LA DECADÈNCIA Segles XVI, XVII i XVIII

La Decadència és el període o l'època de la literatura catalana que comença amb l'edat moderna (Segle XVI) fins a la Renaixença del segle XIX. La decadència és, en part, una construcció dels autors de la Renaixença i crítics posteriors. Però, sobret tot, es quan es va produïr una baixada en la producció de literatura culta.

Contextualització Amb la mort de Ferran II, el seu nét Carles I es convertí en rei Corona d’Aragó dels dos regnes hispànics Regne de Castella La Corona Catalano-aragonesa perd la seva cort, encara que es van conservar les Institucions. La llengua catalana, però, va continuar sent la llengua dels documents oficials fins al segle XVIII. La Corona d’Aragó va continuar mantenint els organismes de govern

València El decret d'expulsió dels moriscos (1609-1610), promulgat per Felip III, ordenà l'abandonament del territori actualment espanyol de tots els moriscos, aquest decret afectà principal- ment al Regne de València que va perdre una tercera part de la seva població

TRACTAT DELS PIRINEUS (1659) Primera actuació política de fragmentació del català. La corona espanyola cedí a França A aquests territoris el català fou prohibit a l’ensenyament i deixà de ser-hi llengua oficial. A Sardenya, el Castellà substituí el català (domini de Castella) Malgrat això, es mantingué com a llenguade l’Administració i de la legislació, i coma única llengua popular Rosselló Cerdanya

Segle XVII, Segle d’or de la Literatura Castellana La literatura castellana influí poderosament sobre els escriptors catalans: La literatura catalana és un reflex de la castellana. A més, hi va haver una pèrdua del poder polític i literari a les terres catalanes: Les editorials de Barcelona i València preferien editar en castellà perquè hi havia més demanda. De manera que es van anar difonent interpretacions sobre la realitat lingüística: Castellà valors positius Català valors negatius Primers conflictes lingüístics català-catellà

Fet més decisiu per a la llengua GUERRA DE SUCCESSIÓ Fet més decisiu per a la llengua Canvi de dinastia al tron d’Espanya després de la mort sense descendència de Carles II, darrer rei de la casa d’Àustria.

Els territoris de l’antiga corona d’Aragó prengueren partit a favor de l’arxiduc Carles i lluitaren al costat de les potències aliades. Decret de nova Planta Felip va promulgar un decret pel qual es perderen: Menorca Sardenya I les institucions pròpies El català va ser exclòs de l’Administració de justícia i municipal, de l’ensenyament i de la documentació notarial i de comerç.

La Batalla d’Almansa Caiguda de Barcelona 11 setembre 1714 Caiguda de Mallorca 2 juliol 1715 Van suposar la submissió del Principat i de les Balears a Felip V, que es va proclamar rei d’Espanya: Va abolir els furs i els privilegis de tots els regles de la Corona d’Aragó Va imposar les lleis de Castella Castellà llengua oficial única

Segle XVIII i primera meitat del XIX Retrospecció del català Castellà l’única llengua d’ensenyament (1768-1780) Espanya va esdevenir un estat uniforme, amb un fort centralisme i els funcionaris castellans es varen instal·lar a Catalunya.

AUTORS DE LA DECADÈNCIA Francesc Vicenç Garcia, Francesc Fontanella i Josep Romaguera són els autors més destacats de la Decadència. Per altra banda, Cristòfol Despuig, a la seva obra “Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa”, ja fa referència al retrocés del català.

Francesc Vicenç Garcia Rector de Vallfogona (Tortosa, ~ 1582 - Vallfogona de Riucorb, 1623). És autor d'una extensa producció que inclou prosa, teatre i poesia, d'estils i temàtiques variades. Una part de la seva poesia és elegant, però també va escriure sàtires violentes i composicions obscenes i grolleres. Altres poemes són de caràcter religiós.

Francesc Fontanella (Barcelona, 1622 - Perpiñán, 1681/85) Poeta i dramaturg. Es va doctorar en dret, va prendre part activa en la defensa de Barcelona durant el setge de 1652 Com a literat, la seva obra està molt relacionada amb el barroc i els models de Góngora i Garcilaso de la Vega, i la llengua que utilitza està bastant castellanitzada La part més important de la seva poesia és amorosa i bucòlica, però també va conrear altres generacions i temes típicament barrocs, com la sàtira, el romanç, la recreació de cançons populars..., i, ocasionalment, els temes obscens. És autor de dues obres de teatre: la Tragicomèdia pastoral d’amor, firmesa i porfia i Lo desengany, una obra sobre les contrarietats amoroses amb personatges mitològics i al·legòrics

Josep Romaguera (1642-1723) Romaguera va néixer a Barcelona va ser un escriptor espanyol, autor de l'únic llibre d'emblemes publicat en català, el Atheneo de grandesa Va servir en la Inquisició i va ser professor de llei canònic en la Universitat de Barcelona Les seves obres, a part del Atheneo, són sermons predicats en castellà sobre diversos sants, festes religioses, etc

Cristòfol Despuig (1510-1574?) Escriptor i humanista nascut a Tortosa, cavaller i membre de la noblesa d'aquesta ciutat Va escriure Els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, possiblement l'obra catalana en prosa més interessant del s. XVI. Narrada en forma de diàleg (gènere típic del Renaixement) en un estil viu i directe, reprodueix la conversa que mantenen el ciutadà *Fàbio, el cavaller Líbio (que representa a l'autor), tots dos de Tortosa, i el cavaller valencià Pere, sobre els problemes polítics, religiosos, històrics i socials de l'època, de Tortosa i de Catalunya en general És important la defensa que *Despuig fa de l'ús del català, davant la tendència a escriure en castellà que hi havia en l'època

Rosa Suárez Miquel Ferragut 2n B BAT. d’Art