ESTRÈS i ANSIETAT

Definició L’estrès és una resposta biològica natural dels éssers vius enfront situacions de perill.

Per què serveix l’estrès? La funció principal és preparar a l’organisme de la manera més ràpida possible per respondre amb la màxima eficàcia enfront un estímul d’estrès (intern i/o extern).

Canvis fisiològics que produeix l’estrès (I) Augment del nivell d’adrenalina que accelera la freqüència cardíaca. Augment de la tensió arterial. Augment de la temperatura corporal. Augment de la respiració.

Canvis fisiològics que produeix l’estrès (II) Augment de la tensió muscular. Agudesa dels sentits. Disminució del to intestinal i estomacal. Disminució de la funció del sistema immunològic.

Canvis fisiològics que produeix l’estrès (III) Augment del metabolisme corporal. Augment de la velocitat de coagulació de la sang. Disminució de la circulació sanguínia en l’estómac i abdomen. Augment de la circulació sanguínia en els músculs

Canvis mentals que produeix l’estrès Augment de l’activitat mental. Millora de la capacitat de discernir a curt plaç. Es prenen decisions amb major rapidesa. Millora de la memòria. L’atenció és més concentrada.

Eixos fisiològics implicats Etapes de l’estrès Etapes Eixos fisiològics implicats Alarma Eix I. Neural Resistència Eix II. Neuroendocrí Esgotament Eix III. Endocrí

De què depèn l’enfrontament de l’estrès? Percepció. Personalitat. Educació.

Tipus de personalitat (I) TIPUS A TIPUS B Expressió de vigor, energia, vigilància i confiança Expresió de relaxació i calma Postura ferma i caminar ràpid Postura tranquil·la i caminar lent Veu forta i vigorosa Veu suau i poc volum Parla tensa Respostes extenses

Tipus de personalitat (II) TIPUS A TIPUS B Veu retallada Veu no retallada Parla copsada Parla no copsada Reaccions vehements Reaccions no vehements Ús de les mans per enfatitzar No ús de les mans per enfatitzar

Factors generadors d’estrès Estressors interns. Estressors externs.

Fonts d’estrès en l’àmbit natural Successos vitals i extraordinaris. Successos diaris de menor intensitat. Situacions de tensió crònica mantinguda.

Respostes enfront l’estrès Enfrontament (atac). Fugida o evitació. Passivitat (col·lapse).

Diferents maneres d’actuar enfront a l’estrès Individus autoreferents. Individus autoeficaços. Individus negativistes.

Com es converteix una situació en estressant Recepció de l’informació. Anàlisi de l’informació. Anàlisi de la situació en base als propis recursos. Presa de decisions.

Estratègies d’enfrontamient Estratègies per fer front a la situació. Estratègies per controlar les respostes emocionals associades a la situació d’estrès.

Efectes negatius de l’estrès Físics Psicològics Alteracions Cardiovasculars Ansietat Alteracions digestives Problemes d’insomni Alteracions musculars Pors Alteracions en la pell Trastorns de alimentació Alteracions respiratòries Consum de substàncies T. Sexuals Trastorns de personalitat

Estratègies d’enfrontament de l’estrès(I) Tècniques de control de la respiració. Entrenament en relaxació. Relaxació Progressiva de Jacobson. Entrenament autógen de Schultz. Tècniques d’autocontrol.

Estratègies d’enfrontament de l’estrès(II) Tècniques cognitives. Tècnica de detenció del pensament. Tècnica de solució de problemes. Rebuig d’idees irracionals. Entrenament assertiu. Administració del temps. Nutrició.

Tècnica de resolució de problemes (I) Definició i formulació del problema. Definir la situació en termes operacionals, en termes observables, manejables a nivell pràctic Establir fites, conflictes, desitgos (què es vol aconseguir, què es desitja i que es tem) Generació d’alternatives. Les màximes possibles eliminant la crítica i judicis negatius. Posar en marxa l’imaginació .

Tècnica de ressolució de problemes (II) Buscar Pros i contres de cada una de les alternatives. Valorar les alternatives en base a les seves avantatges i inconvenients. Jerarquitzar les solucions alternatives. Execució. Es duu a terme la 1ra solució escollida valorant els resultats obtinguts, en cas de que aquesta no sigui útil es passa a la següent.