La nota característica d’aquest salm és el “preludi” sapiencial que antecedeix l’acció de gràcies per la salut obtinguda (vv. 2-4). El salmista recorda la seva penosa malaltia i la súplica que dirigí al Senyor enmig del seu dolor. En descriure els seus sofriments, més que el dolor físic, accentua el dolor moral que causen la ingratitud, la maledicència i la hipocresia (vv. 5-11). El Senyor accedí a la seva súplica, i en això ell reconeix l’amor que li ha manifestat (vv. 12-13).

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Aquest salm comença amb una “Benaurança”: “Feliç el qui s’interessa pel pobre desvalgut...”. I acaba amb una acció de gràcies: “Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, des de sempre i per sempre. Amén, amén.” I, no obstant, la situació és dramàtica. Escoltem la queixa d’un “malalt” en l’últim grau de “debilitat”. En aquest seu estat, el pitjor de tot és que se sent envoltat de malevolència: els malvats xiuxiuegen a mitja veu al seu costat, desitjant la seva mort, multiplicant les paraules màgiques, els sortilegis dotats de certa eficàcia segons les civilitzacions primitives i pre-científiques. L’oració final, de confiança i acció de gràcies, obté un valor universal: “Jo clamo: Senyor, compadiu-vos de mi. He pecat contra vós... 2. AMB JESÚS És emocionant descobrir en la boca de Jesús “citacions” explícites. Jesús va esmentar un verset d’aquest salm per explicar als seus amics la traïció de Judes: “S'havia de complir allò que diu l'Escriptura: El qui compartia el meu pa, m'ha traït el primer” (Jn 13,18). Efectivament, Judes, el seu “amic”, estava aquella tarda amb Jesús a taula, i rebé d’ell el pa. 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Ningú no pot ocupar el nostre lloc per a “actualitzar” aquesta pregària. Cadascú, partint de la seva pròpia situació de vida ha de personalitzar aquest salm. El “malalt”, òbviament, s’hi reconeixerà fàcilment. Però també el “pecador” que se senti presoner i encerclat pels seus mals hàbits. A la Quaresma, l’Església adopta aquest sentit, suggerint-nos com a antífona un dels versets: “Senyor, compadiu-vos de mi. He pecat contra vós, salveu-me la vida”.

Feliç el qui s’interessa pel pobre desvalgut; en temps difícils, el Senyor el salvarà, el guardarà i el farà viure feliç a la terra, no el deixarà a mercè dels enemics.

El Senyor el sostindrà en el dolor, fins a treure’l del llit on jeia malalt. Jo clamo: «Senyor, compadiu-vos de mi. He pecat contra vós, salveu-me la vida.»

Parlen de mi els meus enemics i em volen mal: «Quan es morirà! Que s’esborri el seu nom.» Si algun en ve per visitar-me, fingeix, ve a buscar males notícies per divulgar-les a fora.

Els qui m’odien murmuren entre ells, fan sobre meu presagis dolents: «El seu mal no té remei; ja és al llit, i no se n’alçarà.»

Fins l’amic millor en qui jo confiava, que menjava amb mi, compartint el meu pa, m’ha traït el primer. Però vós, Senyor, compadiu-vos de mi, restabliu-me, i jo faré justícia.

En això he conegut que m’estimàveu: que el meu enemic no pot cantar victòria. Però a mi, em conserveu sense culpa i em mantindreu per sempre davant vostre.

Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, des de sempre i per sempre. Amén, amén.

“Feliç el qui s’interessa pel pobre desvalgut; en temps difícils, el Senyor el salvarà”. Gràcies, Senyor, pel do que heu fet a la vostra Església en els nostres dies: el do de la inquietud pels pobres, de la denúncia de l’opressió i la injustícia. Gràcies per haver-nos sacsejat i haver-nos tret de la conformitat culpable amb la desigualtat social. No heu deixat mai d’escoltar la súplica de l’orfe i de la vídua, i heu pres com a pròpia qualsevol injustícia que se’ls infligia. Avui, Senyor, són pobles sencers els que es troben orfes, i sectors sencers de la societat els que es troben desemparats com vídues sense recolzament ni ajuda. Els seus clams han arribat fins a vós, i, tot responent-hi, heu despertat una nova consciència en nosaltres, per fer-nos solidaris amb tots els que sofreixen i fer-nos treballar per posar fi als mals que els afligeixen. Volem que aquest afany es converteixi en la meta de tots els nostres esforços i en la missió de tota la nostra vida. “Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, des de sempre i per sempre. Amén, Amén.”

Déu nostre, vós volguéreu que el vostre Fill Jesucrist experimentés l’abandó i la maledicció, perquè nosaltres entréssim a la benedicció; tingueu misericòrdia de nosaltres, saneu-nos perquè hem pecat contra vós, i ensenyeu-nos a beneir els qui ens maleeixen, ja que vós, Senyor, ens manteniu en la vostra presència, pels segles dels segles.