LES PROPOSICIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES

Presentación del tema: "LES PROPOSICIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES"— Transcripción de la presentación:

1 LES PROPOSICIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES

2 LES PROPOSICIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES
AMB NEXE: 1. COMPLETIVES. 2. INTERROGATIVES. SENSE NEXE: 3. D’INFINITIU. 4. D’ESTIL DIRECTE 5. ADJECTIVES (DE RELATIU) SUBSTANTIVADES.

3 1.1. LES PROPOSICIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES COMPLETIVES
Són sempre substituïbles per un SUBSTANTIU. Van introduïdes per la conjunció completiva QUE. Aquesta conjunció només realitza una sola funció: nexe subordinant (enllaç, connector…)

4 FUNCIONS: Aquestes oracions poden realitzar les funcions pròpies d’un substantiu.
SUBJECTE CD Atribut CRV CN C. ADJ.

5 CD: verbs de comunicació, enteniment, percepció, pensament… Atribut:
EXEMPLES: Subjecte: És convenient que vinguis amb nosaltres. Li agrada que cantis cançons. CD: verbs de comunicació, enteniment, percepció, pensament… En Josep creu que ell és el millor jugador de cartes. L’Anna comprenia que estava sola. Atribut: En Jaume estava que pujava per les parets. CRV: Els nois no s’adonaven *que jugaven amb foc. Confio *que vindrà a la festa. CN: Tenia por *que vingués el dimoni. C. Adj.: Estic content *que hagis aprovat. * Cal notar que en aquests casos la preposició ha caigut davant de la conjunció completiva QUE.

6 També poden anar introduïdes per la conjunció completiva “SI”
Aleshores les anomenarem subordinades interrogatives indirectes TOTALS. Vegem-ne alguns exemples:

7 1.2. Proposicions subordinades interrogatives indirectes TOTALS:
CD: No sap si vindrà a la festa. Subjecte en oracions passives pronominals: Es desconeixia si ell havia estat el culpable. CRV: L’Esteve insisteix en si ho havies fet tu. CN: No té ni idea de si vindrà

8 2. LES PROPOSICIONS SUBORDINADES INTERROGATIVES.
Aquestes oracions van introduïdes sempre per un adjectiu, un pronom, o bé un adverbi interrogatiu. ADJECTIUS, PRONOMS, ADVERBIS INTERROGATIUS

9 2. LES PROPOSICIONS SUBORDINADES INTERROGATIVES.
2.1. ADJECTIUS: QUIN, QUINA, QUINS, QUINES: Adjectius interrogatius* que exerceixen la funció de NEXE i de DETERMINANT del nom que acompanyen. No sap [quina hora és.] Demana-li [quins dies ha d’anar al metge.] Ja esbrinarem [de quin tema van parlar] *A voltes poden actuar com a pronoms interrogatius: Pregunta-li [quins són els millors.] Pronom interrogatiu

10 2. LES PROPOSICIONS SUBORDINADES INTERROGATIVES.
QUANT, QUANTA, QUANTS, QUANTES Adjectius interrogatius quantitatius o de quantitat que exerceixen la funció de NEXE i de DETERMINANT del nom que acompanyen.* Demana-li [quants germans té.] El noi no sabia [quants dies havia faltat.] No sap [de quantes entitats era soci.] *A voltes poden actuar com a pronoms interrogatius: Ella no sabia [quants vindrien.] Pronom interrogatiu

11 2. LES PROPOSICIONS SUBORDINADES INTERROGATIVES.
2.2. PRONOMS: Es tracta de pronoms interrogatius. QUI: QUINA PERSONA. El professor preguntava [QUI era el responsable.] QUÈ: QUINA COSA Desconeixia [QUÈ havia dit l’Anna.]

12 2. LES PROPOSICIONS SUBORDINADES INTERROGATIVES.
Aquests pronoms també exerceixen dues funcions: de nexe subordinant i la funció pròpia dins de la proposició: No sap QUÈ vol. Nexe+ [CD] Ignora de QUÈ parla. Nexe+ [CRV] Demana-li a QUI donarà el llibre. Nexe+ [CI]

13 2. LES PROPOSICIONS SUBORDINADES INTERROGATIVES.
2.3. ADVERBIS: ON, COM, QUAN: Es tracta d’adverbis de lloc, de manera i de temps, respectivament i també exerceixen DUES funcions. Només li comunicava [ON havia anat aquella tarda]. (nexe+ CRV) Demana-li [ON ha comprat aquest llibre]. (nexe+CClloc) No sabia [COM havia d’anar-hi]. [nexe+CC. MANERA] No sap [QUAN tornarà]. [nexe+CC.TEMPS]

14 3. LES PROPOSICIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES D’INFINITIU (sense nexe)
Són també substituïbles per un SUBSTANTIU. Contenen un verb en infinitiu simple o perfet. (Ex: L’Anna ha decidit CANTAR cançons; L’Anna hauria volgut HAVER CANTAT cançons aquell vespre.) No van introduïdes per cap nexe!!

15 Poden realitzar les següents funcions:
Subjecte. És convenient ser ben educat. CD. Cada tarda volia jugar amb els amics. Atribut. Cantar és emetre sons harmònicament. Compl.Adj. Estic satisfet de fer la feina. CN. Tenia por de ser el més feble. CRV. Pensa *A / DE venir a la festa. * Canvi i caiguda de preposicions.

16 Aquestes oracions poden ser impersonals:
[ Ø FUMAR tabac] és molt perjudicial. Notem que no sabem qui fuma el tabac, de fet, també podríem dir: que hom fumi tabac, que es fumi tabac… o bé, altres construccions de caràcter impersonal. O bé poden tenir el mateix subjecte que el del verb principal tot i que no hi aparegui (infinitiu concertat). Es tracta d’una concordança pel sentit “ad sensum”: L’Esteve volia [ FUMAR tabac] L’Esteve

17 Altres exemples: IMPERSONALS: PERSONALS:
És molt saludable [ Ø anar d’excursió.] [ Ø Fer els deures] és una obligació. [ Ø Combatre la malària] és una necessitat en algunes zones del planeta. PERSONALS: En aquests casos direm que el subjecte és implícit o el·líptic, i fa referència a “En Josep”, “l’Elvira”, etc. En Josep vol [ anar a la platja.] L’Elvira desitjava [ comprar dolços en aquella botiga del barri.] En Josep L’Elvira

18 Valor expletiu o estilístic de la preposició
Aquestes oracions també poden anar introduïdes per la preposició “DE” quan fan de CD o de subjecte. En aquest cas, la preposició és suprimible, no fa cap funció i només té un valor expletiu o estilístic: CD: L’home va decidir (de) [ dir la veritat.] Ella pretenia (d’)[entrar a casa sense la clau.] SUBJECTE: És convenient (d’) [estar alerta.] És prohibit (de) [fumar tabac a l’autobús.]

19 Cal no confondre les oracions d’infinitiu amb les perífrasis verbals:
Ella volia cantar cançons. En Jaume desitjava venir a la festa. Ella pretenia acceptar la petició. PERÍFRASIS VERBALS: L’Elvira podia endevinar el futur. Els nois solien anar a pescar. Ella devia ser la més petita.

20 Oracions d’infinitiu o infinitiu substantivat?
Si l’oració d’infinitiu porta complements, entendrem que el verb funciona com a tal i l’analitzarem com una proposició d’infinitiu: En Jaume va decidir [apagar els llums] SV Si l’infinitiu no porta complements entendrem que té un valor nominal i l’analitzarem com un SN: infinitiu substantivat. [Cantar] és saludable infinitiu substantivat SN

21 4. D’ESTIL DIRECTE La proposició subordinada reprodueix literalment allò que diu o pensa un personatge [o un mateix]. Acostumen a anar introduïdes per un verb introductori i van precedides de signes de puntuació: dos punts o bé guions. L’oncle li digué: “Deixa el llapis aquí on l’has trobat!” “Aquell fet –va comentar en Jaume- és molt delicat.” -No tornis a fer això mai més -respongué la mare.

22 Les oracions d’estil directe es poden passar a estil indirecte:
Afegim la conjunció QUE. Es produeixen canvis en les formes i els temps verbals, en els determinants, els pronoms, els adverbis, l’ordre… Vegem-ne alguns exemples:

23 ED: L’oncle li digué: “Deixa el llapis aquí on l’has trobat!”
EI: L’oncle li digué que deixés el llapis allà on l’havia trobat. ED: L’Anna va dir: “Jo vull quedar-me a viure aquí perquè s’hi està molt bé.” EI: L’Anna va dir que ella volia quedar-se a viure allà perquè s’hi estava molt bé. ED: En Jaume afirmà: “No crec res d’aquest assumpte”. EI: En Jaume afirmà que no creia res d’aquell assumpte.

24 5. ADJECTIVES SUBSTANTIVADES
Aquestes oracions provenen d’oracions adjectives que han perdut l’antecedent, perquè aquest és de naturalesa genèrica: la gent, les coses… El Ø [que dius] és interessant : SUBST. Les coses [que dius] són interessants: ADJ. Ø [Qui diu això] és un mentider: SUBST. Les persones [que diuen això] són mentideres: ADJ.

25 5. ADJECTIVES SUBSTANTIVADES
Van introduïdes per un pronom relatiu sense antecedent, que realitza dues funcions: de nexe i la pròpia dins de la subordinada. [Qui vulgui] ja pot entrar. SUBJ. + NEXE El [que dius] és força interessant. CD+NEXE No s’adona del [que vol].

26 5. ADJECTIVES SUBSTANTIVADES
Podem substantivar una subordinada adjectiva de la mateixa manera que substantivem un adjectiu. El llibre blau el blau Adj substantiu El color vermell el vermell Adj substantiu

27 5. ADJECTIVES SUBSTANTIVADES
Poden realitzar les mateixes funcions que un substantiu: Subjecte: Qui ha entrat per la porta no ha comprat l’entrada. El que diu en Pere és força estrany. CD: verbs de comunicació, enteniment, percepció, pensament… Explica-li el que t’han dit els pares. CI: Dóna-ho a qui ho necessiti més. Atribut: L’esperança és el que ens queda. CRV: No s’adona del que ha fet. CN: Tenia por del que t’havia explicat. C. Adj.: Estic content del que he aconseguit.

28 5. ADJECTIVES SUBSTANTIVADES
El pronom relatiu apareix en les construccions següents: (Det.) + QUE/QUI: (El) qui ho ha fet no se n’ha adonat. TOT EL QUE/ TOTHOM QUI: Tot el que diu és mentida. Tothom qui vulgui que vingui PREP. + (DET) + QUI/QUE: No s’adona del que fa. (PREP.) + AIXÒ/ALLÒ + QUE: No et refiïs d’allò que t’han dit. Això que dius és perillós.