Imperialisme i Gran Guerra (1870-1918)

Imperialisme. Darrer terç del s.XIX... 2a Rev. Industrial: * innovacions tècniques. * noves formes d’organització del treball. * creixement banca. + augment producció. + augment del comerç. + millora del transport. Els països europeus aprofitant la seva superioritat van iniciar la conquesta de nous territoris ( Àfrica i Àsia). Van crear gran imperis colonials a terres amb una manca d’estructura econòmica i política. Els europeus es van dedicar a l’explotació dels recursos naturals i al seu domini polític.

Causes del colonialisme: * econòmiques: Europa necessita vendre productes, cerca nous mercats, i han de comprar matèries primeres a millor preu. Han d’invertir també els seus excedents de capital en uns altres llocs i disposar de mà d’obra barata. * demogràfiques: excés de població, hi ha dificultats per trobar feina i tensions socials. La política colonial significa la possibilitat d’emigrar cap a altres terres i de millorar la seva vida. * polítiques: a Europa les fronteres ja estan fixades i només hi pot haver expansió si es surt fora del continent. * ideològiques: es defensa la superioritat de la raça blanca. Es parla de la missió civilitzadora d’Europa, superior cultural i tècnicament. Europa està obligada a dur a terme una obra d’educació, sanitat, pau social, ... Només un reduït nombre d’intel·lectuals, pensadors, sindicats i socialistes van oposar-se al colonialisme.

Conquesta, organització i explotació de les colònies. Conquesta: a mitjans s. XIX, gran part de l’interior d’Àfrica i d’Àsia eren desconeguts. A partir d’una sèrie de viatges científics i d’exploracions geogràfiques els europeus van explorar i cartografiar els nous territoris.( Livingstone i Stanley). Una vegada conegut el territori la conquesta fou ràpida i fàcil. La superioritat militar i tècnica era tan gran que la resistència indígena fou molt feble. Els europeus van també aprofitar les rivalitats internes entre tribus i ètnies per enfrontar-los i reclutar tropa al seu servei. Organització colonial: forma en que la metròpoli controla i administra. * colònies d’explotació: no tenen govern propi, els europeus hi exercien una veritable política d’ocupació. Els colonitzadors s’apropiaven de les terres per crear-hi grans plantacions o bé per explotar jaciments. Els blancs són els propietaris i els indígenes són la mà d’obra mal pagada.

A més la colònia té prohibit vendre a altres països perquè la metròpoli en té l’explotació exclusiva ( Pacte Colonial). * Colònies de poblament: són colònies que per les seves condicions climàtiques, per la presència de pocs indígenes o bé per la seva riquesa reben població blanca que hi emigra i s’estableix. Tenen una certa autonomia de govern interior. Exemples: Canada, Austràlia, Nova Zelanda i Sud-Àfrica (dominis britànics) i Algèria ( província d’ultramar francesa). * Protectorats: són territoris que desprès de l’ocupació mantenen el govern indígena. La metròpoli però crea un govern paral·lel que en la pràctica controla l’indígena. Exemple: Marroc ( França i Espanya) i Egipte ( Anglaterra).

El repartiment del món: La Conferència de Berlín (1885). Es van decidir a Berlín les normes d’ocupació dels territoris per així evitar conflictes: 1r perquè l’ocupació sigui efectiva s’ha d’entrar cap a l’interior, no basta en quedar-se a la costa. 2n s’ha de notificar diplomàticament la conquesta i ocupació posterior. 3r els rius Níger i Congo són de lliure navegació. Mirar mapa pàg. 111.

Conseqüències de l’imperialisme: mirar pàg. Web editorial: http://zonaweb.vicensvives.net/ctl_servlet?_p=internauta&_c=LlibresUC&_m=obrirLlibre&_s=frameLlibre.jsp&idIcona=0000000039&idLlibre=0000001032