EL NAIXEMENT DE VENUS Boticelli.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Apol·lo i Dafne BERNINI.
Advertisements

ELS LLENGUATGES VISUALS
Sara Ramírez Karola Salat
MARC AHICART TORT i ORIOL GONZÀLEZ SERRA
San Pietro in Montorio Bramante.
LA RATLLA VERDA Henri Matisse Pintura segle XX.
 El fetge és l'òrgan que forma la sang.
El comentari de text.
Giacomo Leopardi, l’Infinito.
BAUHAUS, una escola d’art
Sara Ramírez Karola Salat
LES tres gràcies Rubens.
MARIA VIU AMB TOTS ELS SENTITS L’ESPERA DE JESÚS
En aquesta súplica, el reconeixement del propi pecat s’uneix a la confiada seguretat d’obtenir el perdó diví. ● El salmista, lluny de sentir-se abandonat.
Temps era temps, hi havia un pagès molt i molt alt i gros que semblava un gegant.
Verge i l’infant Sallent de Sanaüja, MNAC
L'ART GREC.
Us proposem no tocar el ratolí i gaudir-ne
Oda a Guynemer ADRIÀ VELASCO SAURA.
CLAUDE MONET.
Hi havia una vegada un lloc màgic, ple de color i aromes on vivia un drac panxa contenta. Era molt simpàtic, rialler i un enamorat del seu país, El Jardí.
LA MENTIDA DESCOBERTA.
CLAUDE MONET Obres clàssiques de pintura acompanyades
L’ART A L’EDAT MODERNA.
ELS COLORS AMB JOAN MIRÓ
● Un home perseguit implacablement (v ● Un home perseguit implacablement (v. 9) apel·la al poder de Déu perquè el deslliuri dels seus adversaris.
MONESTIR DE PEDRALBES El Monestir de Pedralbes és un dels edificis més valuosos del gòtic català, que conserva el claustre gòtic considerat el més gran.
LA VIDA DE JOAN MIRÓ.
CALES DE L’ESCALA.
Projecte de P-3 4a Part Curs
ELS PLANETES.
Tableau II Piet Mondrian
Creació d’un mapa personalitzat
CJE VISITA DE LA CJE AL CLAVEGUERAM DE BARCELONA 29/05/2010
En aquest salm –el més breu del saltiri– totes les nacions són convidades a lloar el Déu d’Israel (v. 1), per l'immens amor que té envers el seu poble.
Aquest salm presenta la figura d'un home que té la seva casa entre els gentils; els seus ulls, però, estan fermament fixos a Jerusalem, on, en el.
La característica d’aquest salm és un sentiment de confiança pregona en Déu –expressat amb un llenguatge d’incomparable bellesa poètica. En la primera.
T E O R I A D E L C O L O R Que cal saber sobre el color?
► La frase inicial d'aquest "Himne a la reialesa del Senyor" (cf ► La frase inicial d'aquest "Himne a la reialesa del Senyor" (cf. Sl 46; 92; 95;
MIQUEL MARTÍ I POL ( ) EN HOMENATGE.
PERSéFONE I LES ESTACIONS
DEL TEXT INFORMATIU AL TEXT DIDÀCTIC
Música: “Record per sempre”de Vangelis
NOVETATS ESPAI MARGALEF
Aquest és un missatge especialment inspirador i bell
EL NAIXEMENT DE VENUS Boticelli.
Matemàtiques 3er E.S.O..
PARC DEL LABERINT D’HORTA
Què existeix i què no existeix.
El Pensador Auguste Rodin
EN EL VENTRE DE LA TEVA MARE
EDVARD MUNCH COMENTARI “EL CRIT”.
Gèneres Musicals.
Comèdia: Plaute i Terenci
Els nyama i el camperol Conte de Mali.
Els corriols Piu i Piua.
Sentit inicial de la tragèdia Canvi amb Eurípides
EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE
SURREALISME PARANOIC-CRÍTIC
DONA II DE KOONING.
ESCOLA ANTONI TÀPIES- 5èB
Ser u amb totes les coses, aquesta és la vida de la divinitat, aquest és el cel dels homes. El castell dels Pirineus (1959)
Proposta 8.
DIES DE LA SETMANA Marta González 3r ESO.
La Ratlla Verda Dídac Prat Galí 3r ESO C.
AFRODITA NOM : Sandra.
El Salm 135 de Schütz canta l’amor etern de Déu
ELS PLANETES.
El que ha passat està molt bé
LA TERRA.
Transcripción de la presentación:

EL NAIXEMENT DE VENUS Boticelli

Documentació general El famós quadre de Botticelli fou revolucionari en la seva època en tractar-se de la primera pintura renaixentista a gran escala de tema exclusivament mitològic i perquè, en la seva execució, Botticelli va resoldre una sèrie de problemes pictòrics i va obrir nous camins per a la pintura. Títol: El naixement de Venus Autor: Sandro Botticelli (1444 – 1510) Cronologia: 1485 Estil: Quattrocento Tècnica: Tremp Suport: tela; 1,72 m x 2,78 m Localització actual: Galeria dels Ufizzi, Florència Tema: El quadre capta el moment en què Venus, que acaba de néixer, arriba a l’illa de Xipre, consagrada al seu culte. Venus es correspon a la deessa grega Afrodita, i se l’associa amb la bellesa, l’amor, el riure i el matrimoni.

Botticelli fou un pintor fonamentalment poètic Botticelli fou un pintor fonamentalment poètic. La seva pintura es basa en el predomini de la línia, la suavitat cromàtica, una llum gairebé uniforme que il·lumina delicadament les figures, i l’expressió dels sentiments. Els colors del quadre són tan discrets com la mateixa deessa, que cobreix la seva nuesa amb les mans. Les elegants figures, molt estilitzades i en perfecte equilibri, semblen suspeses sobre un fons pla. La fredor dels verds i blaus del fons se suavitza pel contrast amb les zones càlides de tons rosats de les pells dels protagonistes i pels tons daurats dels cabells i, també, per altres motius dispersos aquí i allà com ara les vores de les fulles o els joncs. Anàlisi formal ELEMENTS PLÀSTICS

El naixement de Venus respon a un esquema senzill que aconsegueix una insòlita harmonia que integra perfectament tots els elements. Amb un mar al fons que no pretén en cap moment ser realista. Sinó una recreació romàntica feta de ratlles ondulades, Venus, representada en la mateixa posició que les estàtues gregues –amb la cama lliure contraposada a la que serveix per sostenir la figura-, ocupa el centre de la pintura. A l’esquerra, acostant-la amb el seu alè a terra, hi ha Zèfir, el vent de l’Oest, que vola entrellaçat amb Cloris, la seva confort i senyora de les flors. A la dreta de la deessa de l’amor hi ha la primavera –una de les quatre Hores, els esperits que encarnen les quatre estacions-, que l’espera per cobrir-la amb una capa rosada. Anàlisi formal Boticelli demostrà en gran sentit de la proporció entre les figures i l’espai, i un ritme lineal que reuneix figures i grups en masses harmòniques disposades en perfecte equilibri. Composició

Botticelli féu seus els detalls de les obres que li servien per expressar millor les seves idees. A diferència de Giotto i Ghirlandaio, el pintor florentí no era un espectador impassible del que succeïa davant seu, sinó que s’endevinava en la significació i el dramatisme de les escenes que pintava. Botticelli no dubtà a sacrificar la realitat per tal de dotar d’harmonia i gràcia les seves figures. Un examen més atent de l’airosa bellíssima Venus revela que el coll és massa llarg, que les espatlles són massa estretes i que el braç esquerre té una posició poc natural i s’uneix al cos d’una manera una mica estranya. Anàlisi formal ESTIL

INTERPRETACIÓ CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ El naixement de Venus simbolitza el misteri mitjançant el qual el missatge diví de la bellesa fou atorgat al món. La Venus de Botticelli arriba a la vida i a la humanitat al damunt d’una petxina – el símbol de la fertilitat- , envoltada d’un aura de misteri –només cal veure els ulls absents i l’expressió distreta, concentrada en el seu món interior- i de tot de símbols relacionats amb l’amor – les roses que cauen al seu damunt, creades en el mateix moment de la seva concepció, són les flors sagrades, i amb la seva bellesa i les seves espines la perfecta expressió de l’amor; la garlanda de murla que llueix al coll l’Hora significa l’amor etern; i Cloris, que fou raptada per Zèfir al jardí de les Hespèrides i finalment se n’enamorà, el poder d’aquest sentiment.

INTERPRETACIÓ FUNCIÓ Malgrat la seva importància a l’hora de definir les bases de la pintura moderna i malgrat que a la seva època va obtenir reconeixement, Botticelli fou oblidat durant tres segles fins que el van recuperar a la meitat del segle XIX els prerafaelites anglesos. La pintura deu a Botticelli que contribuís decisivament a acostar aquest art a la realitat. Fins aquell moment, els pintors situaven les figures per crear un esquema perfecte i un disseny harmònic, però el problema sorgia quan, en comptes de distribuir els personatges sobre un fons d’or o sobre un fons decoratiu totalment pla que no tenia res a veure amb l’acció, es plantejaven d’integrar el paisatge en el conjunt i dotar-lo de significació i perspectiva. Botticelli aconseguí resoldre de manera efectiva la perspectiva alhora que, per primera vegada, tractà conjuntament les figures humanes si l’escenari. Extret de: LLACAY, Toni. Visualart. Ed. Vicens Vives, 2009