ART EGIPCI 3150-30 a.C..

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
EGIPTO.
Advertisements

EL ARTE EN EL ANTIGUO EGIPTO.
EGIPTO.
EGIPTO.
ARTE Continuidad y el orden. Monumentalidad, al servicio del faraón y la vida eterna. piedra, horizontalidad en los templos y la forma piramidal en los.
TEMA 13 EL ANTIGUO EGIPTO I. E. S. LANCIA (LEÓN) JOSÉ-VICENTE ÁLVAREZ
EL ANTIGUO EGIPTO.
EGIPTO Revolución Neolítica a.C.
ARTE MESOPOTÁMICO.
ARTE EGIPCIO ARQUITECTURA: LA TUMBA Y EL TEMPLO
ARTE EGIPCIO.
Arte egipcio. arquitectura Arquitectura funeraria 1.- Mastabas.
El antiguo Egipto Hace 5000 años ....
Mastaba.
Egipto en el mundo: Egipto: Tierra mística de faraones y de templos.
Egipto en el mundo: Egipto: Tierra mística de faraones y sus templos.
EGIPTO HECHO POR O.G.M. INTRODUCCIÓN ● Gracias a los arqueólogos y sus descubrimientos nos podemos hacer una idea de la forma de vida del pueblo egipcio.
Prehistoria (Paleolítico) Toro. Vista parcial del techo (Cueva de Altamira, España).
VIAJE A EGIPTO. Si deseas realizar un viaje por el misterioso Egipto solo tienes que seguir la ruta que te proponemos. El viaje tendrá una duración aproximada.
HISTORIA, ARTE Y CINE.
Historia del ARTE –Tercer Año-Unidad Nº 2
Una gran cultura de La Antigüedad
ASPECTOS INTRODUCTORIOS
EGIPTO.
TEMA 2: EL ARTE EGIPCIO ARQUITECTURA: LA TUMBA Y EL TEMPLO
ARTE EN EGIPTO COLEGIO ESTUDIO COLEGIO ESTUDIO-Arte en Egipto.
EGIPTO.
MESOPOTAMIA MESOPOTAMIA El Patesi Gudea o Gudea el arquitecto.
ARTE EGIPCIO.
Cueva de Lascaux - Bisonte
CIVILIZACIÓN EGIPCIA 03 junio del 2014
La Revolució Neolítica
LA PREHISTÒRIA PREHISTÒRIA La història comença quan els 1rs humans
LOS INICIOS DEL ARTE 2. ARTE EGIPCIO.
ART ROMÀNIC.
VIATGE A EGIPTE MARAVELLES ANTIGUES.
La religió egípcia: Déus i Temples.
ELS DEUS DE L’ANTIC EGIPTE
L’ART DE LES CIVILITZACIONS FLUVIALS (I)
Els pobles mesopotàmics foren:
Scala era el nom que els romans donaven a una platja propera a Empúries.
Piràmide esglaonada de Djoser (III Dinastia, cap al 2630 a. C)
Esglèsia de Santa Maria del Mar
DÉUS EGIPCIS NAIARA I SERGIO LÓPEZ.
L’art a la Grècia clàssica
Tècniques de representació gràfica
Religió i els déus romans
TEMA 3 GRÈCIA.
ART GREC.
ART ROMÀNIC, UN ART PER I PER A L’ESGLÉSIA
EXIPTO: ARQUITECTURA: TUMBAS E TEMPLOS ESCULTURA PINTURA.
ESCULTURA ES FAN SOBRETOT ESTEL·LES, RELLEUS I ESTATUÈTES
MESOPOTÀMIA país o regió entre rius aC aC.
2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS
LA MAISON CARRÉE NIMES MERCÈ BIGORRA IES. MOIANÈS.
ARQUITECTURA CIVIL (i II)
ELS EGIPCIS.
L' ANTIC EGIPTE.
ART MESOPOTÀMIC.
ROMANS:OBRES PÚBLIQUES
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ.
La història de la conservació dels aliments comença amb l'aparició dels primers éssers humans.
El castell de Clariana està ubicat a Argençola, Anoia
LA PREHISTÒRIA PREHISTÒRIA La història comença quan els 1rs humans
PIRAMIDES.
LES PIRÀMIDES Jordi i Andrea.
La nina d’ivori Cartell 2016
Egipto.
EL GÒTIC Andrea Soria Catalán..
L'art grec.
Transcripción de la presentación:

ART EGIPCI 3150-30 a.C.

ART EGIPCI 3150-332 a.C. L’art d’Egipte estava molt relacionat amb el culte als Déus i la vida del més enllà o d’ultratomba, que va tenir una especial manifestació a l’arquitectura, d’aquí que les tombes i els temples fossin les construccions més representatives. materials: pedra tallada o treballada en grans blocs o maons, en aparell regular (carreus) sistema constructiu: arquitravat, no coneixien l’arc; predominen les línies rectes, verticals i diagonals (cas de les piràmides) colosalisme: proporcions exagerades en relació a l’ús o funcionalitat de l’edifici

Obres arquitectòniques més representatives ART EGIPCI 3150-332 a.C. Obres arquitectòniques més representatives Mastabes: tronc de piràmide de base rectangular, fetes servir com a tombes, que contaven amb una sala per ofrenes i una cambra central subterrània en la qual es situava el sarcòfag; era pròpia de les primeres dinasties Mastaba d’Abydos

Obres arquitectòniques més representatives ART EGIPCI 3150-332 a.C. Obres arquitectòniques més representatives Mastabes: tronc de piràmide de base rectangular, fetes servir com a tombes, que contaven amb una sala per ofrenes i una cambra central subterrània en la qual es situava el sarcòfag; era pròpia de les primeres dinasties Plànol d’una mastaba

ART EGIPCI 3150-332 a.C. Esquema mastaba Esquema d’una mastaba

ART EGIPCI 3150-332 a.C. Obres arquitectòniques més representatives Piràmides esglaonades: fruit de la superposició de mastabes Piràmide esglaonada de Djoser

ART EGIPCI 3150-332 a.C. Obres arquitectòniques més representatives Piràmides esglaonades: fruit de la superposició de mastabes Plànol de la piràmide esglaonada de Djoser

Piràmide esglaonada de Sakara Pirámide escalonada de Sakara

Obres arquitectòniques més representatives ART EGIPCI 3150-332 a.C. Obres arquitectòniques més representatives Piràmides: monuments funeraris més importants i tal vegada els més representatius de l’arquitectura egípcia Piràmide de Keops

Piràmide de Keops Pirámide de Keops

ART EGIPCI 3150-332 a.C. Obres arquitectòniques més representatives Piràmides: monuments funeraris més importants i tal vegada els més representatius de l’arquitectura egípcia Plànol de la piràmide de Keops

Obres arquitectòniques més representatives ART EGIPCI 3150-332 a.C. Obres arquitectòniques més representatives Piràmides: monuments funeraris més importants i tal vegada els més representatius de l’arquitectura egípcia

Obres arquitectòniques més representatives ART EGIPCI 3150-332 a.C. Obres arquitectòniques més representatives Hipogeus: tombes excavades a les roques, que constaven d’una o més cambres rectangulars; s’hi accedia per una cambra de pilars o columnes com si fossin un pòrtic; les columnes de roca natural estaven rematades per capitells.

Obres arquitectòniques més representatives Hipogeu de Deir el-Bahari ART EGIPCI 3150-332 a.C. Obres arquitectòniques més representatives Hipogeu de Deir el-Bahari

Abu Simbel

Obres arquitectòniques més representatives ART EGIPCI 3150-332 a.C. Obres arquitectòniques més representatives Temples: colossals o monumentals, formats per una avinguda d’esfinxs i caps de boc, per pilons (torres troncopiramidals), el pati d’entrada descobert, envoltat per un o més costats de columnes o pilars, i la cel·la o naos, on es guardava la imatge del déu.

ART EGIPCI 3150-332 a.C. Obres arquitectòniques més representatives Vista exterior del temple de Luxor, a Karnak

Vista exterior del temple de Luxor, a Karnak ART EGIPCI 3150-332 a.C. Vista exterior del temple de Luxor, a Karnak

ART EGIPCI 3150-332 a.C.

ART EGIPCI 3150-332 a.C.

Obelisc de Luxor, a Karnak ART EGIPCI 3150-332 a.C. Obelisc de Luxor, a Karnak

ART EGIPCI 3150-332 a.C.

Columnata d’Amenofis IV del temple de Luxor, a Karnak ART EGIPCI 3150-332 a.C. Columnata d’Amenofis IV del temple de Luxor, a Karnak

Columnes de Luxor, a Karnak ART EGIPCI 3150-332 a.C. Columnes de Luxor, a Karnak

ART EGIPCI 3150-332 a.C. Temple d’Amon, a Tebas

Columnes del temple d’Amon ART EGIPCI 3150-332 a.C. Columnes del temple d’Amon

Obres arquitectòniques més representatives ART EGIPCI 3150-332 a.C. Obres arquitectòniques més representatives Speos: temples excavats a penyasegats, amb finalitat funerària i de record del faraó Speo de Ramsés II

Característiques principals: ART EGIPCI 3150-332 a.C. En l’escultura egípcia s’ha de destacar l’escultura exempta, de figures humanes, i els nombrosos relleus. Característiques principals: hieratisme solemne, rigidesa, manca de perspectiva, Frontalitat cubicitat.

ART EGIPCI 3150-332 a.C. Escriba assegut

ART EGIPCI 3150-332 a.C. Triada de Micerinos

ART EGIPCI 3150-332 a.C. Kefrén

ART EGIPCI 3150-332 a.C. El colós de Memnón

ART EGIPCI 3150-332 a.C. Màscara de Tutankamon

El funcionari Sheik el-Beled ART EGIPCI 3150-332 a.C. El funcionari Sheik el-Beled

El funcionari Sheik el-Beled ART EGIPCI 3150-332 a.C. El funcionari Sheik el-Beled

ART EGIPCI 3150-332 a.C. Tresor de Tutankamon

ART EGIPCI 3150-332 a.C. Hipopòtam sagrat

ART EGIPCI 3150-332 a.C. Exèrcit nubi

ART EGIPCI 3150-332 a.C. ART EGIPCI 3150-332 a.C.

ART EGIPCI 3150-332 a.C. La Pedra roseta

ART EGIPCI 3150-332 a.C. La pintura va tenir poc desenvolupament a les primeres dinasties. La tècnica més emprada va ser el fresc, que en part anaren substituint els relleus. Les característiques principals són: gust per representar la natura frontalisme, de cara i de perfil ulls allargats No es representa la profunditat, figures juxtaposades sí que es capta el moviment iconografia: escenes de caça, pesca o festes

ART EGIPCI 3150-332 a.C.

ART EGIPCI 3150-332 a.C.

ART EGIPCI 3150-332 a.C.

ART EGIPCI 3150-332 a.C. Tomba de Ramsès VI