August de Prima Porta Autor: desconegut Tècnica: fosa (còpia talla) Cronologia: 19 aC (còpia: 14 dC) Material: bronze (marbre) Estil: romà imperial Formes: exempta Dimensions: 2,04 m alt Tipologia: dempeus Localització original: vil·la Ad Gallinas Cromatisme: policroma Albas (propietat de Lívia, de Prima Porta (Roma) Localització actual: Museus Vaticans

Context Històric Octavi August fou el primer emperador de Roma (27 aC al 14 dC), i posà fi a les guerres de conquesta, començant un període de pau, que amb excepció de guerres esporàdiques, durà dos segles (Pax Romana). En art, concretament en escultura, hi hagué importants canvis: en època republicana predominava el realisme extrem, durant l’Imperi la influència grega es deixà sentir al retrats dels emperadors, que eren idealitzats, i resumien totes les virtuts que havia de tenir un ésser excepcional, digne de governar l’Imperi. August va ser representat de diferents maneres: a demés de com a cap militar absolut, com és el cas que en ocupa, també fou representat com a Pontifex Maximus, amb un vel al cap oficiant com a cap religiós o summe sacerdot. O bé amb toga senatorial, com a cap civil absolut: August com a Pretor. L’any 19 August ja en feia 5 que havia mort, i l’havia succeït Tiberi, fill de Lívia, per la qual cosa sembla que hi és representat a la cuirassa. http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm

Estil (Característiques de l’escultura romana) L’escultura romana va rebre una gran influència de la grega, sobre tot de l’hel·lenística. Moltes escultures gregues les coneixem gràcies a les còpies romanes. Té un gran realisme, en contraposició a l’idealisme grec, tot i que en l’època imperial es tendia a idealitzar la figura de l’emperador, com és el cas d’August, però sempre conservant el trets característics del retratat. Sovint l’escultura està subordinada a l’arquitectura, com és el cas dels relleus commemoratius de columnes i arcs triomfals. També escultures exemptes es feien pensant en l’espai o marc arquitectònic on havien de situar-se. Els materials més comuns eren el bronze, la pedra o el marbre. Els retrats varen ser una aportació romana, inspirada en el realisme dels retrats funeraris etruscs. Procuraven ser fidels als models, marcant defectes, arrugues... Dins del retrat destacà la realització de bustos i retrats eqüestres, com el de Marc Aureli. Els relleus solien explicar esdeveniments històrics gloriosos per la Roma imperial, com victòries importants.

ESCULTURA ETRUSCA Lloba capitolina (segle V a. C.) Quimera d´Arezzo, vers el 400 a. C.

L´Orador o l´Arringatore. Fosa en bronze etrusca del segle V a. C.

Luci Juni Brutus (300-250 a. C.). Fosa en bronze.

La tradición funeraria romana, heredada de los etruscos, se caracterizaba por hacer máscaras en cera o arcilla del rostro de los fallecidos y guardarla en los lararios. Después se realizarán en mármol y bronce, conservando todo su realismo Claseshistoria Estatuas (salvo las áulicas) sirven tradicionalmente para fines privados, por lo que son más naturalistas, mientras que los griegos sólo la hacían a personajes que habían alcanzado algún honor público (ganar carreras, etc.) Prefieren el mármol Realismo: arrugas, pómulos salientes, nariz pronunciada,etc. Tradición funeraria “imagines maiorum” Rasgos griegos: canon, contrapposto, etc. Pueden ser de cuerpo entero (las mujeres generalmente sentadas y los hombres de pie) o bustos que van evolucionando en la parte representada a lo largo del tiempo Estudio natural de los pliegues policromadas Patricio Barberini Brutus libertador Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata

Anàlisi formal Descripció Cromatisme original, on August porta el capot roig de general

Composició Mides lleugerament superiors al natural. Braç dret alçat i braç esquerre sosté la túnica i porta una llança Al mig una vertical marca el centre clarament. Típica postura de contrapposto on el braç dret, alçat, es correspont a la cama dreta avançada i en tensió, mentre el braç esquerra està doblegat, com la cama esquerra, més relaxada, ambdós més enrere. Equilibri perfecte. El dofí i l’Eros resolen el problema de la sustentació de l’escultura. Composició oberta

2 m. apx Còpia en marbre de Carrara d’un original de bronze Mostrava insígnies de la legió / Gest de comandament 2 m. apx Com un general victoriós Dempeus Cuirassa molt cenyida Capot roig de general, o túnica Ceptre sosté la túnica Eros/Cupido i dofí de Venus Recorda origen diví d’August CONTRAPPOSTO Pes equilibrat Dona vida i força És la romanització del Dorífor de Policlet Descalç, original calçat

Retrat idealitzat ple de serenitat També comença el realisme en faccions rostre, representat més jove Cabell arrissat Relleu narratiu de les gestes de l’emperador i dels seus deus protectors

Augusto de Prima Porta Tipologia Thoracata. (19 aC, còpia del 14 dC), marbre . Musei Vaticani.

Aquesta escultura va donar lloc a un nou prototip, a partir del qual es representaren moltes de les màximes autoritats, tot i que porten sandàlies, fet que fa al·lusió a la grandesa terrenal, la d’August el representa divinitzat, D’August hi ha més de 80 representacions dels diversos moments de la seva vida.

Interpretació August de Prima Porta és un retrat de cos sencer on August està representat com a cap suprem de l’exèrcit. L’original en bronze degué formar part d’un monument commemoratiu de les últimes victòries de l’emperador a la Gàl.lia i a Hispània i de l’inici de la Pax Augustea. August fou divinitzat després de morir (14 dC) i Lívia, la seva dona, fou la seva sacerdotessa. El fet d’anar descalç significa que l'estàtua es feu quan ja August era a l’Olimp, entre els altres déus. L’escultura revela un moment de màxima autoritat, ja que amb el braç enlaire (signe d’autoritat) arenga les tropes, com un orador, o les dirigeix, i es mostra victoriós. Aquesta representació constata que el fet que el Senat ha perdut el poder que mantenia davant d’un únic governant. El retrat d’August és més proper a l’idealisme grec que al realisme romà, malgrat l'exactitud amb que es descriuen les seves faccions, el seu rostre, d’expressió tranquil·la i distant, ha estat idealitzat. També ho ha estat la postura grega i les proporcions. Es representà descalç, com els antics herois olímpics, i amb un Eros damunt un dofí, que simbolitzen la seva immortalitat com a hereu de la deessa Venus a través d’Enees. Tots aquests símbols revelen la clara inspiració grega del retrat oficial, convertit en instrument de propaganda pels emperadors romans. Es tractava de demostrar al poble que l’emperador, August en aquest cas, era un ser excepcional.

Els parts tornen als romans uns estendards que els havien pres (el rei part l’aguanta). El romà que el rep representa Ròmul o Tiberi, fill de Lívia i successor d’August. Tiberi va amb la lloba capitolina al costat. A una banda i l’altra, unes dones representen els territoris derrotats (Gàl.lia, dreta i Hispània, esquerra). A la part de dalt Apol.lo, portant un carro cap al sol. A la dreta Aurora porta una urna cap a la lluna i una torxa. A sota la Terra, i Diana, protectors d’August.

Coraza con ricos relieves alegóricos En obras áulicas (de la Corte, para enaltecer al emperador) hay una fusión entre la tradición idealizante griega (perfección del cuerpo especialmente y la tradición naturalista romana Coraza con ricos relieves alegóricos sobre la paz augustea: Claseshistoria Cielo cubriendo con manto Helios con carro solar Venus y Aurora Idealización del emperador (presenta sus rasgos pero joven) Mayoría de las obras pensadas para ponerlas delante de pared, por lo que parte trasera menos trabajada Galia (última anexión junto a Hispania) Hispania (última anexión junto a Galia) Legionario (Marte o Tiberio) con loba Restos de policromía permiten reconstruir colores originales Parto devolviendo insignias de legiones de antigua derrota romana Gruesos pliegues del paludamentum Febo (Apolo) sobre grifo Rasgos griegos: canon ( de Policleto), contrapposto, cabeza levemente girada, etc. Diosa Tierra con cuerno de abundancia Diana con ciervo Apoyo en delfín y Dionisos (se considera que familia Julia es descendiente de Eneas, hijo de Venus) Dioses protectores de dinastía imperial Pies descalzos, símbolo de divinización Augusto de prima porta Thoracata Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata

El fet d’anar descalç també el situa en aquest àmbit de la divinitat Funció Del verisme patètic de la República passen ara a un verisme més retòric i propagandístic La decoració de l’armadura representa la devolució dels estendards que August va aconseguir per mitjans diplomàtics com un oracle li havia indicat, amb la qual cosa l’emperador surt del temps dels mortals i es posa sota la protecció i destí dels déus El fet d’anar descalç també el situa en aquest àmbit de la divinitat Fou feta per glorificar a August i marcar la seva entrada a l’Olimp. Exalta les gestes d’August com a fundador i pacificador de l’Imperi. Instrument per tant de propaganda política, tant de la família d’August com de l’imperi, en tots els racons del qual aparegueren escultures d’aquest estil. També serví a Lívia per promocionar la figura del seu fill, Tiberi, hereu d’August. L’art romà tenia una voluntat històrica que no tenia el grec. Volien deixar constància dels seus èxits, sempre glorificant el seu present i el seu passat. Això es veu clarament en l’Ara Pacis, també d’època d’August, però anterior a l’escultura que ens ocupa.

Octavio Augusto. Tipologia togata Cubrición de cabeza (acto religioso) Claseshistoria Cubrición de cabeza (acto religioso) Dinastía Julia tiende a idealizar el rostro Rasgos griegos: canon ( de Policleto), contrapposto, cabeza levemente girada, etc. Multiplicidad de pliegues con caída naturalista

Dorífor de Policlet (450 aC). Grec clàssic. INFLUÈNCIES L´Orador o l´Arringatore. Fosa en bronze etrusca del segle V a. C.

INFLUÈNCIES Gemma Augustea (s. I dC). L´exaltació d´August (a dalt) contrasta amb l´escena dels presoners bàrbars (a baix).

L’Ara Pacis (13-9 aC)

Altres escultures d’emperadors romans Claudi Marc Aureli

Tiberi Adrià Caracalla

Juli Cèsar Còmode Constantí