LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA I (1875-1898) L’ECONOMIA I LA SOCIETAT

ESTABILITAT POLÍTICA I DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC 1.-- Fa referència al fet que el sistema polític de la Restauració, malgrat ser una farsa, permet certa estabilitat degut a la seva durada i podem dir que fins l’any 1866 va permetre un cert desenvolupament econòmic. En general i en matèria econòmica hem de tenir present que el segle XIX és un continu enfrontament entre les dues tendències econòmiques : ESTABILITAT POLÍTICA I DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC

ESTABILITAT POLÍTICA I DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC Lliurecanvistes Proteccionistes Comerciants Burgesia industrial Accionistes ferro- Productors cereals carril i siderúrgia MODERNITZACIÓ DEFENSA TAXES ARANZELARIES ESTABILITAT POLÍTICA I DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC

6.-PERVIVÈNCIA D’UNA ECONOMIA AGRÀRIA 1. El problema del camp espanyol (1.1. i 1.2 Llibre ) Pas d’economia d’Antic Règim basada en les amortitzacions de les propietats de la terra : mayorazo, mans mortes, béns comunals, et. a una economia de mercat basada en la propietat privada de la terra i l’entrada d’aquest bé en els circuits comercials propis dels sistema liberal. COM? REFORMA AGRÀRIA DELS GOVERNS LIBERALS PER QUÈ? Greus problemes agraris: estancament i poca competitivitat. Resistència dels pagesos a continuar pagant drets feudals Necessitat de que tothom accedís a la propietat de la terra. Necessitat de crear adeptes al règim liberal que és el que engega les reformes 6.-PERVIVÈNCIA D’UNA ECONOMIA AGRÀRIA

6.-PERVIVÈNCIA D’UNA ECONOMIA AGRÀRIA Mesures que posa en marxa la reforma agrària: 1836-1855}Desamortització de Mendizábal i desamortització de Madoz respectivament. Governs liberals progressistes Acaben amb el règim de propietat senyorial, desamortitzen i desvinculen les terres treballades a baix rendiment per col.lectius com l’església i la noblesa. Objectius: Consideració de a terra com a una mercaderia més. Que l’Estat pràcticament no intervingui en temes econòmics Augment dels beneficis segons la llei d’oferta i demanda. Conseqüències: Diversificació del nombre de propietaris de terres. Camperols lliures de les rendes senyorials, pero continuen en la misèria. 6.-PERVIVÈNCIA D’UNA ECONOMIA AGRÀRIA

6.-PERVIVÈNCIA D’UNA ECONOMIA AGRÀRIA Augment de la producció de cereals Supressió dels drets de la Mesta. Augment de la superfície conreada. Tècniques rudimentàries, no s’inverteix. La productivitat augmenta per causes naturals de clima i per la pròpia estructura de la propietat : minifundi i latifundi. Nous conreus: vinya, cereals, blat de moro i patates. Les terres són adquirides per burgesos i nobles, que la volen per augmentar patrimoni i no per invertir en ella. 6.-PERVIVÈNCIA D’UNA ECONOMIA AGRÀRIA

6.-PERVIVÈNCIA D’UNA ECONOMIA AGRÀRIA LA SEGA 1895 L’excessiva importància de l’agricultura cerealística va comportar greus problemes al sector agrari espanyol 6.-PERVIVÈNCIA D’UNA ECONOMIA AGRÀRIA

L’agricultura a Catalunya TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS RESTAURACIÓ I 6.2 L’AGRICULTURA A CATALUNYA Al litoral mediterrani (Catalunya, València i Andalusia) es desenvolupa una Però... Agricultura especialitzada (vinya, olivera, fruiters, cítrics), Canals de regadiu L’agricultura a Catalunya Nord i interior Tradicional (secà): llegums i blat Dos tipus d’agricultura Zones litorals i prelitorals Intensiva i especialitzada (exportació) (vinya, fruiters, regadiu) Febre d’or entre 1867-87 a causa de la fil·loxera a França Provocarà la creació de la Conflictes de propietat Crisi de la fil·loxera Rabassa morta Unió de Rabassaires (1893)

7. EL PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ 7.1. LES DIFICULTATS DEL PROCÉS Endarreriment del procés industrial espanyol A causa de Mercat espanyol pobre Excessiu proteccionisme Males comunicacions Transports deficients Escassetat de capitals (poca innovació) 7. EL PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ

7.1. LES DIFICULTATS DEL PROCÉS Obertura comerç americà amb Carles III Xarxa manufactu rera Indianes Farga Inversió capital provinent de l’agricultura Creixement demogràfic (mà d’obra) Indústria tèxtil catalana Antecedents Manquen matèries primeres (cotó) Manquen fonts d’energia (carbó) Dèbil mercat interior (poca demanda) Tenia uns problemes Això exigia L’aparició de les colònies industrials La creació dels vapors. Importació de carbó. Berguedana, selfactina Innovació tecnològica 1833, Bonaplata 1840, “Vapor Vell” a Sants 1849, “Espanya Industrial” Proteccionisme

7.1. LES DIFICULTATS DEL PROCÉS etapes -Expansió fins el 1860 -Crisi dels 60 (guerra de secessió americana) -Recuperació i expansió durant la Restauració (fins pèrdua de Cuba)

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS RESTAURACIÓ I MINERIA ,SIDERÚGIA , FERROCARRIL I SECTOR FINANCER Altres sectors Desamortitzacions del subsòl (permet l’entrada de capital estranger) Coure, mercuri, plom... (exportació) La mineria -Es beneficia dela política proteccionista -Matèria primera excel·lent (ferro) s’intercanvia amb carbó anglès -Altos Hornos de Bilbao (1882) Altos Hornos de Vizcaya (1902) La siderúrgia basca El ferrocarril i la indústria mecànica Llei de ferrocarrils (1855) “La Maquinista, Terrestre i Marítima”, 1855 La baixa rendabilitat del ferrocarril provoca la crisi de 1866 Creació d’un mercat comú espanyol Entre 1837 i 1892 Correus, 1850 Telègraf, 1852 Xarxa comercial i de transport Comunicacions Uniformització de pesos, mesures i monedes 1874, Banc d’Espanya (monopoli de l’emissió de moneda: pesseta, 1869)

8.1.- Les Classes socials Classes altes Classes mitjanes 8 EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA 8.1.- Les Classes socials Classes altes Classes mitjanes Classes populars Grup heterogeni amb poc poder (perjudicat pel sufragi restringit) Noblesa Jornalers o proletariat rural Perd privilegis senyorials i fiscals Manté poder econòmic i polític Burgesia urbana Classes baixes urbanes Comerciants, petits productors Burgesia terratinent Arrendataris Servei domèstic Oficis artesanals Proletariat industrial Latifundista (desamortitzacions) i financera Petits propietaris de terres Funcionaris públics Burgesia industrial Poca estabilitat professional Professions liberals Conservadora i proteccionista Catalunya i País Basc Advocats, metges...

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS RESTAURACIÓ I 8- Transformacions socials II 8.2. La condició de la dona Es caracteritzava per ser Funció d’esposa i mare Àmbit domèstic Encara que Discriminació legal A les classes baixes també es treballa a la fàbrica o es fa feina a domicili (doble jornada laboral) Sense dret al vot Jurídicament sotmeses a l’home (en totes les decisions) Però amb provoca Salaris més baixos Lluita reivindicativa Sense moviment feminista a Espanya del XIX Dret a una educació femenina digna (Concepción Arenal, Emilia Pardo Bazán) Millorar les condicions laborals (Teresa Claramunt, anarquisme) A les classes treballadores