Estructura del Programa

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
Advertisements

EL NOU CATÀLEG DE LA BIBLIOTECA de l’escola
   .
Matemàtiques Geometria.
PROPORCIONALITAT 1 Funciona amb “clics”.
Superfícies.
TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DE MOVIMENT
MESURA DEL RADI DE LA TERRA (seguint Eratóstenes)
ORIENTACIÓ I COORDENADES GEOGRÀFIQUES
XXIII OLIMPìADA MATEMÀTICA 2012
No te la juguis: posa’t el cinturó !
El moviment ESQUEMA INICI ESQUEMA INTERNET PER COMENÇAR INTERNET
ÀREES I PERÍMETRES DE FIGURES PLANES
Mòdul d’Admissió i vacants
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
Definició del tipus d’element
LES MESURES.
Introducció de TEDIs (COACs) Versió 4.0
Col·legi BEAT RAMON LLULL
Imposició de càrregues en un problema d’estructures
Transitori Tèrmic Existeixen dues vessants principals per realitzar l’estudi d’un transitori tèrmic: Les condicions de contorn no varien durant el període.
L’ÚS DE LES LLIBRETES A LES SESSIONS DE FILOSOFIA 3/18
Writer 4... mira’t bé la pàgina
UD: EXPRESSIÓ GRÀFICA: perspectives
Tècniques de representació gràfica
UNITAT 1: Els nombres reals (I)
Creació d’un mapa personalitzat
ELS NOMBRES ENTERS.
Cinemàtica II: ESTUDI DELS MOVIMENTS.
PubMed i el gestor de revistes del CRAI de la UB (servei SFX)
Writer 5... sense faltes! Avui, aprendràs una de les eines que té el Writer: el corrector ortogràfic. Així aprendràs com el programa et pot ajudar a fer.
1 Gasos: conceptes bàsics La velocitat de difusió dels gasos
OLIMPIADA MATEMÀTICA 2009 FASE PROVINCIAL PROVA INDIVIDUAL
LA LLUM És una forma d’energia que percebem amb el sentit de la vista
Tema 8: Magnituds en cinemàtica
Les Restriccions d’accés
QUÈ FA QUE UNA PILOTA BOTI MÉS QUE UNA ALTRA?
OLIMPIADA MATEMÀTICA 2011 FASE PROVINCIAL PROVA INDIVIDUAL
TRIGONOMETRIA Conceptes bàsics: Triangle (tres costats i tres angles)
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
Situacions Simuladores Preferencials (SSP)
CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA
Matemàtiques 3er E.S.O..
DISC DUR Dispositiu encarregat d’emmagatzemar informació de forma permanent al nostre ordinador.
PROPIETATS DE LA LLUM La llum es propaga en línea recta.
Problema 1: Trobar la recta que passa pel punts A(2, -3) i B(-1, 3)
Mescla Eutèctica Estudi analític del comportament del punt de fusió d’una mescla homogènia d’aigua i sal.
OLIMPIADA MATEMÀTICA 2010 FASE PROVINCIAL PROVA INDIVIDUAL
Curs de Llenguatge Administratiu Valencià Juli Martínez Amorós
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
(posició d’equilibri)
SCIENCE OF SYNTHESIS.
CONNEXIONS SENSE CABLES I DISPOSITIUS MÒBILS
Generació d’energia elèctrica
Dibuix Tècnic Sistemes de representació.
Aprenentatge de matemàtiques a partir de la creació de videojocs.
XXIII OLIMPìADA MATEMÀTICA 2012
Introducció a l’experimentació
Matemàtiques Geometria.
REAXYS.
Jessica, Gerard, Laura P, Alex
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
Estudiant: Eva Muñoz Altimis
TUTORIAL BÀSIC PER A LA GESTIÓ DE LA UBICACIÓ DE LES PERSONES EN L’APLICACIÓ DEL CATÀLEG D’ESPAIS SERVEI TÈCNIC I DE MANTENIMENT.
Exportar qualificacions a les actes
El SEGUIMENT DE COMPLECIÓ
LES MÀQUINES.
Estils i Plantilles Ms Word.
Manteniment calendari d'exàmens
Transcripción de la presentación:

Estructura del Programa Preprocessador: Construcció del model - Definir geometria - Tipus i característiques dels elements - Definir materials - Definir càrregues Solució: - Tipus d’anàlisi - Càlcul de la solució Postprocessador: - Interpretació i representació dels resultats

Models Ansys incorpora diferents tipus de models: Estructures Tèrmics Fluids Electromagnetisme... Cada model té les seves pròpies constants que s’hauran d’indicar en el procés de resolució. Els models que s’empraran durant el curs són: Calor

Generació de dominis Per definir una àrea es poden fer sevir les que ja estan definides o bé definir-la a partir de punts i línies. Per definir un volum es poden fer servir els que ja estan definits o bé definir-lo a partir de línies i superfícies. També podem operar amb un conjunt d’àrees o volums per generar el domini final. Exemple 1: crear un rectangle de base 4 i alçada 3, centrat en el (0,0), usant la predefinició i manualment. Rectangle construït manualment: Preprocessor > Modeling > Create > Areas > Rectangle > By 2 Corners Esborrem el rectangle mitjançant la comanda Preprocessor>Modeling > Delete > Area and Below

Rectangle construït manualment: Preprocessor > Modeling > Create > Keypoints > In Active CS (0,0) (4,0) (4,3) (0,3) Clicar els punts generats anteriorment per contruir les línies desitjades Create > Lines > In Active Coord Seleccionar les línies per crear l’àrea Create > Areas > Arbitrary > By Lines Per veure els punts, les línies i altres entitats geomètriques numerats Plot Ctrls: Numbering Per veure els punts, les línies… que han quedat amagats Plot: Lines

Exemple 2: Generar arcs de circumferència, sectors circulars... Create > Lines > Arcs > By Cent & Radius Introduir les coordenades del centre de l’arc: 4,10 (sense parèntesi) El radi es posa indicant les coordenades del punt que prenem per fer l’arc: 8,10 (la circumferència es traçarà a partir d’aquest punt en sentit horari) ARC: 180 (longitud de l’arc en graus) NSEG: 1 (nombre de segments en l’arc) Unir els extrems de l’arc amb una línia i crear un àrea amb l’arc.

Create > Areas > Arcs > End KPs & Rad És més efectiva la creació d’arcs a partir de la comanda: By End KPs & Rad si coneixeu el radi i punts inici i extrem: Crear els 2 KPs extrems de l’arc: (0,0) i (1,0) per exemple Crear un KP al mateix costat que el centre de la circumferència (no cal que sigui el centre): per exemple el (0,1). Create > Areas > Arcs > End KPs & Rad Marcar els punts d’inici i fi d’arc, pulsar Apply Marcar el KP del centre, pulsar Apply Indicar el valor del radi de la circumferència (R=2), pulsar Ok Observació: Proveu de crear un tercer punt en y<0 i fer el mateix procediment per veure què passa; per exemple amb el (0,-1). Nota: opció no recomanable si voleu fer un arc de 180º i no vàlida si l’arc es major de 180º.

Create > Lines > Arcs > Through 3 KPs Si coneixeu 3 punts podeu utilitzar l’opció Through 3 KPs Crear els 3 KPs coneguts. Per exemple (0,0), (1,0) i (0.5,0.1). Create > Lines > Arcs > Through 3 KPs Indicar el KP inici d’arc: (0,0) i Apply Indiqueu el KP fi d’arc: (1,0) i Apply Indiqueu el KP a través del qual ha de passar la circumferència: (0.5,0.1) i Ok Observació: Provar de fer el mateix procediment intercanviant els punts dels dos últims passos i observar que es pot crear un arc de més de 180º. Nota: El 3r punt que marqueu no pot estar a més de 180º del primer en el cercle, és a dir, si proveu de fer el mateix amb els punts (0,0), (0,1) i (0.5,1) no es pot.

Preprocesor > Modeling > Operate > Booleans Nota: Es pot comprovar que amb el que hem fet fins ara no és possible crear arcs de més de 180º a menys que es coneguin 3 punts que, a més, no poden formar per ells mateixos un angle major de 180º. Per resoldre aquest problema es pot recórrer a crear una circumferència completa i retallar-ne un arc menor de 180º, que s’ha de crear superposat a la circumferència. Més endavant es parlarà de com fer-ho. Vegi’s: Preprocesor > Modeling > Operate > Booleans

Operacions amb entitats geomètriques Preprocessor > Modeling > Operate > Extrude (Vegi’s generació de volums) Preprocessor > Modeling > Operate > Booleans > Intersect Add Substract Divide Glue (molt important si es barregen materials) Overlap Partition

Pla de treball i origen de coordenades Canviar l’origen de coordenades: Utility Menu > WorkPlane > Offset WP by Increments Mou l’origen de coordenades al punt que s’indiqui en aquest espai Permet girar l’origen de coordenades segons indiquen els botons. L’angle girat es pot modificar en la barra inferior

Generació de volums Extrude àrees Dibuixar la següent àrea en 2D

1. Extrude segons una de les direccions dels eixos Preprocessor > Modeling > Operate > Extrude > Areas > By XYZ Offset Seleccionar l’àrea que es desitja empènyer (OK) Introduir la longitud a empènyer, en aquest cas 150 en la direcció de l’eix z (DZ)

2. Extrude en una direcció qualsevol Per empènyer segons la direcció (-30,40,150), crear dos Keypoints (0,0,0) i (-30,40,150) i unir-los amb una línia Preprocessor > Modeling > Operate > Extrude > Areas > Along Lines Seleccionar l’àrea que es desitja empènyer (OK) Seleccionar la línia creada anteriorment (la longitud ve definida per la longitud de la línia directriu)

Rotació d’ àrees entorn d’un eix Dibuixar la següent àrea en 2D Generar l’eix de rotació mitjançant dos Keypoints

Fer ús de la comanda Preprocessor > Modeling > Operate > Extrude > Areas > About Axis Seleccionar l’àrea a rotar (OK) Seleccionar els dos Keypoints de l’eix (OK) Longitud de l’arc (ARC): 360º Nombre de segments a crear (NSEG): 4 (per exemple)

Overlap volums Consisteix en generar volums complexos a partir d’intersecar dos volums més senzills. Es generen fronteres entre regions (diferent que add o glue) Es proposa la construcció de la següent figura:

Procediment: 1) Generar l’esfera Modeling > Create > Volumes > Sphere > By Dimensions RAD1 = 50 (radi exterior) RAD2 = 40 (radi interior) THETA1 = -90 (angle inicial) THETA2 = 90 (angle final) 2) Modifiquem l’origen de coordenades per generar posteriorment el cilindre Utility Menu > WorkPlane > Offset WP by Increments Girar entorn l’eix Y 90 º ( + Y) 3) Crear el cilindre Modeling > Create > Volumes > Cylinder > By Dimensions

RAD1 = 25 (radi exterior) RAD2 = 20 (radi interior) Z1 = 0, Z2 = 110 (inici i final del cilindre) THETA1 = 0 (angle inicial); THETA2 = 360 (angle final) 4) Overlap els dos volums Modeling > Operate > Booleans > Overlap > Volumes 5) Eliminar els volums sobrants Utility Menu > PlotCrtls > Numbering > Volume numbers

És a dir, eliminem els volums vermell de l’esfera i blau del cilindre de la figura anterior:

Exercici 1. Genereu els dos dominis següents:

Exercici 2. Genereu el domini següent en 3D.

Exemple 1. Una barra prismàtica amb extrems encastats està carregada axialment en dues seccions transversals intermèdies per les forces F1 i F2. Determinar els desplaçaments en ambdues seccions i les reaccions en els extrems que està provocant la càrrega aplicada sobre la barra. L = 254 mm a = 0,3L A(secció) = 645,16 mm2 E = 2068,5E2 N/mm2 F1 = 2F2 = 4448 N

Exemple 2. Una aleta de refrigeració amb una secció transversal trapezoïdal dissipa calor des d’una paret mantinguda a una temperatura Tw. La temperatura de l’aire circumdant és Ta, la conductivitat tèrmica en l’aleta és k i el coeficient de convecció entre l’aleta i l’aire és h. Determinar la distribució de temperatures dins de l’aleta i la velocitat de dissipació de calor qn w = 24,384 mm k = 31,1563 W/(m ºC) h = 2839,412 W/(m2 ºC) Tw = 37,78 ºC Ta = -17,78 ºC