coordinació, juxtaposició, subordinació

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
SINTAXI: L’oració composta
Advertisements

Practica….
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
Funcionan como adyacente
LES CATEGORIES GRAMATICALS
L’ORACIÓ COMPOSTA.
LES PROPOSICIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES
SINTAXI: L’oració composta
SINTAXI: L’oració simple
COMPOSICIÓN DE ORACIONES
LES CATEGORIES GRAMATICALS
Una visió general del tema ...
PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
SINTAXI: L’oració simple
ORACIÓ SUBORDINADA ADVERBIAL
COM FUNCIONA AIXÒ DE LA MORFOLOGIA I LA SINTAXI
L’ÚS DE LES LLIBRETES A LES SESSIONS DE FILOSOFIA 3/18
COM FUNCIONA AIXÒ DE LA MORFOLOGIA I LA SINTAXI
LA MENTIDA DESCOBERTA.
Tot el que ens envolta és matèria, però...
Oracions de relatiu substantives. ORACIONS DE RELATIU Adjectives.
Recordem què vol dir ser adolescent
ALWPHX KAI BOTRUS ¢lèphx limèttousa æj ™qe£sato ¢pÒ tinoj ¢nadendr£doj bÒtruaj kremamšnouj, ºboul»qh aÙtîn perigenšsqai kaˆ oÙk ºdÚnato. ¢pallattomšnh.
CALES DE L’ESCALA.
PRESENTACIÓ CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
LES CATEGORIES GRAMATICALS
El cervell s’adapta a Internet
La família de les tortugues
Expressions de lloc.
éssers vius o de les coses.
EL BOSC DE COLLSEROLA A LA PRIMAVERA
Morfologia Verbal.
La veu passiva Tema de present.
Els sintagmes Un sintagma és una paraula o un grup de paraules relacionades entre si, que tenen sentit i compleixen una mateixa funció sintàctica. Segons.
Estructura del grup nominal
Llengua catalana i literatura
L’interrigatiu ON serveix per demanar un lloc i és invariable:
Llegendes sobre la Lluna
Matemàtiques 3er E.S.O..
Adverbi NOU categories Nominal “A” No Suplent No nominal “B”
Col·legi Sant Josep Obrer L’Hospitalet de Llobregat
Concurs Bíblic Víctor Bernal Martínez Col·legi Sant Josep Obrer
Clasificación de la oración compuesta
I vosaltres, qui dieu que sóc jo?
(posició d’equilibri)
Els animals s’assemblen moltes vegades a les persones...
"SENYOR, ENSENYA’M A SER FELIÇ I A DONAR PAU!"
COM FUNCIONA AIXÒ DE LA MORFOLOGIA I LA SINTAXI
MORFOLOGIA i SINTAXI PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
ORACIÓ SUBORDINADA SUBSTANTIVA
Grup 2: Conseqüències de la vulneració dels drets humanas.
XXIII OLIMPìADA MATEMÀTICA 2012
Lingua e cultura catalana Unitat 4: habitatge i l’entorn
Al vostre gust amb el 8 Amb so ¯
LES CONJUNCIONS.
“DÉU ET PARLA. DESCOBREIX LA SEVA PARAULA”
HABILITATS COMUNICATIVES
Llengua catalana i literatura
PRONOMS FEBLES Els pronoms febles o àtons són uns elements que equivalen a un nom o a un sintagma nominal i que es pronuncien formant una unitat prosòdica.
El Salm 135 de Schütz canta l’amor etern de Déu
ORACIONS SUBORDINADES ADJECTIVES
Una noia s’esperava en una sala d’un gran aeroport.
MORFOLOGIA i SINTAXI PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
Som humans. Per això a vegades….
Aquesta és la llegenda de la vella de sant hilari
El que ha passat està molt bé
Setmana de la Solidaritat 2010 – 2011 Escola Pública “Josep Carner” (Badalona) L’ EDUCACIÓ, UN FUTUR EN IGUALTAT: el que han de fer nens i nens de tot.
Què fas a la universitat?
LES CONJUNCIONS. DEFINICIÓ > Les conjuncions són partícules invariables de relació. Poden enllaçar dos o més mots, de la mateixa manera que les preposicions.
Què fas a la universitat?
Transcripción de la presentación:

coordinació, juxtaposició, subordinació L’ORACIÓ COMPOSTA: coordinació, juxtaposició, subordinació SNTAXI, l’oració composta

L’ORACIÓ COMPOSTA L’oració composta uneix dues o més proposicions. Poden unir-se de 3 formes diferents, per: coordinació, juxtaposició o subordinació: SUBORDINACIÓ 1-Sintàcticament una oració depèn de l’altra (l’oració subordinada depèn de la principal) 2- Algunes s’uneixen per una CONJUNCIÓ, d’atres per pronom. COORDINACIÓ 1-Oracions sintàcticament independents l’una de l’altra. 2- S’uneixen per una CONJUNCIÓ Completives d’Infinitiu Interrogatives Relatives COPULATIVA SUBSTANTIVES JUXTAPOSICIÓ DISTRIBUTIVA ADJECTIVES (de RELATIU) 1-Oracions sintàcticament independents l’una de l’altra 2- S’uneixen per un SIGNE DE PUNTUACIÓ (explictatives, especificatives) DISJUNTIVA ADVERSATIVA ADVERBIALS de Temps de Lloc de Manera etc. CONSECUTIVA EXPLICATIVA

L’ORACIÓ COORDINADA Oracions Coordinades: Coordinades copulatives: 1- Quan les dues proposicions són: - sintàcticament independents (estan al mateix nivell sintàctic, sense que una depengui de l’altra) - s’uneixen per una conjunció 2-Tipus de Coordinades: Coordinades copulatives: -indiquen una simple unió (afegeixen elements) -s’uneixen a través de la conjunció i / ni: “Se’l va mirar de fit a fit i li va dir que no podrien ser mai amics”

Coordinades disjuntives: -indiquen alternança -s’uneixen a través de: o (o reforçat amb: o bé, o si no) “Fes els deures ara o deixa’ls córrer” Coordinades distributives: - indiquen alternativa entre 2 oracions. - s’uneixen a través de: ara...ara; l’un...l’altre; o...o; ni...ni; no solament... sinó; etc. “No hi volen anar, ni que plogui ni que nevi” “Ara li fa mal això, ara li fa mal allò” Coordinades adversatives: -indiquen oposició -s’uneixen a través de: però, sinó (que), encara que, més aviat, malgrat això, a pesar d’això, així i tot, amb tot... “La casa era seva, encara que no la tenia al seu nom”

Coordinades consecutives (o il·latives): -indiquen una conseqüència -s’uneixen a través de: doncs, per tant, en conseqüència, així que, de manera que... “Veig que no hi ha cap pregunta... Doncs ja podem passar al capítol següent” Coordinades explicatives: -reiteren una explicació -s’uneixen amb: és a dir, això és, o sigui... “La Laia es va fer gran, és a dir, es va convertir en una noia assenyada”

“Aquest home és boig , no hi toca” “Calla , no em posis nerviosa” L’ORACIÓ JUXTAPOSADA Juxtaposició (o coordinació asindètica): 1- Quan les proposicions: - sintàcticament independents (estan al mateix nivell sintàctic, sense que una depengui de l’altra) - s’uneixen per un signe de puntuació (normalment una coma, però de vegades dos punts o punt i coma) “Aquest home és boig , no hi toca” “Calla , no em posis nerviosa”

L’ORACIÓ SUBORDINADA Les oracions subordinades mantenen una relació de dependència respecte de l’oració principal Les podem dividir en tres grans grups segons si equivalen a un substantiu, un adjectiu o un adverbi: Subordinades substantives: Equivalen a un substantiu o sintagma nominal (SN). Fan les mateixes funcions d’un substantiu 2. Subordinades adjectives: equivalen a un adjectiu i fan de complement del nom (CN). Fan la funció d’un adjectiu 3. Subordinades adverbials: equivalen a un adverbi i fan de complement circumstancial (CC).( Podem parlar d’oracions subordinades adverbials de temps, de lloc, de manera...)

L’ORACIÓ SUBORDINADA SUBSTANTIVA Pot presentar diverses estructures: 1. Que (conjunció) + oració S’anomenen oracions subordinades completives Ex: - Em va assegurar [que el carter trucaria dues vegades] - No em va dir [que tu series a casa ] “que”només introdueix la subordinada, no té cap funció sintàctica, i per això: no admet preposició: *Em va assegurar de que vindria no es pot suprimir: *Et demano Ø m’informis puntualment

Altres estructures: 2. (preposició) + INFINITIU S’anomenen oracions subordinades d’infinitiu. Malgrat que se subordinen directament a vegades poden introduir-se per les preposicions a i de: Ex: - Li agradava molt [anar a plegar bolets a la tardor] - Preferia [comprar productes catalans] - Estava acostumat [a ser el primer] 3. què (pronom interrogatiu) + ORACIÓ S’anomenen oracions substantives interrogatives; poden ser Directes: Li han preguntat: [ets prou valent?] Indirectes: No sabia [què li passava pel cap]

si (conjunció) + ORACIÓ Tenen un sentit dubitatiu. Es consideren oracions interrogatives indirectes Ex: - No sabia [si actuarien amb delicadesa] - Els va preguntar [si la rentadora encara funcionava] 4. pronom relatiu(que/qui) + oració S’anomenen oracions substantives de relatiu El pronom relatiu fa dues funcions: -com a conjunció subordina la clàusula a la matriu. -Com a pronom relatiu realitza una funció sintàctica dins la clàusula. Ex: - [Els qui acabin la feina] sortiran abans [Subj: Ells] - Dóna’m [el que t’he demanat] [CD: jo t’he demanat això]

FUNCIONS Com que aquestes oracions equivalen a un SN, poden exercir dins de l’oració principal les mateixes funcions que hi faria un substantiu Subordinada Substantiva de Subjecte: a. Li interessa molt [que hi vagis] (busquem equivalències per provar la funció) . Li interessa molt [la teva visita] . Li interessen molt [les teves visites] és SUBJECTE perquè concorda amb el VERB

Subordinada substantiva de Complement directe: a. Et vaig dir [que no toquessis la bicicleta] b. Et vaig dir [això] c. T’[ho] vaig dir (ho és el pronom de CD) Subordinada substantiva de Complement Preposicional (o de règim verbal): La preposició que precedeix la subordinada forma part del verb: pensar en, parlar de, oblidar-se de, acostumar-se a... a. Ens vam oblidar [d’anar al dentista] b. Ens [en] vam oblidar (Si el CRV és introduït per la preposició de , se substitueix pel pronom en) c. En Josep no va pensar [en aquella possibilitat] d. En Josep no [hi] va pensar (Si el CRV és introduït per la preposició a, en, amb... (qualsevol menys “de”) se substitueix pel pronom hi )

Subordinada substantiva de Complement atributiu: a. La decisió va ser [que tothom retornés el premi ] b. La decisió va ser [això] c. [Ho] va ser (ho és el pronom de Catrib) Subordinada substantiva de Complement del nom i complement adjectiu: -Tinc la impressió que demà treballarem bé (d’un bon treball) CN -Està segur que guanyarem (de la victòria) CAdj

L’ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA L’oració adjectiva fa la funció de CN. Està introduïda per un pronom relatiu (que, què, qui, on el qual, la qual…) que fa dues fucions: -com a conjunció subordina la clàusula a un element de l’oració matriu. -com a pronom fa una funció dins l’oració subordinada. Ex: - El noi [que corre cada matí] s’està preparant per la marató. Que corre cada matí: CN de noi Que: Subjecte- El noi corre cada matí

L’ORACIÓ SUBORDINADA ADVERBIAL Ocupen la posició de l’adverbi i fan les funcions pròpies de l’adverbi (CC lloc, temps, mode…) i van introduïdes per una conjunció o locució conjuntiva. -com a conjunció subordina la clàusula a un element de l’oració matriu i fa de nexe Tipus: lloc, temps, mode, comparativa, condicional, causal, final, consecutiva, concessiva. Ex: - Planteja-t’ho com si fos una qüestió de vida o mort. CCmode - Van fer suspensió de pagaments a fi d’evitar més pèrdues Final