i els estels que hi heu posat, jo dic: Què és l’home, perquè us en recordeu, què és un mortal, perquè li doneu autoritat?

Gairebé l’heu igualat als àngels, l’heu coronat de glòria i de prestigi, l’heu fet rei de les coses que heu creat, tot ho heu posat sota els seus peus:

ramades de vedells i d’ovelles, fins i tot els animals de la selva, l’ocell que vola i els peixos del mar, i tot el que segueix els camins dels oceans.»

Senyor, sobirà nostre, que n’és de gloriós, el vostre nom per tota la terra»

“Senyor, sobirà nostre, que n’és de gloriós el vostre nom per tota la terra!”. La naturalesa recull la frescor dels vostres dits, la vida del vostre alè, el tremolor de la majestat de la vostra presència, la serena alegria de la vostra benedicció de pau. Gaudeixo d’una posta de sol, perquè és obra exclusivament vostra, i no hi ha cap mà humana que pugui retocar-la; i, com que solament és vostra, em fa arribar, amb una imatge pura, el missatge directe de la vostra presencia. I gaudeixo quan, enmig de la fosca de la nit, que parla d’intimitat, us veig estampant en el cel la vostra signatura d’estrelles. ¿Enteneu per què m’agrada mirar el cel a la nit per desxifrar amb fe i amb amor el codi secret de la vostra cal·ligrafia celestial? “Miro el cel que han creat les mans vostres, la lluna i els estels que hi heu posat”, i em dic a mi mateix amb orgull joiós: “Senyor, sobirà nostre, que n’és, de gloriós, el vostre nom per tota la terra!”.

Oh Déu, admirable en les vostres obres, autor de prodigis; heu estès sobre nosaltres el cel, obra admirable de les vostres mans, i heu desplegat la vostra acció a la nostra terra perquè la vostra majestat sigui exalçada sobre els cels; deixeu-nos contemplar l’obra admirable realitzada en Crist, perquè també nosaltres us tributem la lloança i la glòria que mereixeu pels segles dels segles. Amén.