Aquest breu himne proposa un doble motiu per a lloar Déu: la seva infinita grandesa, que transcendeix tots els límits de l'univers (v. 4), i la seva.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Els colors de l’ Advent.
Advertisements

► Aquest salm és una imprecació envers aquells que tenen la missió d’impartir justícia entre els homes. En l'espiritualitat del poble d'Israel els.
+ Aquesta breu pregària és una súplica per a demanar la protecció divina enmig de l'opressió (v. 5). + La petició va acompanyada d'una professió de.
► Aquest salm és una imprecació envers aquells que tenen la missió d’impartir justícia entre els homes. En l'espiritualitat del poble d'Israel els.
Aquest salm consta de tres parts. La primera és un breu himne al Creador (vv. 1-2). La segona, de to sapiencial, enumera les condicions morals que.
CATECISME de la Conferència Episcopal Espanyola Jesús és el Senyor.
II. Déu és el nostre Pare 4. La creació és obra de l’amor de Déu.
Lloa el Senyor, ànima meva La lloança expressada en aquest salm es fonamenta en el poder creador del Senyor (v. 6) i en la seva bondat envers els.
El llibre dels salms conclou amb aquesta invitació a entonar un "cant" solemne en honor del Creador, que habita en el seu santuari còsmic, sobre la.
El tema d’aquest himne és la reialesa universal del Senyor (vv El tema d’aquest himne és la reialesa universal del Senyor (vv. 3,7-9) manifestada.
► Tot l'univers –des dels àngels fins als éssers inanimats– és convidat en aquest salm a entonar un cant de lloança al Senyor. ► El motiu de la lloança.
Música d’ Advent A. Pärt Déu és amb nosaltres QUARTA SETMANA D’ADVENT.
+ Aclaparat pel sofriment, un malalt demana al Senyor que el perdoni i li retorni la salut (vv. 2-3), tot exposant els mals que l’afligeixen (vv.
En aquesta súplica, el reconeixement del propi pecat s’uneix a la confiada seguretat d’obtenir el perdó diví. ● El salmista, lluny de sentir-se abandonat.
Amb algunes lleus modificacions (v Amb algunes lleus modificacions (v. 6), aquest salm és una repetició del salm 13, i s’hi descriuen els pecats que.
III. Jesús ve a salvar-nos
La primera estrofa d'aquest cant processional (vv La primera estrofa d'aquest cant processional (vv. 1-2) és una invitació a l'alegria i a l'acció.
En aquesta bonica oració –composta per celebrar la collita (Ex 23,16)– la comunitat agraeix al Senyor els fruits de la terra (v. 7). A més, li suplica.
La felicitat dels justos –forjada amb els petits plaers de la vida familiar– és el tema central d’aquest bell poema. Al final del salm (v. 5) l’horitzó.
Ens alimentam amb el cos i la sang del Senyor
En aquesta bonica oració –composta per celebrar la collita (Ex 23,16)– la comunitat agraeix al Senyor els fruits de la terra (v. 7). A més, li suplica.
Amb molta espontaneïtat, el salmista descriu la seva actitud humil i confiada davant de Déu, fundada en la renúncia a tota “aspiració desmesurada”
● Un home perseguit implacablement (v ● Un home perseguit implacablement (v. 9) apel·la al poder de Déu perquè el deslliuri dels seus adversaris.
Davant l’amenaça d’un perill mortal, el salmista demana al Senyor que respongui favorablement a la seva demanada, alliberant-lo de la mort (vv. 1-3)
● La lloança continguda en aquest cèlebre himne, expressa la intuïció poètico-religiosa del salmista, que contempla amb ulls admirats l’obra de Déu.
En aquest salm –el més breu del saltiri– totes les nacions són convidades a lloar el Déu d’Israel (v. 1), per l'immens amor que té envers el seu poble.
Aquest salm presenta la figura d'un home que té la seva casa entre els gentils; els seus ulls, però, estan fermament fixos a Jerusalem, on, en el.
► La frase inicial d'aquest "Himne a la reialesa del Senyor" (cf ► La frase inicial d'aquest "Himne a la reialesa del Senyor" (cf. Sl 46; 92; 95;
- l’arbre ple de vitalitat simbolitza la felicitat dels justos; El Salteri comença amb aquesta “Benaurança”, que ve a ser un pròleg de tot el llibre.
Aquest salm és una barreja de súplica individual i també de salm sapiencial. En la primera part, el salmista expressa la seva plena confiança en el.
▬ Aquest salm és una professió de fidelitat a la missió que Déu havia confiat a David i als seus descendents: la de governar amb justícia la "Ciutat.
- l’arbre ple de vitalitat simbolitza la felicitat dels justos; El Salteri comença amb aquesta “Benaurança”, que ve a ser un pròleg de tot el llibre.
+ Una exhortació a beneir el Senyor (vv + Una exhortació a beneir el Senyor (vv. 1-2) i un auguri de benedicció divina (v. 3) componen aquest breu.
La proclamació de la reialesa del Senyor és associada en aquest himne a dos esdeveniments decisius de la seva obra salvífica: la creació i el judici.
▬ El salm 115 resumeix perfectament el sentiment d'Israel en el sopar pasqual, o Seder, en la primera nit de la festa. ▬ Horriblement oprimit ("he.
▬ El salmista, un ministre de la casa de Déu, assisteix a la intriga d’un rival sense escrúpols, que vol suplantar-lo en les seves funcions dins el.
Setmana Santa 2007 Enaltiu el Senyor : que n'és de bo!
Música d’ Advent A. Pärt ALEGREU-VOS! TERCERA SETMANA D’ADVENT.
La confiança i el goig profund que sorgeixen de la intimitat amb Déu, són els sentiments que predominen en aquest Salm. Els vv. 5-6 permeten de suposar.
Exaltació de les virtuts, les obres i la bondat del vertader just Exaltació de les virtuts, les obres i la bondat del vertader just. A qui observa.
Inma Torres Bisquert 4t ESO B.
+ Aquesta breu pregària és una súplica per a demanar la protecció divina enmig de l'opressió (v. 5). + La petició va acompanyada d'una professió de.
Col·legi Sant Josep Obrer L’Hospitalet de Llobregat
+ L'amor del Senyor envers el seu poble i la victòria que li té assegurada (v. 4) són el motiu proposat a la comunitat cultual per a convidar-la a.
▬ Aquest salm és una professió de fidelitat a la missió que Déu havia confiat a David i als seus descendents: la de governar amb justícia la "Ciutat.
Lloa el Senyor, ànima meva La lloança expressada en aquest salm es fonamenta en el poder creador del Senyor (v. 6) i en la seva bondat envers els.
DEÚ ET PARLA. DESCOBREIX LA SEVA PARAULA.
Celebració FINAL DE CURS.
Vivim-la amb el sacerdot
EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE
+ Aquest salm és la súplica d'un home perseguit i acusat injustament. + Convençut de la seva innocència (v. 5), el salmista demana que els seus enemics.
EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE
Aquest vibrant himne de lloança celebra la majestat i el poder de Déu, que es manifesten en la força de la tempesta. La “veu del Senyor” és el tro,
Aquest vibrant himne de lloança celebra la majestat i el poder de Déu, que es manifesten en la força de la tempesta. La “veu del Senyor” és el tro,
Aquest cant litúrgic d’acció de gràcies està estretament vinculat amb el salm 19; la súplica del poble abans de la batalla ha estat escoltada, i el.
CLICA AQUÍ I CANTA EL LEMA: L’ODISSEA (web del col·legi)
+ Aquest poema és un sever retret contra els jutges inics, que amb les seves decisions arbitràries fomenten la violència i la injustícia en la societat.
La proclamació de la reialesa del Senyor és associada en aquest himne a dos esdeveniments decisius de la seva obra salvífica: la creació i el judici.
Al vostre gust amb el 8 Amb so ¯
Meditem escoltant “He menjat el Teu Cos” (7’) de la Passió de Bach
“DÉU ET PARLA. DESCOBREIX LA SEVA PARAULA”
Cant espiritual Joan Maragall.
“Senyor, ensenya’m a ser feliç i a donar pau”
+ En aquest breu i bonic salm s’estableixen les condicions necessàries per a esdevenir “hoste” del Senyor, és a dir, per a entrar en el Santuari i.
El Salm 135 de Schütz canta l’amor etern de Déu
Coral de les 10 verges que esperen el retorn de Jesús. Bach
Davant l’amenaça d’un perill mortal, el salmista demana al Senyor que respongui favorablement a la seva demanada, alliberant-lo de la mort (vv. 1-3)
“NO TINGUIS POR, QUE JO SÓC AMB TU!"
“No tinguis por Maria, que jo sóc amb tu”.
+ Envoltat d’enemics que miren d’arrabassar-li la confiança en Déu (v + Envoltat d’enemics que miren d’arrabassar-li la confiança en Déu (v.3), el.
Transcripción de la presentación:

Aquest breu himne proposa un doble motiu per a lloar Déu: la seva infinita grandesa, que transcendeix tots els límits de l'univers (v. 4), i la seva admirable condescendència, que el mou a "inclinar-se bondadosament" cap a la terra (vv. 5-6) per elevar els més pobres i desemparats (vv. 7-9). + Amb aquest salm s'inicia una col·lecció de sis poemes (Sl 112-117) que la tradició rabínica denomina "Hal·lel", paraula hebrea vinculada amb l'exclamació litúrgica "Al·leluia! ". + Aquests salms eren cantats a les festes religioses més importants, sobretot durant la celebració del sopar pasqual (Mt 26,30).

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS La primera estrofa llançada pels levites és una invitació a cantar (es repeteix per tres vegades el verb "lloar"). Les altres dues estrofes són la resposta de l'assemblea que aclama Déu per dos motius: + Déu és "gran", Altíssim... + Ell mira i estima els "humils"... Aquest "feble", aquest "pobre" aixecat de la pols (dels "fems", en el text hebreu), és col·lectivament el poble d'Israel, alliberat per Déu de l'esclavatge d'Egipte. La dona estèril és Sara, a qui Déu va alegrar amb el seu fill Isaac... És Anna, la dona estèril, feliç mare de Samuel... És Sió, la mare estèril de l'exili, que té després una gran descendència (Is 49,21). 2. AMB JESÚS Jesús va cantar aquest salm 112 el vespre del Dijous Sant... El "nom" del Senyor (tres vegades), Jesús el va fer conèixer i estimar... "He manifestat el vostre nom als homes" (Jn 17,6). Amb la seva Resurrecció, el pobre va ser tret de la pols de la mort per a asseure'l a la dreta de Déu. Salta a la vista el parentiu d'aquest salm amb el Magníficat de María: ella també "lloa el nom santíssim"... Ella canta al Déu que "omple de béns els pobres"... Ella és per excel·lència la dona feliç a qui Déu dóna una posteritat inesperada, ja que és verge, i per això les "generacions li diran benaurada". 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Déu és garantia de la dignitat de l'home. Déu no és el competidor de la grandesa de l'home, sinó el seu fiador. En hebreu hi ha un mateix verb per a dir que Déu "domina", o "presideix" en les altures, i s'ocupa igualment que el pobre i la dona desgraciada "presideixin".

Servents del Senyor, lloeu-lo, lloeu el nom del Senyor. Sigui beneït el nom del Senyor, ara i per tots els segles. Des de la sortida fins a la posta del sol

El Senyor és excels als ulls de tots els pobles, la seva glòria s’eleva més enllà del cel. ¿Qui és com el Senyor, el nostre Déu? Té molt amunt el seu tron, i des d’allí s’inclina per veure el cel i la terra.

Aixeca de la pols el desvalgut, treu el pobre de la cendra, per asseure’l entre els poderosos, els poderosos del seu poble. La qui vivia estèril a casa, la fa mare feliç amb els fills.

FORÇA EN LA DEBILITAT Vaig entenent, Senyor, alguna cosa de les vostres maneres d'actuar amb els fills dels homes, i una de les normes que seguiu en secret i proclameu en públic és que el vostre poder es manifesta en la debilitat. Quan l'home s'alça en orgull d'autosuficiència, és humiliat; però si reconeix la seva pròpia debilitat, l'accepta i la manifesta, vós ompliu el buit de la seva humilitat amb la plenitud del vostre poder. La debilitat de l'home és el poder de Déu. Sempre ha estat així... Vull tenir accés al vostre poder, Senyor; vull sentir la força del vostre Esperit quan parlo en nom vostre i quan actuo per la vostra causa. I us agraeixo que m’hàgiu mostrat ara la manera de portar el vostre poder a les meves accions. Jo he de desaparèixer perquè vós aparegueu, he de ser pols perquè vós sigueu llum, he d’eclipsar-me perquè vós mostreu el vostre esclat. Mentre jo estigui ple de la meva pròpia importància, no faré més que posar obstacles al vostre poder. El dia en què jo no sigui res, vós ho fareu tot. He de disminuir perquè vós cresqueu, com va dir algú que preparava els vostres camins. Aquesta és la llei dels profetes i els apòstols, dels predicadors de la vostra paraula i dels treballadors del vostre Regne. Que jo em gloriï de la meva debilitat, perquè la plenitud del vostre poder s'exerceixi en mi.

Senyor Jesucrist, Fill de Déu etern, que no vau fer ostentació de la vostra categoria de Déu, sinó que vau prendre la condició d'esclau, passant per un de tants, per aixecar de la pols el pobre; feu que la humanitat, entrant a formar part de la vostra Església, tingui un lloc a casa vostra com a mare feliç de fills que lloïn el vostre nom, ara i pels segles dels segles. Amén.