Salm de súplica individual El salmista comença amb una anguniosa invocació al Senyor: que es manifesti com a Jutge de la terra i castigui els opressors del seu poble (vv. 1-7). La segona part del salm té un to sapiencial, i és un sever retret als qui posen en dubte el triomf final de la justícia (vv. 8-15). Finalment, el salmista es reconforta a si mateix, basant-se en la seva pròpia experiència respecte a la intervenció salvadora de Déu (vv. 16-19) i en la seguretat que el Senyor no pot estar de part de la injustícia (vv. 20-23). Salm de súplica individual

Un home just i fidel es desfoga davant el fet que els impius fan valer la seva força i poder per a oprimir el poble sant de Déu. El salmista arriba fins i tot a demanar a Jahvè que executi sobre ells la revenja que bull dins el seu cor: «Déu de justícia, Senyor, Déu de la justícia, apareixeu-vos resplendent. Aixequeu-vos, jutge de la terra, doneu als orgullosos la paga que es mereixen. Fins quan els injustos, Senyor, fins quan els injustos s’alegraran del seu triomf…? Trepitgen el vostre poble, Senyor, us oprimeixen l’heretat…» Hi ha un punt en l'oració d'aquest home que ens il·lumina profundament. És la clara senyalització de la línia que hi ha entre els impius i els justos. Home just és aquell que es deixa corregir per Déu: «Feliç l'home que vós eduqueu, Senyor, que instruïu amb la llei que heu donat; el guardeu en pau en dies de desgràcies, mentre a l’injust ja li caven la fossa.» Tanmateix, hi ha una realitat que s'imposa, i és que la impietat no és un títol que porten al seu front només les nacions paganes que assetgen Israel. La mateixa Jerusalem, la ciutat de Jahvè per excel·lència, s'ha convertit, a causa de les seves rebel·lies, en un niu d'impietat i de maldat. El Senyor Jesús, sagrament de la nova i definitiva aliança entre Déu i els homes, la vigília de la seva passió celebra l'Eucaristia amb els apòstols, fent present una vegada per sempre que l'aliança entre Déu i els homes ha estat segellada per i en ell: «Després prengué pa, va dir l’acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient: ‘Això és el meu cos, que és lliurat per vosaltres. Feu això en recordança meva.’ Semblantment la copa, després de sopar, dient: ‘Aquesta copa és la nova aliança en la meva sang, que és vessada per vosaltres» (Lc 22,19-22).

Déu de justícia, apareixeu-vos resplendent. Déu de justícia, Senyor, Déu de justícia, apareixeu-vos resplendent. Aixequeu-vos, jutge de la terra, doneu als orgullosos la paga que es mereixen.

¿Fins quan els injustos, Senyor, fins quan els injustos s’alegraran del seu triomf, i els amics de males arts es vantaran, amuntegant paraules insolents?

Trepitgen el vostre poble, Senyor, us oprimeixen l’heretat, maten els forasters, els orfes i les viudes, i encara diuen: «El Senyor no ho veu, el Déu de Jacob no se n’adona.»

Ignorants, no ho enteneu. Reflexioneu, insensats. El qui ha fet l’orella, ¿no hi sentirà? el qui ha format l’ull, ¿no hi veurà?

¿Podrà callar, el qui reprèn les nacions? ¿No sabrà res, el qui instrueix els homes? El Senyor sap què valen els pensaments de l’home: no s’aguanten més que el fum.

Feliç l’home que vós eduqueu, Senyor, que instruïu amb la llei que heu donat; el guardeu en pau en dies de desgràcies, mentre a l’injust ja li caven la fossa.

El Senyor no deixarà el seu poble, no abandonarà la seva heretat; els tribunals donaran sentències justes, i els homes rectes les aprovaran.

¿Qui s’alçarà a favor meu contra els injustos? ¿Qui es posa a favor meu contra els amics de males arts? Si no m’hagués defensat el Senyor, ja em veia al silenci del sepulcre.

Quan m’adono que estic a punt de caure, vós m’aguanteu, per l’amor que em teniu, i quan creix el neguit dintre meu, el vostre consol és la meva delícia.

¿Us podeu avenir amb un tribunal corromput, que inventa delictes en nom de la llei?

Ni que ells atemptin contra la vida del just, i condemnin a mort l’innocent, tinc en el Senyor la muralla on emparar-me, em refugio en la roca del meu Déu.

Es tornaran contra ells les seves males arts, el Senyor, el nostre Déu els destruirà, víctimes del mal que havien tramat.

ENSENYEU-ME, SENYOR Necessito que m'eduqueu, Senyor. Vull ser alumne dòcil a la vostra escola sense murs. Vull observar, vull assimilar, vull aprendre. Sé que l'ensenyament dura tot el dia, però no aprenc, perquè no m’hi fixo, no sé llegir les situacions, no reconec la vostra veu. Ensenyeu-me a través dels esdeveniments de cada dia. Vós sou qui me'ls poseu al davant, i sabeu el sentit i la importància que tenen per a mi. Ensenyeu-me a entendre'ls, a desxifrar els vostres missatges en un encontre fortuït, en una notícia, en una alegria sobtada, en una preocupació persistent. Vós hi sou, Senyor. Ensenyeu-me a través dels silencis del cor. Vós no necessiteu paraules ni escrits. Vós sou present en els meus canvis d'ànim i llegiu els meus pensaments. Ensenyeu-me a conèixer-me a mi mateix. Ensenyeu-me a entendre aquest embolic de sentiments i aquest embolic d'idees que porto a dins i no sé què fer-ne. Ensenyeu-me a través dels altres, ensenyeu-me a través de l'experiència, ensenyeu-me a través de la vida. Allibereu els meus instints de la rutina i els prejudicis que els tenallen, perquè em guiïn amb la saviesa de la naturalesa a través de la selva de les decisions de cada dia. Ensenyeu-me a través de la vostra presència, de la vostra paraula, de la vostra gràcia. Feu-me veure les coses tal com vós les veieu; feu-me valorar el que vós valoreu i rebutjar el que vós rebutgeu. Ensenyeu-me, Senyor, ensenyeu-me dia rere dia; feu que m'entengui millor a mi mateix, a la vida i a vós. Enceneu en la meva ment la llum del vostre entendre perquè guiï els seus passos al llarg del camí que porta cap a vós.

Déu just, aixequeu-vos i judiqueu la terra, sortiu en defensa dels vostres pobres, perquè els oprimits per situacions injustes no caiguin en la temptació de prendre’s la justícia per la seva mà, ja que sou vós qui pagueu a cadascú segons les seves obres. Per Crist, Senyor nostre.