En aquesta bonica oració –composta per celebrar la collita (Ex 23,16)– la comunitat agraeix al Senyor els fruits de la terra (v. 7). A més, li suplica que renovi constantment les seves benediccions, a fi que tots els pobles reconeguin que el Déu de Israel és l'únic Déu (vv. 2-3). Aquesta perspectiva universalista es destaca particularment en la tornada, que es repeteix en els vv. 4 i 6.

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Una vegada més, veiem Israel conscient del privilegi de ser el "poble de l'Aliança"... i desitjós de participar aquesta benaurança al conjunt de la humanitat. Demana a totes les nacions, a tota la terra, a tots els homes, d’associar-se a les "benediccions" de les quals és el primer beneficiari 2. AMB JESÚS "Aneu per tot el món: feu deixebles meus entre tota la gent"... Jesús va viure profundament en la seva consciència aquest "universalisme" d'Israel. Va transformar aquest vot en projecte... enviant els seus apòstols fins als “confins de la terra". Jesús degué recitar aquest salm amb gran fervor. "Que vingui el vostre regne universal, que es faci la vostra voluntat." “Que us lloïn les nacions, Déu nostre, que us lloïn tot els pobles alhora.” 3. AMB EL NOSTRE TEMPS "Que s’alegrin els pobles i cridin de goig." En fer aquesta oració avui, no podem tancar-nos en els nostres petits universos particularistes o nacionalistes estrets... Al contrari, aquest salm contribueix a ampliar els nostres horitzons.

Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi, que ens faci veure la claror de la seva mirada. La terra coneixerà els vostres designis, i tots els pobles veuran la salvació.

Que us lloïn les nacions, Déu nostre, que us lloïn tots els pobles alhora.

Que s’alegrin els pobles i cridin de goig. Vós regiu el món amb justícia, regiu les nacions amb rectitud, i guieu els pobles de la terra.

Que us lloïn les nacions, Déu nostre, que us lloïn tots els pobles alhora.

La terra ha donat el seu fruit, el Senyor, el nostre Déu, ens beneeix.

i el venerin d’un cap a l’altre de la terra. Que Déu ens beneeixi, i el venerin d’un cap a l’altre de la terra.

Beneïu-me, Senyor, beneïu el vostre poble, beneïu la vostra Església. «Que Déu ens beneeixi, i que el venerin d’un cap a l’altre de la terra.» Aquesta és la meva pregària, Senyor. Senzilla i directa a la vostra presència i enmig de la gent amb qui visc. Beneïu-me, perquè els qui em coneixen vegin la vostra mà en mi. Feu-me feliç, que en veure'm feliç s'apropin a mi tots els qui busquen la felicitat i us trobin a vós, que sou la causa de la meva felicitat. Mostreu el vostre poder i el vostre amor en la meva vida, que els qui la vegin de prop puguin veure-us i lloar-vos en mi. Vull que tot el món us lloï, Senyor, i per això us demano que em beneïu. Si jo fos un ermità en una cova, podríeu deixar-me en un racó; però sóc un cristià enmig d'una societat, de fet, pagana. La vostra reputació, pel que es refereix a aquesta gent, depèn de mi. Això em dóna dret a demanar amb urgència, no pas perquè m’ho mereixi, que beneïu la meva vida i dirigiu el meu procedir davant de tots aquests que volen jutjar-vos a vós pel que veuen en mi, i la vostra santedat per la meva virtut. Beneïu-me, Senyor, beneïu el vostre poble, beneïu la vostra Església.

Beneït sigueu, Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens heu beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; vós, que per reconciliar el cel i la terra heu elevat entre ells l'arbre de la creu, feu que les branques d'aquest arbre sant s'estenguin d'un extrem a l'altre del món, per tal que tots els pobles coneguin la vostra salvació i, fins als confins de l'univers, tots els pobles us lloïn. Per Crist, Senyor nostre. Amén.