1.1. La monarquia absoluta dels Borbó 1. El segle XVIII 1.1. La monarquia absoluta dels Borbó L’absolutisme monàrquic arriba amb es produeix quan la guerra de Successió (1702-14) es viu com guerra civil mort Carles II sense descendència directa i nomena Felip d’Anjou com a successor cal entendre-la en es decanta amb el context de la disputa per l’hegemonia a Europa (s’estén per Espanya, França, sud d’Alemanya, PP.BB. i mar del Nord) donat el recolzament diferenciat que tenen els aspirants al tron la mort de l’emperador Josep I d’Àustria (1711) i Carles d’Àustria és nomenat emperador les victòries d’Almansa (1707), Brihuega i Villaviciosa (1711) per part de Felip V donat que i acaba amb cosa que trenca les preses de Barcelona i Cardona (1714) i Mallorca (1715) se signa el la Gran Aliança de l’Haia (Àustria, Holanda i Anglaterra) vol evitar l’enfortiment francès Tractats d’Utrecht-Rastatt (1713-4): admet Felip de Borbó com a rei sempre que no s’uneixi a França els territoris europeus de la monarquia passen a Àustria, Saboia i PP.BB. Gibraltar i Menorca passen a domini anglès Anglaterra obté el monopoli del comerç d’esclaus amb Amèrica

1.2. El reformisme borbònic 1. El segle XVIII 1.2. El reformisme borbònic Felip V (1701-46) Ferran VI (1746-59) Carles III (1759-88) és ocupat per El segle XVIII acaba amb perfils actuals (símbols, bandera) i ideologia reformista que prepara la irrupció liberal de les Corts de Cadis administració: creació de cinc departaments: Estat, Gràcia i Justícia, Guerra i Marina, Índies (1714) i Hisenda (1754) abolició de part dels furs territorials a la corona d’Aragó dins d’un procés de centralització es dedica a recuperar les possessions perdudes (Nàpols i Sicília: 1738, Menorca: 1781, alguns ducats italians) defensar les colònies i el comerç americà (Guerra dels 7 Anys, 1756-63: pèrdua de Florida a canvi de Luisiana) anul·lar l’hegemonia anglesa (al costat de França: tres pactes de família: 1734, 1743 i 1761) reformes interiors accelerades amb hisenda: projecte de contribució única, que no s’arriba a implantar política activa de defensa: construcció de vaixells i reforma de la marina implica despotisme il·lustrat (Carles III) provoca en els camps de societat: honestedat totes les professions (1783) reforma estudis universitaris i mitjans impuls escoles d’arts i oficis fundació acadèmies de lletres i ciències segueix la desigualtat davant l’impost (personal i territorial) els impostos indirectes (consum i comerç ext.) són els més importants el dèficit se sufraga amb deute públic i vals reials ajudat en els camps de església (regalisme): expulsió dels jesuites (1767) ministres com Campomanes, Floridablanca, Aranda, Olavide, Cabarrús, Jovellanos i autors com Feijoo, Cadalso, A. de Campmany economia: -limitació privilegis Mesta -colonització terres (Olavide a Sierra Morena) liberalització del comerç interior (gra) i americà (s’acaba el monopoli de Cadis: 1765) disminució de la importància dels gremis suport activitat industrial: alliberament fabricació (1768), abandonament gestió Reals Fàbriques (1761), aranzels (1782), tractats comercials, ... foment de les Societats Econòmiques d’Amics del País (1ª: comte Peñaflorida, 1765) no s’arriba a liberalitzar el mercat de terres (amortització, mayorazgos) cultura: fundació Biblioteca Nacional (1714) i les Acadèmies de Llengua (1714), Medicina (1734), Història (1735), ... i de València (1742), Barcelona i Sevilla (1751), ... creació de centres d’estudi científic: Gabinete de Historia Natural, Jardín Botánico, Escuelas de Mineralogía, Ingenieros Industriales, ... església: signatura Concordat (1753)

1.3. Societat i economia a finals de l’Antic Règim (1) 1. El segle XVIII 1.3. Societat i economia a finals de l’Antic Règim (1) A finals de l’AR elements de continuïtat es veuen fi pestes absència grans fams millores agrícoles mesures poblacionistes pautes RDA (TM: 36%o; TN: 42%o) crisis subsistència com són elements de transformació pervivència de la societat estamental (divisió en estaments, desigualtat jurídica, immobilisme) degut a malgrat creixement important (vora 50%; a tocar del 100% a Catalunya) economia de base agrària: ocupava més del 80% població i era la primera font de riquesa bona part de la terra amortitzada marc d’explotació: senyoria pagesos: jornalers i arrendataris (foros, censos, emfiteusi, rabassa morta) estructura propietat: latifundis i minifundis població viu afecten difusió nous conreus (blat de moro i patates al nord) expansió seda (València) especialització producció (vi i aiguardent a la costa medit.) intensificació conreus (regadiu) al voltant de ciutats agricultura viu indústria tradicional (artesania) organitzada en gremis comerç interior: dèbil, gairebé limitat a mercats locals i comarcals (degut a l’economia d’autoconsum i als problemes de transport) comerç colonial: millora al llarg del XVIII i reactiva les activitats manufactureres d’exportació malgrat dificultats: clima i sòl desfavorables manca de terres (amortitz.) manca d’inversions

1.3. Societat i economia a finals de l’Antic Règim (2) 1. El segle XVIII 1.3. Societat i economia a finals de l’Antic Règim (2) elements de transformació creació manufactures reials (Guadalajara, La Granja) impuls manufactures privades (seda, metal·lúrgia) Catalunya: inici ind. tèxtil cotonera (a partir 1736: Barna) i expansió cap a Mataró i l’interior: fabricació d’indianes ind. llanera: reorientació cap a la fabricació de robes de qualitat colònies: compra cotó i venda productes acabats cap 1780: filadores angleses (modif: bergadana) altres: mobles, llibres, joies, armes, mitges, etc (a partir de la liberalització del comerç colonial) manufactura destaca afecten fundació companyies comercials (fracàs degut a pirateria, contraban i competència estrangera) liberalització: transport des de qualsevol port (beneficis per a Catalunya) comerç destaca