En aquesta súplica, el reconeixement del propi pecat s’uneix a la confiada seguretat d’obtenir el perdó diví. ● El salmista, lluny de sentir-se abandonat.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
+ Aquesta breu pregària és una súplica per a demanar la protecció divina enmig de l'opressió (v. 5). + La petició va acompanyada d'una professió de.
Advertisements

Les paraules del Senyor son autèntiques +++ Aquest salm mostra un conflicte entre dos grups: per una banda, els qui tenen llavis mentiders, doble.
El llibre dels salms conclou amb aquesta invitació a entonar un "cant" solemne en honor del Creador, que habita en el seu santuari còsmic, sobre la.
Les paraules del Senyor son autèntiques +++ Aquest salm mostra un conflicte entre dos grups: per una banda, els qui tenen llavis mentiders, doble.
Monges de Sant Benet de Montserrat
La unitat temàtica, l’estil i la repetició de la mateixa tornada a intervals regulars (41. 6,12; 42.5) indiquen que els salms 41 i 42 constitueixen.
L'espectacle de la ciutat santa, protegida per un cèrcol de muntanyes, suscita l'actitud de profunda confiança en Déu, que es reflecteix en aquest.
Diumenge X 10 juny 2018 del temps de durant l´any
31 de l’any Regina Els “Records de pluja” de Marcel Olm ens fan desitjar una vida fecunda en l’amor.
+ Aclaparat pel sofriment, un malalt demana al Senyor que el perdoni i li retorni la salut (vv. 2-3), tot exposant els mals que l’afligeixen (vv.
Amb algunes lleus modificacions (v Amb algunes lleus modificacions (v. 6), aquest salm és una repetició del salm 13, i s’hi descriuen els pecats que.
III. Jesús ve a salvar-nos
Aquest salm és una súplica al Senyor, defensor dels pobres (v Aquest salm és una súplica al Senyor, defensor dels pobres (v. 13), contra la calúmnia.
Una intensa i suau acció de gràcies s’eleva a Déu des del cor de qui prega, un cop esvaït el malson de la mort. Aquest és el sentiment que emergeix.
La primera estrofa d'aquest cant processional (vv La primera estrofa d'aquest cant processional (vv. 1-2) és una invitació a l'alegria i a l'acció.
La confiança i el goig profund que sorgeixen de la intimitat amb Déu, són els sentiments que predominen en aquest Salm. Els vv. 5-6 permeten de suposar.
Un home perseguit violentament (v Un home perseguit violentament (v. 3) es posa sota la protecció de Déu, per tal que el deslliuri dels seus perseguidors.
En aquesta lamentació, apareixen reflectits els diversos moments d'una acció litúrgica, celebrada amb motiu d'una greu derrota nacional. En la primera.
La felicitat dels justos –forjada amb els petits plaers de la vida familiar– és el tema central d’aquest bell poema. Al final del salm (v. 5) l’horitzó.
La característica dominant d'aquest salm és l'absoluta confiança en el Senyor, malgrat l'hostilitat i la persecució. ► El salmista se sent del tot.
● Aquest salm és un himne de lloança al Senyor, que va establir el seu tron a Sió per revelar-se a Israel com a Rei just i poderós (vv. 1-4). ● La.
En aquesta bonica oració –composta per celebrar la collita (Ex 23,16)– la comunitat agraeix al Senyor els fruits de la terra (v. 7). A més, li suplica.
● Un home perseguit implacablement (v ● Un home perseguit implacablement (v. 9) apel·la al poder de Déu perquè el deslliuri dels seus adversaris.
El perdó de Déu.
Us proposem no tocar el ratolí: 2’ 7’’
Davant l’amenaça d’un perill mortal, el salmista demana al Senyor que respongui favorablement a la seva demanada, alliberant-lo de la mort (vv. 1-3)
Aquest himne de lloança a Déu comença en forma de diàleg entre el salmista i la seva pròpia ànima (vv. 1-6) i després continua en l'estil propi dels.
Aquest salm presenta la figura d'un home que té la seva casa entre els gentils; els seus ulls, però, estan fermament fixos a Jerusalem, on, en el.
Aquest salm —designat tradicionalment amb el nom de Miserere— és la súplica penitencial per excel·lència. El salmista és conscient de la seva profunda.
La característica d’aquest salm és un sentiment de confiança pregona en Déu –expressat amb un llenguatge d’incomparable bellesa poètica. En la primera.
► La frase inicial d'aquest "Himne a la reialesa del Senyor" (cf ► La frase inicial d'aquest "Himne a la reialesa del Senyor" (cf. Sl 46; 92; 95;
Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex 29 Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex ), un fidel israelita exposa el seu cas al Senyor.
- l’arbre ple de vitalitat simbolitza la felicitat dels justos; El Salteri comença amb aquesta “Benaurança”, que ve a ser un pròleg de tot el llibre.
Aquest salm és una barreja de súplica individual i també de salm sapiencial. En la primera part, el salmista expressa la seva plena confiança en el.
▬ Aquest salm és una professió de fidelitat a la missió que Déu havia confiat a David i als seus descendents: la de governar amb justícia la "Ciutat.
- l’arbre ple de vitalitat simbolitza la felicitat dels justos; El Salteri comença amb aquesta “Benaurança”, que ve a ser un pròleg de tot el llibre.
Aquest magnífic cant d'acció de gràcies celebra una victòria d'Israel, en la qual es va manifestar una vegada més l'amor del Senyor envers el seu.
L’Advent és el temps litúrgic de preparació del Nadal. Són 4 setmanes.
La proclamació de la reialesa del Senyor és associada en aquest himne a dos esdeveniments decisius de la seva obra salvífica: la creació i el judici.
+ És un salm d’acció de gràcies individual amb alguns elements de súplica individual (vv ). Amb ell, una persona dóna gràcies al Senyor.
▬ El salm 115 resumeix perfectament el sentiment d'Israel en el sopar pasqual, o Seder, en la primera nit de la festa. ▬ Horriblement oprimit ("he.
▬ El salmista, un ministre de la casa de Déu, assisteix a la intriga d’un rival sense escrúpols, que vol suplantar-lo en les seves funcions dins el.
Des dels inicis de la seva història (vv Des dels inicis de la seva història (vv. 1-2), Israel va haver de suportar nombrosos opressors. Però el Senyor.
La confiança i el goig profund que sorgeixen de la intimitat amb Déu, són els sentiments que predominen en aquest Salm. Els vv. 5-6 permeten de suposar.
Exaltació de les virtuts, les obres i la bondat del vertader just Exaltació de les virtuts, les obres i la bondat del vertader just. A qui observa.
ELS SAGRAMENTS.
CONCURS BÍBLIC NOM: Maria Melero Cugat
+ Aquesta breu pregària és una súplica per a demanar la protecció divina enmig de l'opressió (v. 5). + La petició va acompanyada d'una professió de.
AMOR.
+ L'amor del Senyor envers el seu poble i la victòria que li té assegurada (v. 4) són el motiu proposat a la comunitat cultual per a convidar-la a.
▬ Aquest salm és una professió de fidelitat a la missió que Déu havia confiat a David i als seus descendents: la de governar amb justícia la "Ciutat.
Lloa el Senyor, ànima meva La lloança expressada en aquest salm es fonamenta en el poder creador del Senyor (v. 6) i en la seva bondat envers els.
+ Aquest salm és la súplica d'un home perseguit i acusat injustament. + Convençut de la seva innocència (v. 5), el salmista demana que els seus enemics.
Aquest Salm és com l’esclat d’una indignació llargament reprimida (vv El diàleg del salmista amb el Senyor té un to d’amarga protesta, motivada per.
Aquest vibrant himne de lloança celebra la majestat i el poder de Déu, que es manifesten en la força de la tempesta. La “veu del Senyor” és el tro,
+ En plena confusió, a causa de la malaltia i la persecució, el pobre crida anguniosament Déu. + El seu alliberament per part de Déu causarà vergonya.
Aquest cant litúrgic d’acció de gràcies està estretament vinculat amb el salm 19; la súplica del poble abans de la batalla ha estat escoltada, i el.
+ Aquest poema és un sever retret contra els jutges inics, que amb les seves decisions arbitràries fomenten la violència i la injustícia en la societat.
La proclamació de la reialesa del Senyor és associada en aquest himne a dos esdeveniments decisius de la seva obra salvífica: la creació i el judici.
Al vostre gust amb el 8 Amb so ¯
ABBÀ, PARE ! PENTECOSTA 2007.
Súplica col·lectiva, amb oracle de salvació En aquesta oració es reflecteix la situació espiritual dels qui ja han passat la prova de l'exili a Babilònia.
“DÉU ET PARLA. DESCOBREIX LA SEVA PARAULA”
► Aquesta súplica es caracteritza per les expressives imatges amb què el salmista descriu les insídies dels seus adversaris (vv. 2-7) i la intervenció.
+ En aquest breu i bonic salm s’estableixen les condicions necessàries per a esdevenir “hoste” del Senyor, és a dir, per a entrar en el Santuari i.
Davant l’amenaça d’un perill mortal, el salmista demana al Senyor que respongui favorablement a la seva demanada, alliberant-lo de la mort (vv. 1-3)
Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex 29 Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex ), un fidel israelita exposa el seu cas al Senyor.
+ L’experiència personal dels favors rebuts (v + L’experiència personal dels favors rebuts (v. 2b) ha suscitat en el salmista una impertorbable confiança.
En esta súplica, el reconocimiento del propio pecado se une a la confiada seguridad de obtener el perdón divino. ● El salmista, lejos de sentirse.
+ Envoltat d’enemics que miren d’arrabassar-li la confiança en Déu (v + Envoltat d’enemics que miren d’arrabassar-li la confiança en Déu (v.3), el.
Transcripción de la presentación:

En aquesta súplica, el reconeixement del propi pecat s’uneix a la confiada seguretat d’obtenir el perdó diví. ● El salmista, lluny de sentir-se abandonat de Déu, es recolza en la consciència de la seva pròpia indignitat, per acostar-s’hi. ● Amb aquesta actitud implora el perdó i la protecció, no solament per a si mateix, sinó també per a tot el seu poble. Aquest és un dels salms anomenats “penitencials” (Sl 6; 31; 37; 50; 101; 142), i la tradició cristiana l’utilitza preferentment en la litúrgia dels difunts pel seu marcat to d’esperança.

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Aquest salm de “súplica” era utilitzat per Israel en les cerimònies penitencials comunitàries, particularment en la festa de l’Expiació: abans de renovar l’Aliança, s’oferien “sacrificis d’expiació” en reparació pels pecats. El que crida l’atenció és que el “clam” del pecador no té per objecte confessar el seu pecat de manera circumstanciada i detallada: no se sap de “quin” pecat es tracta. 2. AMB JESÚS L’Evangeli és ple d’aquest “perdó” de Déu, l’espera del qual s’expressava ja en aquest salm 129. Hi ha una profunda harmonia entre el pensament del salmista i el pensament de Jesús: Déu no és aquest justicier inexorable que els homes han imaginat de vegades, amb aparent bona intenció de salvaguardar la “justícia” o la “santedat” de Déu. La grandesa de Déu és perdonar. 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Per al creient el “crit” de l’home té una resposta... El mal no és fatal... La mort no és l’últim acte... El pecat no és una situació “sense sortida”. Quan l’home està en el fons de l’abisme, se sent sol, abandonat, condemnat a quedar-se en el seu “clot”. Ara bé, justament al fons d’aquest abisme ens ve a buscar l’amor de Jesús.

Des de l’abisme us crido, Senyor. Escolteu el meu clam. Estigueu atent, escolteu aquest clam que us suplica.

Si tinguéssiu en compte les culpes, ¿qui es podria sostenir? Però és molt vostre perdonar, i això ens infon respecte.

Confio en la paraula del Senyor, la meva ànima hi confia. Espera el Senyor la meva ànima, més que els sentinelles el matí.

Que esperin el matí els sentinelles! Israel espera el Senyor, perquè són del Senyor l’amor fidel i la redempció generosa. És ell qui redimeix Israel de totes les seves culpes.

«Des de l’abisme us crido, Senyor.» Sigui quina sigui la pregària que jo faci, Senyor, vull que vagi sempre precedida per aquest vers: «Des de l’abisme». Sempre que prego, ho faig seriosament, Senyor, i la meva pregària brolla del més profund del meu ésser, de la realitat de la meva experiència i de la urgència de la meva salvació. Sempre que prego, ho faig amb tota la meva ànima, poso tota la meva força en cada paraula, tota la meva vida en cada petició. Cada oració que faig és l’alè de la meva ànima, el bategar del meu cor, el testament de la meva existència. Hi va el meu dret a viure i la meva esperança d’eternitat. Quan prego, Senyor, ho faig de debò, no es tracta de seguir un costum, una rutina, la necessitat de guardar les aparences o de donar bon exemple, no és això el que em fa buscar la vostra presència i caure de genolls davant vostre. És la necessitat de ser jo mateix, en tota la pobresa del meu ésser i la grandesa de la meva esperança, la que em porta a vós, perquè només davant vostre en oració és com puc trobar-me a mi mateix. Per això prego, Senyor. Conec la meva indignitat, Senyor, conec la meva misèria, conec el meu pecat. Però també conec la promptitud del vostre perdó i la generositat de la vostra gràcia, i això em fa esperar la vostra visita amb un desig que brolla també del més profund del meu ésser.

El vostre poble, Senyor, espera en vós, l’Església espera en la vostra paraula; les nostres culpes ens han enfonsat en l’abisme, però de vós ve l’amor fidel, i la redempció generosa; retorneu-nos, doncs, la joia de la vostra salvació i feu-nos sentir el goig i l’alegria.