LA VIDA DE JOAN MIRÓ
L’any 1892, quan Barcelona era una ciutat petita i més tranquil·la que ara, va néixer un nen i li van posar el nom de Joan.
Ben aviat en Joan va demostrar als seus pares dues coses: que quan volia una cosa era molt tossut i que amb paper i llapis de colors es passava les hores dibuixant i pintant.
Amb 7 anys el van portar a una acadèmia de dibuix que hi havia prop de casa seva, la seva mare va pensar que així aprendria a dibuixar millor i es dedicaria a fer joies boniques com el seu pare.
El Joan es va anar fent gran i el seu pare va pensar que per ser un home de profit, havia d’anar a l’Escola de Comerç per poder portar qualsevol negoci.
Al cap d’un anys de treballar en una botiga, en Joan es va posar malalt i els seus pares el van portar a reposar a Montroig i li van prometre que mai l’obligarien a treballar en allò que no volgués.
I tot content a Montroig pintava tot allò que veia i, mica en mica, es va anar recuperant de la seva malaltia.
Als divuit anys va tornar cap a Barcelona i va començar a anar a l’escola d’un pintor que es deia Francesc Galí. Ell li feia embenar els ulls i tocar un objecte, després, sense mirar-lo l’havia de dibuixar.
Al cap d’uns anys va agafar tots els estris i va marxar a París, allà passava els hiverns a l’estudi d’un amic pintor i els estius tornava a Montroig. A les seves estades a París, anava venent els seus primers quadres.
El primer quadre que va vendre va ser La Masia
Molts anys més tard va fer realitat el seu somni i va muntar un estudi molt, molt ample per tenir espai per tots els seus quadres i estris. Així provava noves tècniques per expressar l’art.
Mica en mica, en Joan Miró anava organitzant exposicions a tot el món: Estats Units, Japó, França,...
Malauradament, després de moltes creacions escampades per tot el món, va morir el 25 de desembre de 1983.
Duran i Riu, F. (1984). Petita història de Joan Miró. Ed. Mediterrània Duran i Riu, F. (1984). Petita història de Joan Miró. Ed. Mediterrània. Barcelona