Composició IV Wasily Kandinsky http://www.edu365.com/batxillerat/art/expressio/kandinsky_gran.htm

1.- Dades bàsiques Autor: Vasili Kandinski Cronologia de l’obra: 1911             Títol:Composició IV         Autor: Vasili Kandinski           Cronologia de l’obra: 1911 País: Rússia             Estil: Abstracte      Material i tècnica:aquarel·la i oli (Aquarel·la: el pigment es barreja amb aigua. Els colors són clars i lluminosos.). Suport: tela Ubicació original:- Ubicació actual: Museu Estatal de Düsseldorf.            

2.- Breu biografia de l’autor * Fa el primer pas vers l’abstracció * S’inicià en l’expressionisme; estigué vinculat al moviment « el genet blau » * La seva abstracció va ser primer lírica i més endavant racional. * Va escriure les seves teories en dues obres: Sobre l’espiritualitat en l’art i Punt i línia sobre el pla.

Autumn in Bavaria, 1908

Improvisation VII. 1910

Composition V. 1911

Yellow, Red, Blue 1925

Composition X 1939

3.- Descripció formal Descripció: Conjunt de línies i colors. Encara que es tracta d’una obra abstracta i, per tant, no objectiva, hi podem endevinar algun element com un arc de Sant Martí, una muntanya i un castell. Sabem que el quadre s’inspira en una escena d’un conte de fades. Al centre apareix una muntanya blava coronada per la silueta d’un castell. A l’esquerra, sobre un arc de Sant Martí, s’enfronten uns cavallers. En primer terme uns cosacs fan guàrdia. Iconografia: Inspirada en un conte. El mateix autor renuncià a tota descripció del seu quadre i digué que es tractava solament d’una lluita entre línies (corba i recta) i colors (groc i blau). Funció: Estètica.

d.- Forma i composició: Forma:Kandinsky ha utilitzat els dos elements bàsics de la composició pictòrica, la línia i el color, de manera totalment lliure, sense plegar-se a la determinació acadèmica que estableix que la línia serveix per a definir un contorn, el contorn dels objectes que després il·luminarem amb el color, i el color serveix per a definir una superfície. Aquí la línia és un traç i el color una taca, funcionen com a elements autònoms, sense que sigui necessari relacionar-los amb un objecte representat. Composició: Tancada Simetria:Observem que les dues línies negres que travessen el quadre en vertical són un motiu bàsic per a l’artista, un motiu que funciona com a eix de simetria -són l’element agressiu que trenca l’harmonia del blau en forma ovalada ascendent. Geometria:Diagonals e.- Línies compositives: Diagonals.

Perspectiva:No n’hi ha. No hi línia d’horitzó. f.- Recursos tècnics Pinzellada:La barreja de l’oli i l’aquarel·la va permetre a l’autor poder fer uns difuminats molt característics. Color:Domini dels colors purs i de la definició dels contorns en negre (influència molt clara de la pintura popular russa i de la pintura d’icones). Predomini del groc i del blau juntament amb tocs de vermell i verd. Llum: No hi ha una font lumínica externa; la llum sorgeix dels mateixos colors. Perspectiva:No n’hi ha. No hi línia d’horitzó.

4.- Significat de l’obra a.- Elements propis de l’estil: Aquesta obra pertany al moviment abstracte que va iniciar el mateix Kansinski emb la seva “Aquarel·la abstracta”. Per l’artista, l’obra havia de ser una simfonia de colors i de formes com pel músic ho són les notes. L’espectador ha de ser capaç de veure els equilibris i desequilibris d’una composició, independentment del que pugui representar. D’aquesta manera el quadre dóna una sensació de moviment gràcies a les línies competitives i a una harmonia de colors fruit d’una combinació de colors càlids i freds.

Primera aquarel·la abstracta. 1912

b.- Relació entre forma i funció: Si Kandinski volia distanciar l’espectador de les formes cognoscibles, ho aconsegueix perquè els elements iconogràfics són molt eteris i alhora poc definits a primer cop d’ull, la qual cosa fa que sigui una obra totalment abstracta malgrat la seva base lleugerament figurativa. c.- Iconologia: Kandinski pretenia que en les seves obres l’espectador aprengués a observar l’essència de les obres artístiques, clàssiques o contemporànies, com una combinació de formes i colors, més enllà del que representessin. Kandinski diferencia tres estadis en l’elaboració de l’obra pictòrica: la impressió directa a partir de la natura, que el pintor expressa en forma pictòrica, la improvisació, que és una impressió inconscient que sorgeix espontàniament del món interior de l’artista, i la composició, que és el resultat d’una elaboració lenta a partir d’impressions i improvisacions prèvies, com per exemple aquesta Composició IV (1911).

Kandinski deia que les Composicions eren simfonies, insistint en el seu aspecte sintètic i polifònic, on totes les formes s'uniran per donar el màxim de cohesió al conjunt. (com els instruments musicals interpretant una simfonia). Kandinski deia que les Composicions eren assajos de síntesi totalment alliberats de qualsevol relació amb la realitat. La pintura sortia de l'ànima del pintor que només percep aquesta necessitat interior que podrà expressar al final d'una llarga elaboració que el portarà a un resultat plàstic que compara amb una polifonia. Les Composicions representen el camí del figurativisme a l'abstracció. El tema objectiu de la pintura es converteix en el tema subjectiu del creador que ha d'extreure de la forma la sonoritat interior pura.

d.- Relació entre l’època i l’obra: La societat industrial necessitava suprimir les decoracions supèrflues per a les seves produccions estandaritzades. Per aquest motiu, l’escola d’arquitectura i disseny del Bauhaus, de la qual Kandinski va ser un dels professors, va intentar complementar indústria i disseny per tal d’aconseguir que no es perdés l’estètica dels objectes quotidians.

5.- Transcendència de l’obra L’art abstracte no té cap antecedent en tota la història de l’art, i només certes composicions simbòliques poden equiparar-s’hi. És la confirmació final que es pot ser art per l’art, sense necessitat que estigui emmarcat en altres funcions que distorsionen el sentit de l’artista, ni elements iconogràfics que distreguin l’atenció de l’espectador en elements secundaris. A partir de l’abstracció, i malgrat tots els problemes que va haver de patir per difondre’s, l’estètica del món que ens envolta ha estat totalment acceptada i assumida inconscientment. A partir de Kandinski es desenvoluparà tota la resta de moviments abstractes: neoplasticisme, suprematisme, constructivisme i altres que fins i tot arribaren a prescindir del mateix objecte.