. Trets característics de l’Europa del Barroc (s. XVII)

Presentación del tema: ". Trets característics de l’Europa del Barroc (s. XVII)"— Transcripción de la presentación:

1 . Trets característics de l’Europa del Barroc (s. XVII)
L’Europa del s.XVII es caracteritza pel desencís de la població, desencís que contrasta vivament amb l’optimisme del Renaixement. Causes d’aquest desencís col.lectiu: . la més important és la crisi econòmica que pateix Europa per: - desequilibri entre la demanda dels mercats i l’oferta. Hi ha més demanda que oferta la qual cosa provoca una important inflacció, pral. causa de la crisi. - estancament i, fins i tot, retrocés de la producció agrícola - disminució de l’or i la plata americans

2 . una segona causa ve donada per la transformació de les monarquies autoritàries en absolutes: reforçament encara més gran del poder del rei. Si en una monarquia autoritària el rei era qui governava sense haver de donar explicacions a ningú (no hi havia partit de l’oposició), en una monarquia absoluta el rei, a part de no haver de donar explicacions a ningú, no està obligat a respectar la llei, no té limitacions de tipus jurídic perquè la llei és ell.

3 . L’Espanya dels segles XVI i XVII:
Tot i ser una de les primeres potències europees del s. XVI degut a l’arribada en grans quantitats d’or d’Amèrica, la mala utilització de la riquesa farà que al s.XVII Espanya estigui immersa igual que Europa en una crisi econòmica general. A part d’això, al s.XVII esclataran conflictes interns: la guerra dels Segadors

4 . A nivell estètic això es traduirà en:
Cultura El desencís, la visió desenganyada del món que té l’home del s.XVII comportarà, curiosament, l’adopció d’actituds aparentment contradictòries: frivolitat, misticisme, animisme, desesperació... . A nivell estètic això es traduirà en: -embelliment excessiu de la realitat (excessiva ornamentació en art; moltes figures retòriques en poesia... per tal de dissimular-ne la cruesa (ex: altars barrocs, Palau de Versalles, Rubens, Góngora,...) -una accentuació dels aspectes més deplorables de la realitat per tal de posar de manifest la misèria de l’home (ex: novel.la picaresca castellana (Lazarillo), Velàzquez (pintures costumistes), Quevedo…

5 Els recursos estètics a què recorren els artistes del Barroc són:
. efectes de llum (contrastos vius (clars-obscurs, blancs i negres...)) . curvatura de línies (tot s’arrodoneix en arquitectura, no hi ha res que acabi en línia recta) . recerca del dinamisme (intenten no retratar moments estàtics sinó donar sensació de mobilitat tant en pintura, com en escultura, com en literatura))

6 Pel que fa a Catalunya, òbviament, el país no es mantindrà al marge d’aquest important corrent. Ara bé, a nivell literari, mentre que Castella està passant pel seu segle d’or amb autors de la talla de Cervantes, Góngora, Quevedo, Calderon de la Barca, Lope de Vega..., a Catalunya sortiran pocs autors i molt mediocres, en absolut equiparables als seus coetanis castellans. Per què passa això?? Com és que en un país en el que en el s.XV havien sortit autors d’una gran qualitat (Ausias March, Joanot Martorell, Jaume Roig...) en els segles XVI i XVII és incapaç de produir una literatura de qualitat? Per què es produeix aquesta decadència??

7 En el s.XVII, un altre fet de caràcter polític s’afegirà al conjunt d’esdeveniments que estaven contribuint a accentuar el declivi del català com a llengua literària: la signatura del Tractat dels Pirineus entre Espanya i França l’any 1659 pel qual es cedirà a aquest país la Catalunya Nord. Catalunya perd així un 15% del seu territori dins del qual hi havia ciutats tan important com Perpinyà, la 2a més important del país. En aquests territoris el govern francès hi prohibirà l’ús del català en qualsevol àmbit públic (ensenyament, premsa, comerç...) ja a partir del 1700, la qual cosa perjudicarà enormement la vitalitat de les lletres catalanes en aquests territoris. Seguint en l’àmbit polític cal esmentar, finalment, el cop de gràcia pel català, la promulgació el 1716 del Decret de nova Planta per Felip V com a cloenda final a la Guerra de Successió ( ). Amb aquest decret Felip V abolirà totes les lleis I furs catalans I, per tant, el català deixarà de ser la llengua oficial del país. Context: Al 1700 Carles II (dinastia dels Àustria), rei d’Espanya, mor sense descendència. Dos són els possibles candidats a ocupar el tron vacant: . Felip d’Anjou (nét de Lluís XIV de França) a qui Carles II en el seu testament havia designat com a successor, . l’arxiduc Carles d’Àustria, fill de l’emperador d’aquell país. Catalunya, tradicionalment antifrancesa per la competència comercial que mantenia amb aquest país i també temerosa de la tradicional política centralista dels Borbons, es posarà de part de Carles d’Àustria mentre que Castella recolzarà el Borbó. Anglaterra, d’altra banda, temerosa d’un enfortiment del poder Borbó a Europa, declara la guerra a França i a la monarquia hispana (1702) iniciant-se així una guerra que s’allargarà 12 anys. La mort de l’emperador Leopold d’Àustria suposarà que: . el seu fill Carles deixi d’estar interessat per la corona espanyola . Anglaterra, més temerosa d’una hegemonia austríaca que bobònica es retira de la guerra. Se signa el tractat d’Ultrech el qual posa fi a la guerra entre Castella (França)/Catalunya (Anglaterra-Àustria) el qual serà rematat per Felip V amb la promulgació del decret de Nova Planta i altres que seguiran.)

8 FRANCESC VICENT GARCIA “EL RECTOR DE VALLFOGONA”
Un dels autors més populars d’aquest llarg període de temps de crisi de la literatura catalana és Francesc Vicent Garcia, conegut amb el nom popular de rector de Vallfogona pel fet que va ser rector de la parròquia de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb (poblet del voltant de Vic) des del 1605 fins el 1623, any en què va morir . A aquest personatge se li atribueixen tot tipus d’anècdotes, aventures i acudits, molts dels quals no sap si són certs o algú els hi ha atribuïts per beneficiar-se de la fama del rector. És una figura una mica llegendària.

9 Un dels aspectes més rellevants de la seva obra és el fet que podem distingir-hi dues vessants temàtiques: . una de seriosa i elegant, amb poemes amorosos en els que busca l’elegància i el preciosisme manifestant una gran preocupació per la forma; . una altra de burlesca, satírica i escatològica amb poemes en els que busca sorprendre el lector amb els seus jocs de paraules, el seu enginy o els seus estirabots. En aquest segon cas allò que més interessa no és la forma sinó el contingut perquè es tracta de descriure les lletgeses de la societat, de despullar-la tot fent evident la indignació que li provoquen.

10 Vicent Garcia connecta així amb les dues actituds que davant la realitat prenien els homes del barroc, sobretot en la poesia castellana, la culteranista i la conceptista, amb Góngora i Quevedo com a personatges més representatius. . pels culteranistes, amb Góngora al capdavant, la forma exterior és allò important, la realitat s’amaga per tal d’aconseguir bellesa. Aquest corrent connecta amb l’actitud del seu temps que cal embellir la realitat ja que aquesta no és bella; per això trobem en els poemes culteranistes abundància de metàfores, hipèrbatons, cultismes, al.lusions mitològiques... . pels conceptistes (Quevedo) la poesia és igual a un joc d’enginy. Així, allò que més els preocupa és el contingut no la forma. Els poemes conceptistes s’emplenen d’antítesis, jocs de paraules, jocs d’enginy..., com a figures més característiques.