RAMON TREMOSA i BALCELLS L’aeroport d’Andorra Crèdit Andorrà i Cercle Euram de l’IIVEE d’Andorra Andorra la Vella, 23 d’octubre de 2007 RAMON TREMOSA i BALCELLS Universitat de Barcelona www.ramontremosa.cat

The University of North Carolina “Els aeroports determinaran la localització dels nous negocis i del desenvolupament urbà, en el segle XXI, en un grau superior al què les autopistes ho van determinar en el segle XX, els trens en el segle XIX i els ports en el segle XVIII” Dr. John Kasarda, The University of North Carolina

IMPORTÀNCIA DELS AEROPORTS 1.- Ohmae, K.: “Sense aeroport no es figura en el mapa” → Impacte macroeconòmic creixent dels aeroports: * Barajas = 15% PIB Madrid el 2015. * 3.000 llocs de treball per milió de passatgers. 2.- Relació amb la localització activitats productives → Congressos, fires, universitats i escoles de negocis, sanitat privada, comerç, turisme, esdeveniments esportius... 3.- Vols de radi més llarg: viatgers de renda més alta → Més despesa als aeroports = més riquesa al territori.

ANDORRA, ANY 2005 → PIB per càpita = 38.000 $US. → Creixement del PIB, 2003-2005 = 4%. → Dèficit públic = 1,3% del PIB. → Deute públic = 10% del PIB. → Rating Standard & Poor’s deute públic andorrà = AA a llarg termini (capacitat molt forta de fer front a les obligacions a llarg termini). → Turisme i serveis financers són els dos grans sectors d’activitat econòmica d’Andorra. Un aeroport pot ajudar a consolidar-los en un món més globalitzat.

ANDORRA: POTÈNCIA TURÍSTICA 1.- Any 2006: 10,7 milions de visitants → 6 milions de l’Estat espanyol (3,3 milions no propers). → 4 milions de l’Estat francès (2,1 milions no propers). 2.- Catalunya, turisme estranger, 2006: 15 milions → Itàlia, 39; Mèxic, 25; Alemanya, 23; Grècia, 14. 3.- Turisme potent que serveix de porta d’entrada → L’esquí a l’hivern i els esports de muntanya a l’estiu poden consolidar el turisme, el comerç i els serveis financers... i desenvolupar nous sectors econòmics!!

CREUERS ALS PORTS MEDITERRANIS, 2005: Font: Port de Barcelona Passatgers Rànking mundial 1.- Barcelona, 2005 → 2006 definitiu → 2007 Gener - Agost 1.228.561 1.402.643:  = 14%  set mesos = 27% Previsió 2007: 1’7 m. 9 2.- Illes Balears 1.002.715 17 3.- Nàpols 830.158 26 4.- Venècia 815.153 29 5.- Ribera Francesa 563.993 55 Font: Port de Barcelona

CATALUNYA EN EL SEGLE XXI → El turisme de creuers és el sector més ben situat per a proveir Barcelona de vols intercontinentals directes en els propers anys, atès que se n’espera un molt important creixement en els propers anys. → Gràcies al turisme de creuers, els vols directes als EUA i a la Xina seran aprofitats per tots els sectors de l’economia catalana (industrials, escoles de negocis i universitats, sanitat privada, noves tecnologies...) per a consolidar-se i resituar-se en el mapa global. → Allò que obstaculitza l’Estat... ho donarà el mercat!!

PREGUNTA CLAU: AEROPORT D’ANDORRA VIABLE? → Llargada mínima de la pista: 1.600 -1.800 metres. → Rendibilitat dels aeroports comercials: 1’5 - 2 m./any. * Els aeroports no són d’obligat reequilibri territorial. → Utilització no estacional: esquí a l’hivern, turisme de muntanya a l’estiu... comerç, oci i finances tot l’any. → Aviació corporativa: empreses i professionals. → Serveis logístics: petita paqueteria d’alt valor afegit. → Dilemes: 1) Ubicació: Andorra o La Seu? (Escèptic) 2) Aeroport públic o privat? Molts models!

AEROPORTS: PÈRDUES I GUANYS, 2004 Resultat, m. € Tràfic, m. p. 1.- Londres, Heathrow +662 67,9 2.- Amsterdam +193 44,2 3.- Aeroports de París +180 78,8 4.- Frankfurt +161 52,2 5.- Brussel.les 16,1 7.- Londres, Stansted +72 21,5 8.- Berlín +48 17,2 Font: Avui, 23.11.2006 Ús dels beneficis dels aeroports: construcció d’infraestructures

MODEL ESPANYOL = MODEL SOVIÈTIC (Editur) 1.- Reservat únicament al govern central → Tancat a governs regionals i locals i a la iniciativa privada. → AENA: majoria en el futurs consorcis de gestió. → Està per veure el traspàs de Girona i Reus... 2.- Model de caixa única pretesament solidària... → … però les inversions s’han concentrat a Madrid. 3.- Madrid, únic aeroport intercontinental → Gran beneficiat d’aquesta porta única: Madrid (Pla Estratègic Metropolità, 2003). El Prat: “feeder”, T5 de Barajas. 4.- Opacitat estadística i retòrica solidària → En nom de la solidaritat es barra la competència entre aeroports (Bel i Fageda, 2005). Úniques dades, 1998 i 2004.

Participació en la gestió Governs regionals i central i sector privat MODELS D’AEROPORTS A LA UE Model de gestió Participació en la gestió Espanya Centralitzat Govern central Regne Unit Descentralitzat Governs regionals i sector privat Alemanya Governs regionals i central i sector privat Itàlia França i Cambres de Comerç

AEROPORTS: INVERSIÓ* I TRÀFIC, 1994-2003 Inversió % total Tràfic % total Ràtio Inversió / Tràfic Madrid 58,6% 22,1% 2,66 Catalunya 14,3% 14,5% 0,99 Balears 6,9% 19,4% 0,36 País Valencià 2,2% 5,9% 0,37 Andalusia 3,4% 9,7% País Basc 2,5% 2,1% 1,23 * No inclou les obres de la terminal T4 Font: Bel i Fageda (2005) amb dades del Ministeri de Foment

AEROPORTS EURAM: BRILLANT EVOLUCIÓ Tràfic 2006 Tràfic 1998 Creixement Barcelona 30,1 (2) 16,1 (3) 95% Girona 3,6 (15) 0,6 (19) 480% Reus 1,4 (19) 0,5 (21) 180% Palma 22,4 (3) 17,6 (2) 20% Eivissa 4,5 (10) 3,7 (9) 15% Menorca 2,7 (16) 2,4 (12) 8% Alacant 8,9 (6) 4,8 (8) 83% València 4,9 (9) 1,8 (14) 156% EURAM 80 (42% estatal) 47 (38% estatal) 52%

1.- Any 2007: Ryanair ofereix 17 noves rutes. AEROPORT DE GIRONA 1.- Any 2007: Ryanair ofereix 17 noves rutes. → Tràfic estimat 2007 = 5 m.; 2008 = 6 m.; 2011 = 8 m. → Beneficis 2007: 6 milions €. → Transavia vola a Orly! Spanair, Centralwings,... 2.- Diputació de Girona: consens segona pista!! → Reserva d’espais per a una segona pista. → Miracle: Catalunya, entre Holanda i Sicília. 3.- Girona: aeroport natural del Vallès a Montpeller. → Amb un tren cada mitja hora a BCN... Potencial = 15 m.

1.- Ryanair, pendent de fer-ne base operativa. AEROPORT DE REUS 1.- Ryanair, pendent de fer-ne base operativa. → Duplicar tràfic en dos anys... si AENA acaba les obres. → Reus també genera beneficis!! 2.- Massa crítica garantida. → Costa Daurada, Port Aventura, Tarragona ciutat. → Impacte turístic: Port, Priorat, Matarranya,... → Impacte logístic: AVE, AP7, Arc Mediterrani i Ebre, port,... 3.- Reus: potencial paper complementari del Prat. → Amb un tren cada mitja hora a BCN... = 10 m. de tràfic

PRINCIPALS AEROPORTS EUROPEUS: TRÀFIC I VOLS INTERCONTINENTALS 2006. Tràfic (milions p.) 2005. Vols intercontin. (% sobre el total) 1.- Londres, Heathrow 67,5 50% 2.- París, Charles de Gaulle 56,8 44% 3.- Frankfurt 52,8 42% 4.- Amsterdam 46,1 38% 5.- Madrid 45,5 19% 6.- Londres, Gatwick 34,2 34% Font: Airports Council International, AENA

PRINCIPALS AEROPORTS EUROPEUS: TRÀFIC I VOLS INTERCONTINENTALS 2006 Tràfic 2005 Vols intercontin. 7.- Munic 30,7 21% 8.- Roma 30,1 9.- Barcelona 30,0 9% 10.- París, Orly 25,6 22% 11.- Manchester 22,7 12.- Londres, Stansted 22,5 13% 13.- Mallorca 22,4 0,6% Font: Airports Council International, AENA

PRINCIPALS AEROPORTS EUROPEUS: TRÀFIC I VOLS INTERCONTINENTALS 2006. Tràfic (milions p.) 2005. Vols intercontin. (% sobre el total) 7.- Munic 30,7 21% 8.- Roma 30,1 9.- Barcelona 30,0 9% 10.- París, Orly 25,6 22% 11.- Manchester 22,7 13.- Mallorca 22,4 1% Font: Airports Council International, AENA

1.- Si  tràfic 12% anual: 2008, sisè aeroport europeu. AEROPORT DEL PRAT 1.- Si  tràfic 12% anual: 2008, sisè aeroport europeu. → Tràfic potencial, tres pistes s/mar = 100 milions (context europeu d’aeroports saturats). 2.- A 2 km mar endins: només 15 metres de fondària. → Via concessió cost = 0 € per al sector públic. → Sense costos d’expropiació. Més capacitat nocturna de tràfic (24 hores seguides). Més seguretat, menys soroll i no interferència obres en el dia a dia. Sortida runa. Generació de 800 Ha logístiques. 3.- Impacte: cada milió = 5.000 llocs de treball. → Desenvolupament indústria aeronàutica. → Sinèrgies intermodals intercontinentals entre vaixell i avió.

ALEMANYA: GESTIÓ DELS AEROPORTS 1.- Aeroport de Frankfurt 1.- Estat de Hesse, 32%. 2.- Ajuntament de Frankfurt, 21%. 3.- Sector privat, 19%. 4.- Treballadors, 11%. 5.- Lufthansa, 10%. 6.- Govern central de Berlín, 7%. 2.- Aeroport de Munic 1.- Estat de Baviera, 51%. 2.- Ajuntament de Munic, 26% 3.- Govern central de Berlín, 23%.

PRINCIPALS AEROPORTS EUROPEUS: TRÀFIC I VOLS INTERCONTINENTALS 2006 Tràfic (milions pers.) 2005 Vols intercontin. (% sobre el total) 1.- Londres, Heathrow 67,5 50% 2.- París, Charles de G. 56,8 44% 3.- Frankfurt 52,8 42% 4.- Amsterdam 46,1 38% 5.- Madrid 45,5 19% 6.- Londres, Gatwick 34,2 34% Font: Airports Council International, AENA

PRINCIPALS AEROPORTS EUROPEUS: 2004, AIC / 2006, ANEA Tràfic en tones TRÀFIC DE MERCADERIES Aeroport 2004, AIC / 2006, ANEA Tràfic en tones Creixement 2006 -2005 Memphis 3.554.577 7% Frankfurt 1.839.084 6% Amsterdam 1.467.205 5% Brussel·les 659.090 Madrid 325.701 -2% Barcelona 93.403 3% Vitòria 31.575 -9% Mallorca 22.442 València 13.067

IMPORTÀNCIA DELS AEROPORTS INTERCONTINENTALS 1.- Centralisme espanyol: projecte en construcció d’un únic centre polític, econòmic, financer i empresarial. → Això passa per una única porta intercontinental. 2.- Tendència recent: descentralització de la gestió, que comporta vàries portes intercontinentals per país: → EUA, 9. Gran B., 4. Alemanya, 3. Itàlia, 2. Suïssa, 2. 3.- Madrid-Barajas: Capacitat excedent única al món: 50%. → T4, fets consumats d’AENA: Tots solidaris amb la T4!

PRINCIPALS AEROPORTS EUROPEUS, 2006: VOLS INTERCONTINENTALS: ESTIU/HIVERN Aeroport Tràfic, m. p. Freqüència setmanal Londres 68 1.190 / 868 París 54 576 / 560 Frankfurt 533 / 494 Madrid 45 201 / 168 Zürich 19 164 / 156 Munic 31 155 / 151 Milà 21 154 / 153 Düsseldorf 16 43 / 26 Barcelona 30 37 / 0 Font: Bel i Fageda (2006)

INVERSIONS AEROPORTUÀRIES 1.- Madrid va rebre el 58,6% de mitjana (1994-2003). → No hi ha solidaritat: rep més inversions l’aeroport del primer territori en generació de riquesa (PIB per càpita). 2.- “Retòrica solidària contra lliure mercat”. → “La solidaritat és només una excusa retòrica per aturar la competència entre aeroports, la qual cosa limitaria el poder dels alts funcionaris de l’Estat”. Bel i Fageda, 2005, Harvard University. 3.- Determinants de la inversió pública a Espanya. → “Productivitat electoral”: el suport que el partit de govern rep en les diferents regions explica la distribució territorial de la inversió pública a l’Estat espanyol. Castells i Solé, 2005, European Economic Review.

AEROPORTS: PÈRDUES I GUANYS, 2004 Resultat, m. € Tràfic, m. p. 1.- Londres, Heathrow +662 67,9 2.- Amsterdam +193 44,2 3.- Aeroports de París +180 78,8 4.- Frankfurt +161 52,2 5.- Brussel.les 16,1 6.- Manchester +96 23,1 7.- Londres, Stansted +72 21,5 8.- Berlín +48 17,2 Font: Avui, 23.11.2006

AEROPORTS: PÈRDUES I GUANYS, 1998 Resultat regional Resultat aeroports Tràfic aeroports Madrid +89 m. € Barajas>0 Barajas: 25,5 m. Catalunya +44 m. € El Prat>0 Reus<0 Girona<0 El Prat: 16,1 m. Reus: 0,6 m. Girona: 0,6 m. Balears +41 m. € Palma>0 Eivissa>0 Menorca>0 Palma: 17,6 m. Eivissa: 3,7 m. Menorca: 2,4 m. Llindar de rendibilitat: UE, 1 milió; ESP, 2’5 milions Font: Bel i Fageda (2005) a partir d’AENA

AEROPORTS: PÈRDUES I GUANYS, 1998* Resultat regional Resultat aeroports Tràfic aeroports Castella i Lleó -1,8 m. € Valladolid<0 Salamanca<0 Valladolid: 0,2 Salamanca: 0,03 Extremad. -0,6 m. € Badajoz<0 Badajoz: 0,01 Astúries - 2,6 m. € Oviedo<0 Oviedo: 0,1 m. Navarra -2,1 m. € Pamplona<0 Pamplona: 0,2 Múrcia -2,0 m. € Múrcia<0 Múrcia: 0,1 m. Aragó -2,9 m. € Saragossa<0 Saragossa: 0,2 Cantàbria -2,8 m. € Santander<0 Santander: 0,03 Galícia -6,9 m. € Santiago<0 Vigo<0 A Coruña<0 Santiago: 1,2 Vigo: 0,5 m. A Coruña: 0,4

AEROPORTS: PÈRDUES I GUANYS, 1998* Resultat regional Resultat aeroports Tràfic aeroports Andalusia +8 m. € Màlaga>0 Sevilla<0 Almeria<0 Jerez<0 Màlaga: 8,2 m. Sevilla: 1,6 m. Almeria: 0,7 m. Jerez: 0,5 m. País Valencià +13 m. € Alacant>0 València<0 Alacant: 4,8 m. València: 1,8 m. País Basc - 8 m. € Bilbao<0 Donosti<0 Vitòria<0 Bilbao: 2,1 m. Donosti: 0,2 m. Vitòria: 0,1 m.

AEROPORTS: PÈRDUES I GUANYS, 1998* Resultat regional Resultat aeroports Tràfic aeroports Canàries +45 m. € G. Canaria>0 Tenerife S.>0 Lanzarote<0 Fuertev.>0 Tenerife N.<0 La Palma<0 Hierro<0 G. Can.: 8,6 m. Tener. S.: 7,7 Lanzarote: 2,8 Fuertev.: 2,8 Tenerife N.: 3,3 La Palma: 0,7 Hierro: 0,1 1.- Beneficis total AENA 1998 = 196 milions €. On van? 2.- A la UE, a finançar TGV d’accés: Nou element de competència entre aeroports (KLM, Lufthansa). 3.- Revolució TGV: París-Marsella, 778 Km, 60% quota. Entre París i Brussel.les no hi ha servei d’avió.

AEROPORTS: PÈRDUES I GUANYS, 2004 Amb guanys: 7 aeroports (tràfic en milions) Amb pèrdues: 33 aeroports (tràfic en milions) Barajas (39) +72 m. Vitòria - 6 m. El Prat (24) +52 m. La Palma Màlaga (12) +16 m. Almeria - 5 m. Alacant (8) +11 m. Tenerife Nord (3,4) -5 m. Tenerife Sud (8) +7 m. Sevilla (2,6) -4 m. Lanzarote (5) +5 m. Granada Mallorca (20) +3 m. Menorca (2,6) Girona (3) +2 m. València (3,1) -2 m. Font: Tremosa (2006), publicat a l’Avui, 22.11.2006

AEROPORTS: PÈRDUES I GUANYS*, 2004 Amb guanys = 23 Amb pèrdues = 24 Barajas (173) 61,7% Vitòria (-3) -85,3% El Prat (87) 61,3% La Palma (-3) -108,8% Màlaga (30) 47,3% Almeria (-2) -45,9% Alacant (19) 46,7% Tenerife Nord (-1) -10,3% Tenerife Sud (18) 42,5% Sevilla (-2) -15,4% Mallorca (36) 37,0% Granada (-2) -67,1% València (4) 24,3% Saragossa (-2) -100,7% * Marge sobre ingressos en %. Entre parèntesi, resultat en milions €. Resultat brut d’explotació: abans d’amortitzacions!! Font: El País, 01.12.2006, dades de la Generalitat de Catalunya

AEROPORTS: RESULTATS I AMORTITZACIONS Guanys = 8. Pèrdues = 34. Dades d’AENA, 2004 Inversió s/total Anys 1992-2004 Amortització s/total, Any 2004 Madrid 58% 30% Catalunya 14% Balears 9% 17% Canàries 6% 13% Andalusia 4% País Valencià 2% 5% → Subestimació beneficis aeroports perifèrics i sobrevaloració beneficis del “super-solidari” Madrid. → Objectiu: desincentivar reivindicacions perifèriques. Font: Bel i Fageda, Revista Econòmica de Catalunya, 55, 2007

CONCLUSIONS 1.- L’aeroport de Palma, a Europa, tindria molts més vols directes, internacionals i intercontinentals! * Palma: tercer hub de l’Estat espanyol (Düsseldorf). 2.- Un model de gestió descentralitzat, públic, privat o mixt, rellançaria les possibilitats de l’aeroport de Mallorca i del territori. * Les experiències reeixides de Boston (NY), Munic (FRA) i Houston (DAL) passen per la independència de gestió.

ADJUDICACIÓ DE LA NOVA TERMINAL DE L’AEROPORT DEL PRAT 1.- Suposant que es vulgui canviar el model de gestió aeroportuària a l’Estat espanyol, * Que l’adjudicació de la nova terminal anticipi els resultats del futur canvi de model: que faci possible un altre hub intercontinental a l’Estat espanyol.

ADJUDICACIÓ DE LA NOVA TERMINAL DE L’AEROPORT DEL PRAT 1.- Canvi de model → Que AENA no tingui més del 49% del futur consorci de gestió dels aeroports. 2.- Denúncia de la “xarxa” d’AENA → Sistema d’aeroports, no xarxa d’aeroports. Diferències notables quan Espanya opera en xarxa o com un sistema d’unitats independents. → Millors aeroports: gestió individualitzada i des del territori. → Acte IESE: Traspàs? Abans en veurem la privatització...

1.- Any 2007: Ryanair ofereix 17 noves rutes. AEROPORT DE GIRONA 1.- Any 2007: Ryanair ofereix 17 noves rutes. → Tràfic estimat 2007 = 4,7 m.; 2008 = 6 m.; 2011 = 8 m.. → Beneficis 2007: 8 milions €. → Transavia comença a oferir vols a Orly! 2.- Diputació de Girona: consens segona pista!! → Reserva d’espais per a una segona pista. → Miracle: Catalunya, entre Holanda i Sicília (BP/P Av). 3.- Girona: aeroport natural del Vallès a Montpeller. → Amb un tren cada mitja hora a BCN... Potencial = 20 m.

1.- Ryanair, pendent de fer-ne base operativa. AEROPORT DE REUS 1.- Ryanair, pendent de fer-ne base operativa. → Duplicar tràfic en dos anys, possible. → Reus també genera beneficis!! 2.- Massa crítica garantida. → Costa Daurada, Port Aventura, Tarragona ciutat. → Impacte turístic: Port, Priorat, Matarranya,... → Impacte logístic: AVE, AP7, Arc Mediterrani i Ebre, port,... 3.- Reus: aeroport natural de Tortosa i Lleida. → Amb un tren cada mitja hora a BCN... Potencial = 15 m.