La unitat temàtica, l’estil i la repetició de la mateixa tornada a intervals regulars (41. 6,12; 42.5) indiquen que els salms 41 i 42 constitueixen.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Els colors de l’ Advent.
Advertisements

+ Aquesta breu pregària és una súplica per a demanar la protecció divina enmig de l'opressió (v. 5). + La petició va acompanyada d'una professió de.
Himne de peregrinació En arribar a Jerusalem, un pelegrí entona aquesta lloança al temple de Sió, la casa del Senyor i el lloc on es manifesta la.
L'espectacle de la ciutat santa, protegida per un cèrcol de muntanyes, suscita l'actitud de profunda confiança en Déu, que es reflecteix en aquest.
Música d’ Advent A. Pärt Déu és amb nosaltres QUARTA SETMANA D’ADVENT.
Privat del temple i exiliat en terres paganes, un levita expressa els seus actuals turments, a causa de les burles vexatòries dels pagans que l’envolten.
+ Aclaparat pel sofriment, un malalt demana al Senyor que el perdoni i li retorni la salut (vv. 2-3), tot exposant els mals que l’afligeixen (vv.
Cercar el sentit de la vida, de les coses i de la mort és com una necessitat primària. Fins quan, Senyor, seguireu oblidant-me? Fins quan m’amagareu la.
En aquesta súplica, el reconeixement del propi pecat s’uneix a la confiada seguretat d’obtenir el perdó diví. ● El salmista, lluny de sentir-se abandonat.
Amb algunes lleus modificacions (v Amb algunes lleus modificacions (v. 6), aquest salm és una repetició del salm 13, i s’hi descriuen els pecats que.
La Terra.
Aquest salm és una súplica al Senyor, defensor dels pobres (v Aquest salm és una súplica al Senyor, defensor dels pobres (v. 13), contra la calúmnia.
La primera estrofa d'aquest cant processional (vv La primera estrofa d'aquest cant processional (vv. 1-2) és una invitació a l'alegria i a l'acció.
La confiança i el goig profund que sorgeixen de la intimitat amb Déu, són els sentiments que predominen en aquest Salm. Els vv. 5-6 permeten de suposar.
En aquesta lamentació, apareixen reflectits els diversos moments d'una acció litúrgica, celebrada amb motiu d'una greu derrota nacional. En la primera.
Antífones de la “Oh” Aquestes grans Antífones del càntic de Maria, de la pregària de vespres, anomenades de la “Oh”, tenen un dens contingut bíblic,
La felicitat dels justos –forjada amb els petits plaers de la vida familiar– és el tema central d’aquest bell poema. Al final del salm (v. 5) l’horitzó.
+ Aquest salm resulta de la combinació de dos fragments, que es troben en els salms 56, 8-12; 59, En la primera part (vv. 2-7), el salmista.
Un profund anhel de Déu –bellament expressat amb la imatge de la terra assedegada (v. 2)– és el sentiment que domina tot aquest salm. El seu autor.
LA MENTIDA DESCOBERTA.
● Aquest salm és un himne de lloança al Senyor, que va establir el seu tron a Sió per revelar-se a Israel com a Rei just i poderós (vv. 1-4). ● La.
En aquesta bonica oració –composta per celebrar la collita (Ex 23,16)– la comunitat agraeix al Senyor els fruits de la terra (v. 7). A més, li suplica.
Amb molta espontaneïtat, el salmista descriu la seva actitud humil i confiada davant de Déu, fundada en la renúncia a tota “aspiració desmesurada”
● Un home perseguit implacablement (v ● Un home perseguit implacablement (v. 9) apel·la al poder de Déu perquè el deslliuri dels seus adversaris.
Us proposem no tocar el ratolí: 2’ 7’’
Davant l’amenaça d’un perill mortal, el salmista demana al Senyor que respongui favorablement a la seva demanada, alliberant-lo de la mort (vv. 1-3)
Aquest salm presenta la figura d'un home que té la seva casa entre els gentils; els seus ulls, però, estan fermament fixos a Jerusalem, on, en el.
La característica d’aquest salm és un sentiment de confiança pregona en Déu –expressat amb un llenguatge d’incomparable bellesa poètica. En la primera.
► La frase inicial d'aquest "Himne a la reialesa del Senyor" (cf ► La frase inicial d'aquest "Himne a la reialesa del Senyor" (cf. Sl 46; 92; 95;
Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex 29 Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex ), un fidel israelita exposa el seu cas al Senyor.
- l’arbre ple de vitalitat simbolitza la felicitat dels justos; El Salteri comença amb aquesta “Benaurança”, que ve a ser un pròleg de tot el llibre.
Aquest salm és una barreja de súplica individual i també de salm sapiencial. En la primera part, el salmista expressa la seva plena confiança en el.
- l’arbre ple de vitalitat simbolitza la felicitat dels justos; El Salteri comença amb aquesta “Benaurança”, que ve a ser un pròleg de tot el llibre.
+ Una exhortació a beneir el Senyor (vv + Una exhortació a beneir el Senyor (vv. 1-2) i un auguri de benedicció divina (v. 3) componen aquest breu.
+ És un salm d’acció de gràcies individual amb alguns elements de súplica individual (vv ). Amb ell, una persona dóna gràcies al Senyor.
▬ El salmista, un ministre de la casa de Déu, assisteix a la intriga d’un rival sense escrúpols, que vol suplantar-lo en les seves funcions dins el.
Fins quan, Senyor...? ► L’autor es refereix a una experiència de la seva vida, sense un horitzó universal o escatològic. La intensitat, però, de la.
Música d’ Advent A. Pärt ALEGREU-VOS! TERCERA SETMANA D’ADVENT.
TINC SET!.
Música: “Record per sempre”de Vangelis
La confiança i el goig profund que sorgeixen de la intimitat amb Déu, són els sentiments que predominen en aquest Salm. Els vv. 5-6 permeten de suposar.
Un home desterrat —probablement un levita— sospira per tornar a gaudir de la presència divina, vivint constantment al costat del santuari de Déu (v.
ELS SAGRAMENTS.
+ Aquesta breu pregària és una súplica per a demanar la protecció divina enmig de l'opressió (v. 5). + La petició va acompanyada d'una professió de.
+ L'amor del Senyor envers el seu poble i la victòria que li té assegurada (v. 4) són el motiu proposat a la comunitat cultual per a convidar-la a.
Lloa el Senyor, ànima meva La lloança expressada en aquest salm es fonamenta en el poder creador del Senyor (v. 6) i en la seva bondat envers els.
+ Aquest salm resulta de la combinació de dos fragments, que es troben en els salms 56, 8-12; 59, En la primera part (vv. 2-7), el salmista.
EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE
+ Aquest salm és la súplica d'un home perseguit i acusat injustament. + Convençut de la seva innocència (v. 5), el salmista demana que els seus enemics.
Potser la seva vestimenta deia el que la seva ànima volia reflectir
EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE
És una nit tenebrosa, en la qual ronden feres voraces És una nit tenebrosa, en la qual ronden feres voraces. L'orant està esperant que despunti l'alba.
Aquest vibrant himne de lloança celebra la majestat i el poder de Déu, que es manifesten en la força de la tempesta. La “veu del Senyor” és el tro,
+ En plena confusió, a causa de la malaltia i la persecució, el pobre crida anguniosament Déu. + El seu alliberament per part de Déu causarà vergonya.
Aquest cant litúrgic d’acció de gràcies està estretament vinculat amb el salm 19; la súplica del poble abans de la batalla ha estat escoltada, i el.
Al vostre gust amb el 8 Amb so ¯
ABBÀ, PARE ! PENTECOSTA 2007.
Ser u amb totes les coses, aquesta és la vida de la divinitat, aquest és el cel dels homes. El castell dels Pirineus (1959)
“DÉU ET PARLA. DESCOBREIX LA SEVA PARAULA”
Cant espiritual Joan Maragall.
“Senyor, ensenya’m a ser feliç i a donar pau”
● Mitjançant una declaració que equival a un jurament (vv ● Mitjançant una declaració que equival a un jurament (vv. 4-6), una persona acusada i perseguida.
+ En aquest breu i bonic salm s’estableixen les condicions necessàries per a esdevenir “hoste” del Senyor, és a dir, per a entrar en el Santuari i.
El Salm 135 de Schütz canta l’amor etern de Déu
Coral de les 10 verges que esperen el retorn de Jesús. Bach
Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex 29 Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex ), un fidel israelita exposa el seu cas al Senyor.
La “Música callada” de F. Mompou convida a l’adoració
AQUESTA QUARESMA TU POTS SER MÉS!
+ L’experiència personal dels favors rebuts (v + L’experiència personal dels favors rebuts (v. 2b) ha suscitat en el salmista una impertorbable confiança.
+ Envoltat d’enemics que miren d’arrabassar-li la confiança en Déu (v + Envoltat d’enemics que miren d’arrabassar-li la confiança en Déu (v.3), el.
Transcripción de la presentación:

La unitat temàtica, l’estil i la repetició de la mateixa tornada a intervals regulars (41. 6,12; 42.5) indiquen que els salms 41 i 42 constitueixen un mateix poema. S’hi harmonitzen admirablement la profunditat del sentiment religiós i l’eficàcia de l’expressió lírica. El v. 7 indica que l’autor del salm –probablement un levita- es troba lluny de la Terra Santa, pels volts de la muntanya de l’Hermon, i es deleix per tornar a gaudir de la presència divina en el Santuari de Sió. Malgrat sentir-se oblidat per Déu (41.10), el salmista no ha perdut l’esperança, i confia que el Senyor tornarà a guiar els seus passos fins a la seva santa Muntanya (42.3)

Una cérvola assedegada, amb la gargamella resseca, fa sentir el seu clam enmig de l’aridesa del desert, tot anhelant les aigües fresques d’un torrent. Amb aquesta cèlebre imatge comença el salm 41. La cérvola assedegada és el símbol de l’orant que orienta tot el seu ésser, cos i esperit, vers el Senyor, percebent-lo llunyà, però ensems necessari: “Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m’és vida” (v. 3). Fil d’aquesta súplica: Passat. (Sl 41,2-6) Expressa la profunda nostàlgia de l’autor del salm, suscitada pel record d’un passat feliç a causa de les boniques celebracions litúrgiques, ara ja inaccessibles: “Esplaio el meu cor apenat recordant com en altres temps venia amb colles d’amics cap a la casa de Déu, enmig d’un aplec festiu, amb crits d’alegria i de lloança” (v. 5). Nostàlgia també del Temple, lloc on apaga la set d’intimitat amb Déu, “font d’aigua viva”, com canta Jeremies (Jr 2,13). Present. El salmista es troba ara lluny de Sió; està envoltat de malvats i adversaris. Potser també els pagans que habiten aquesta regió llunyana on el fidel es troba relegat, menyspreen el just i es burlen de la seva fe, preguntant-li amb ironia: “On és el teu Déu” (v. 11; cf. v. 4). I ell adreça a Déu la seva angoixada pregunta: “Per què us oblideu de mi?” (v. 10). Futur. Es troba en el salm que segueix, el 42, serà una confiada invocació adreçada a Déu (42,1.2a.3a.4b) i usarà expressions alegres i plenes de gratitud: “i m’acostaré a l’altar de Déu, a Déu, que és la meva alegria; ho celebraré i us lloaré amb la cítara, Senyor, Déu meu”.

Com la cérvola es deleix per l’aigua viva, també em deleixo jo per vós, Déu meu.

Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m’és vida; ¿quan podré veure Déu cara a cara?

Les llàgrimes són el meu pa de nit i de dia, i sento dir cada moment: «¿On és el teu Déu?»

Esplaio el meu cor apenat recordant com en altres temps venia amb colles d’amics cap a la casa de Déu, enmig d’un aplec festiu, amb crits d’alegria i de lloança.

¿Per què aquesta tristor, ànima meva? ¿Per què aquest torbament? Espera en Déu. Jo el tornaré a lloar: Salvador meu i Déu meu.

Quan em sento aclaparat, em recordo de vós, des del país del Jordà i de l’Hermon, des de la muntanya de Misar.

Un cop de mar en crida un altre, quan bramula el vostre temporal; tots els rompents de les onades han passat per sobre meu.

Que el Senyor confirmi cada dia I cada nit cantaré la lloança l’amor que em té. I cada nit cantaré la lloança del Déu que m’és vida.

«¿Per què us oblideu de mi? ¿Per què he d’anar de dol pertot arreu, I dic a Déu, la meva roca: «¿Per què us oblideu de mi? ¿Per què he d’anar de dol pertot arreu, seguit de prop per l’enemic?»,

Veient la ferida del meu cor, l’adversari m’escarneix, i sento dir cada moment: «¿On és el teu Déu?»

¿Per què aquesta tristor, ànima meva? ¿Per què aquest torbament? Espera en Déu. Jo el tornaré a lloar: Salvador meu i Déu meu.

“Com la cérvola es deleix per l’aigua viva, també em deixo jo per vós, Déu meu”. Desitjo la vostra presència més que cap altra cosa en aquest món. Imagino el vostre rostre, escolto la vostra veu, adoro la vostra divinitat. Em consola el pensament que, si és tan dolç esperar-vos, què serà trobar-vos? ● Vull trobar-vos en la pregària, en la vostra presència inconfusible durant aquests moments en què l’ànima s’oblida de tot al seu entorn i queda en silenci davant Vós. ● Vull trobar-vos en els vostres sagraments, en la realitat del vostre perdó i en la glòria amagada del vostre sopar amb els vostres amics. ● Vull trobar-vos en la companyia dels meus semblants, en la necessitat dels pobres i en l’amor dels meus amics. ● Vull trobar-vos un dia en la pobresa del meu ésser i en el despullament de la meva ànima. ● Vull trobar-vos cara a cara en aquell moment en què es farà goig etern l’abraçada del reconeixement mutu després de la nit de la vida en aquest món. “¿Quan podré veure Déu cara a cara?”

Déu de Sió. La nostra ànima està torbada: feu-nos veure de dia la vostra misericòrdia, i, de nit, la vostra salvació; que la vostra llum ens ompli el rostre d’alegria, i així puguem gaudir en companyia dels vostres sants.