Llengua catalana i literatura

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
ENERGIA Energia és allò capaç de transformar la matèria.
Advertisements

X. Amb Jesús, per sempre, a la casa del Pare
LES CATEGORIES GRAMATICALS
SINTAXI: L’oració simple
LES CATEGORIES GRAMATICALS
21 de l’any cB Regina Pregar escoltant el “Pie Jesu” de Marcel Olm, ens posa al costat de Jesús.
Resum Complements Verbals
Llengua catalana i literatura
LES PARAULES DOLCES.
31 de l’any Regina Els “Records de pluja” de Marcel Olm ens fan desitjar una vida fecunda en l’amor.
Temps era temps, hi havia un pagès molt i molt alt i gros que semblava un gegant.
Ortografia. Les vocals o/u àtones
DECÀLEG D’HÀBITS SALUDABLES A L’ESCOLA
PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
SINTAXI: L’oració simple
ORACIÓ SUBORDINADA ADVERBIAL
Plataforma per la Llengua- 2006
COM FUNCIONA AIXÒ DE LA MORFOLOGIA I LA SINTAXI
El mercat ELS NENS I NENES DE P-4.
Activitats quotidianes, temps lliure i vacances
24 de l’any cB Regina Seguim al Jesús que “es lliura” en el camí vers la Creu (T. Ll. de Victòria)
LES PREPOSICIONS A... DE... EN/AMB... PER/PER A ES CONFONEN !
LES CATEGORIES GRAMATICALS
Xaf, el corb marí.
El cervell s’adapta a Internet
Taller de flotació 1.
LA LLUM És una forma d’energia que percebem amb el sentit de la vista
Expressions de lloc.
La seu vella La seu vella és una catedral romànica d’estil gòtic situada dalt d’un turó de Lleida que porta el mateix nom que la catedral. Es va començar.
Un bocí de pastís...?.
El Reflex dels teus Actes
Estructura del grup nominal
Llengua catalana i literatura
FORA POLLS ! Estudi dels polls..
DRAMES RURALS DALTABAIX
Companys i Companyes Avui queden 15 dies......
Carta d’un infant als seus pares.
Hi havia una vegada un nen que es deia Tomàs que volia ser mag.
EN EL VENTRE DE LA TEVA MARE
L’AIGUA A LA NATURA.
Quan l’amor fa mal.
valors humans i socials
Preinscripció a la UPF Curs 2017/18
COM FUNCIONA AIXÒ DE LA MORFOLOGIA I LA SINTAXI
MORFOLOGIA i SINTAXI PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
ORACIÓ SUBORDINADA SUBSTANTIVA
Lingua e cultura catalana Unitat 4: habitatge i l’entorn
LES CONJUNCIONS.
Cant espiritual Joan Maragall.
LA NOVA SELECTIVITAT I L’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ
Llengua catalana i literatura
Pla de treball unitat 4 intermedi 1 intermedi 2 intermedi 3 objectius
PRONOMS FEBLES Els pronoms febles o àtons són uns elements que equivalen a un nom o a un sintagma nominal i que es pronuncien formant una unitat prosòdica.
d’una xerrada de l’Eduard Sala que trobareu a
“Senyor, ensenya’m a ser feliç i a donar pau”
US PRESENTEM EL CONTE DE LES SET CABRETES I EL LLOP.
L’ ELEFANT.
HANSEL I GRETEL Hansel i Gretel vivien amb el seu pare un pobre llenyataire i la cruel madrastra. Eren tan pobres que gairebé ja no tenien ni menjar per.
+ En aquest breu i bonic salm s’estableixen les condicions necessàries per a esdevenir “hoste” del Senyor, és a dir, per a entrar en el Santuari i.
ORACIONS SUBORDINADES ADJECTIVES
MORFOLOGIA i SINTAXI PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
US PRESENTEM EL CONTE DE LES SET CABRETES I EL LLOP.
Què fas a la universitat?
LES CONJUNCIONS. DEFINICIÓ > Les conjuncions són partícules invariables de relació. Poden enllaçar dos o més mots, de la mateixa manera que les preposicions.
Què fas a la universitat?
CONTE LA FADA EMPATIA VISITA UNA ESCOLA.
Un home, que regularment assistia a les reunions d’Amics,
EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE
Transcripción de la presentación:

Llengua catalana i literatura 4t d’ESO MORFOLOGIA i SINTAXI LES PREPOSICIONS

Les preposicions DEFINICIÓ: Són partícules invariables que uneixen sintagmes, normalment fent que un sigui complement de l’altre. Es divideixen en ÀTONES i FORTES En català també tenim LOCUCIONS PREPOSICIONALS, és a dir, construccions de més d’una paraula que equivalen a una preposició. VEIEM-HO ...

Preposicions a , amb , de , en, per P. ÀTONES cap a, contra, des de, entre, envers, fins a, malgrat, segons, sense, ultra, vers. P. FORTES abans de, arran de, com a, dalt, damunt, darrere, davant, després de, dins, enfront de, fora de, lluny de, prop de, sobre, sota, vora. P. PROCEDENTS D'ADVERBIS P. PROCEDENTS D'ALTRES CATEGORIES Durant, excepte, mitjançant, no obstant

Preposicions LOCUCIONS PREPOSICIONALS Algunes... A causa de ( no "degut a"), a desgrat de, a excepció de, a favor de, a força de, a mitjan ( no "a mitjans de"), a través de, al costat de, al llarg de, d'acord amb, en contra de, en comptes de, en lloc de, en relació amb, per culpa de, per tal de, quant a ( no "en quant a")...

Preposicions I ARA NOMÉS ENS QUEDA VEURE EL FUNCIONAMENT DE LES PREPOSICIONS QUAN FORMEN PART D'ALGUNS COMPLEMENTS DE L’ORACIÓ... - Del complement del nom - Del complement directe - Del complement indirecte - Del complement de règim verbal - Del complement circumstancial Concretament...

1. Sensacions de gust, olor, dolor, auditives:-- DE Preposicions COMPLEMENT DEL NOM 1. Sensacions de gust, olor, dolor, auditives:-- DE Gust de salmó, soroll de vidres trencats, mal de cap 2. Indicació de matèria i forma :-- DE taula de fusta, forma de rombe, 3. Estat material :-- EN sabó en pols, bosc en flames, cigrons en remull 4. Tecnologia :-- DE cuina de carbó, màquina de sorrejar, cabina de pintar

En Dani covida els seus amics a la festa Preposicions EL COMPLEMENT DIRECTE (CD) I L'INDIRECTE (CI) CD - El CD no porta preposició encara que es refereixi a persones o coses animades: En Dani covida els seus amics a la festa - Només hi ha dues excepcions: . Davant de pronoms forts com : mi, tu, ell... i tothom, ningú... (crida a tothom, M'han vist a mi...) . Per desfer alguna ambigüitat : (En Joel és l'amic a qui més estima), (En Daniel perseguia en Jordi i en Jordi a la Maria ) CI Porta la preposició A o la preposició PER A

Preposicions EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL (CRV) Ja hem estudiat que hi ha alguns verbs que porten implícit l'ús d'una preposició. En aquests casos no hi ha dubte... - Va arriscar-se a saltar - Volia pensar en allò tranquil·lament - Es fixava en els seus ulls - Estava decidit a tornar - La Mireia s'oblidava fàcilment de les coses negatives

Preposicions EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL (CC) LLOC 1. LLOC FÍSIC : introduït per A -- Vine a Barcelona 2. LLOC FÍSIC : precedit d' ALGUN, UN i AQUEST s'introdueix amb EN --- Viure en un poble, trobar-se en aquell carrer 3. LLOC MENTAL O ABSTRACTE : introduït per EN Treballa en plàstics, Es troba en un bon embolic... 4. EXPRESSIONS FIXES DE LLOC SENSE ARTICLE: introduïdes per la preposició A : a mar, a muntanya ...

Preposicions TEMPS 1. PER EXPRESSAR HORA, PART DEL DIA, MES ESTACIÓ i SEGLE s'usa la preposició A : Ex: Vine a les cinc , al mes de juny visitarem el museu, a la primavera anirem d'excursió... 2. EL DIA (número i nom) i l'ANY, no porten preposició: Ex. Torna dilluns vinent, El 1999 vam anar a la neu, vindrà el 24 de gener 3. LA DURADA, EL TERMINI i TEMPORADES ASSENYALADES s'introdueixen amb les preposicions EN o PER : Ho acabo en dos dies, el contractem per tres mesos, Per Nadal anirem a Andorra, Pel juny ja estarà acabat...

ALTRES MATISOS DELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS Preposicions ALTRES MATISOS DELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS 1. Direcció : A, FINS A i CAP A Ex: El tren va cap a València 2. Procedència i origen : DE i DES DE Ex: El tren ve de València 3. Companyia, contacte, instrument : AMB Ex: Ella viatjava amb el seu xicot, talla el pastís amb el ganivet 4. El vehicle o mitjà de transport : AMB i EN ( indist.) Ex: Ella va amb / en bicicleta

5. Via, causa, distribució i opinió : PER Ex: Passa per la carretera vella Ex: La Núria no ha vingut per malaltia Ex: Hi caben tres persones per habitació Ex: Per mi que això no és del tot correcte

Ex: Anirem cap a l'Antàrtida Preposicions I, PER ACABAR, 6 NORMES... 1. Les preposicions NO FAN contracció amb l'article quan aquest s'ha d'apostrofar. Ex: Anirem cap a l'Antàrtida 2..Davant d'adverbis, CAP A, FINS A, i PER A es redueixen a CAP, FINS o PER : Ex: Anirem cap amunt, Deixa-ho per demà, Fins demà-passat no arriben

3. Davant de demostratius, CAP A i FINS A es redueixen a CAP i FINS. Ex: Anirem cap aquest indret , Caminarem fins aquella roca 4. Davant d'infinitius PER A pot reduir-se a PER Ex: Porto la cantimplora per beure si tinc set. 5. La preposició FINS ( tota sola) té un valor diferent de FINS A Ex: Va venir fins (= fins i tot) l'oncle vell 6 . COM A significa funció i COM. comparació: Ex: Treballarà com a cambrer, aquest estiu Serveix bé com un cambrer