Escolteu-me, Senyor, demano justícia + La situació que portava a recitar aquest salm és idèntica a la que es descriu en el Salm 7: un innocent -acusat i perseguit injustament- exposa el seu cas al Senyor tot reclamant justícia. + La súplica va alternada amb les declaracions d’innocència (vv. 3-5) i amb una descripció de la malícia dels seus perseguidors (vv. 10-12). + En l’últim verset, el salmista manifesta la certesa d’obtenir el favor de Déu.

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Aquesta reacció de l’home perseguit que “es refugia en el temple” és admirable. Les societats antigues consideraven els santuaris, “asils inviolables”: Déu, defensor i fiador de la justícia. Quan hom té consciència de ser innocent, és normal que reclami el judici de Déu, oi? “Sentencieu vós mateix la meva causa, i mireu qui té raó”.  2. AMB JESÚS Hi ha paraules en aquest salm que només Jesús podria pronunciar amb tota veritat. En la seva passió ell era realment “l’innocent injustament acusat”. “Veniu de nit a escorcollar-me el cor, proveu-me al foc, i no em trobareu fals... Els meus passos no abandonen els camins prescrits, avancen segurs per les vostres rutes... Guardeu-me com la nineta dels ulls, protegiu-me a l’ombra de les vostres ales, on no m’abasti l’injust que m’assalta... Jo vinc a veure-us demanant justícia. Quan em desvetlli, us contemplaré fins a saciar-me’n”. 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Si res d’aquest salm ens afecta, per què no el recitem en nom d’aquells que pateixen la injustícia?: malauradament són molts. Senyor, feu justícia! Escolteu la queixa d’aquells que sofreixen!

Escolteu-me, Senyor, demano justícia, escolteu el meu clam; oïu atentament la meva defensa, surt de llavis que no enganyen. Sentencieu vós mateix la meva causa, i mireu qui té raó.

Veniu de nit a escorcollar-me el cor, proveu-me al foc, i no em trobareu fals.

No s’ha desfrenat la meva boca, com la de la gent, estic atent a les paraules dels vostres llavis. Els meus passos no abandonen els camins prescrits, avancen segurs per les vostres rutes.

Us invoco, Déu meu, i sé que em respondreu; us invoco, Senyor, escolteu el que us demano. Ajudeu-me amb l’amor admirable amb què salveu dels enemics els qui s’arreceren als vostres braços.

Guardeu-me com la nineta dels ulls, protegiu-me a l’ombra de les vostres ales, on no m’abasti l’injust que m’assalta i l’odi dels enemics que m’envolten.

Els seus cors són insensibles i els seus llavis insolents. Se m’acosten, ja m’envolten, prenen vistes per tombar-me per terra, es deleixen com un lleó per la presa que observa, ajupit, des de l’amagatall.

Alceu-vos, Senyor! Planteu-los cara, que la vostra espasa m’alliberi dels injustos, que els faci morir la vostra mà, Senyor, separeu-los dels vius. Que els arribi a les entranyes el càstig que els espera; que els seus fills en quedin saciats, i en deixin als seus néts les engrunes.

Però jo vinc a veure-us demanant justícia. Quan em desvetlli, us contemplaré fins a saciar-me’n. ..

Feu-me veure la meravella de la vostra misericòrdia! Manifesteu-vos, Senyor. Les vostres obres són patents, però jo estic cec i desmemoriat, i necessito que torneu a mostrar-me-les, que me les recordeu, que me les feu reals. La vostra misericòrdia és el vostre amor, i si jo visc és perquè Vós m’estimeu. Cada paraula de les vostres escriptures i cada instant de la meva existència és un missatge d’amor que m’envieu, com a cura constant de la meva escarransida vida. I la vostra misericòrdia és també el vostre perdó quan falto i torno a faltar, i vós m’acolliu una vegada i una altra amb incansable pietat. Només he d’aprendre a reconèixer el vostre segell en la meva vida per a entendre les vostres meravelles. I crec que la meravella de la vostra misericòrdia és la confiança que em doneu de poder aparèixer davant vostre amb el cap ben alt i el cor tranquil. Mai no hauria gosat pronunciar les paraules que avui poseu en els meus llavis a través d’aquest salm: “Veniu de nit a escorcollar-me el cor, proveu-me al foc, i no em trobareu fals”. És veritat que no desitjo fer el mal, però també és ben veritat que el mal nia dintre meu, faig sofrir els altres i us entristeixo; ho sabeu prou i us doleu del meu dolor. Ara puc acabar el Salm amb confiança: “Però jo vinc a veure-us demanant justícia. Quan em desvetlli, us contemplaré fins a saciar-me’n.”

Protegiu-nos, Senyor Jesús, ja que ens refugiem en vós, i empleneu-nos del vostre designi de vida i de salvació; concediu-nos que, il·luminats amb el goig de la vostra resurrecció, trobem un dia a la vostra presència, amb tots els sants, l’alegria que no té fi, pels segles dels segles. Amén.