Friedrich Nietzsche nihilisme i mort de Déu

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
EL TEMPS. ¿QUÈ ÉS EL TEMPS? El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que es difícil de definir formalment. Es pot partir.
Advertisements

VI. L’Esperit Sant i l’Església
CATECISME de la Conferència Episcopal Espanyola Jesús és el Senyor.
3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
UNA TARDA QUALSEVOL D’UN DIA QUALSEVOL
PENSAMENTS O HABILITATS COGNITIVES
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
31 de l’any Regina Els “Records de pluja” de Marcel Olm ens fan desitjar una vida fecunda en l’amor.
Temps era temps, hi havia un pagès molt i molt alt i gros que semblava un gegant.
Crítica al Platonisme i a la tradició judeocristiana
Quina és la fórmula de la felicitat que ens dóna la paraula de Déu?
Unitat 12 L’empirisme modern José Vidal González Barredo.
Recordem què vol dir ser adolescent
Senyor, ensenya’m a ser feliç i a donar pau!
El pensament de Nietzsche.
Unitat 14 L’idealisme alemany José Vidal González Barredo.
Forma substancial (essència)
Pàgina 398 La filosofia de l’ésser i la filosofia de l’esdevenir.
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat
2. El problema de la realitat: la metafísica racionalista 2. 1
2. L’idealisme absolut de Hegel
Per tant, hi ha d’existir
Aquest és un missatge especialment inspirador i bell
ELS DRETS SOCIALS Rics i pobres
5. El problema de la moral: eudemonisme
Quin dinosaure!.
Sentit inicial de la tragèdia Canvi amb Eurípides
1. L’empirisme de Locke 1.3. L’anàlisi dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 258 Els dos sentits de la substància: com a substrat i com a.
VALORS/VIRTUTS per créixer com a persones
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
Col·legi Sant Josep Obrer L’Hospitalet de Llobregat
DEÚ ET PARLA. DESCOBREIX LA SEVA PARAULA.
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat La crítica al dubte metòdic cartesià i el seu.
1. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 382
La vida és un do de Déu i un servei als altres
EN EL VENTRE DE LA TEVA MARE
2. Sòcrates 2.1. La personalitat i la vida d’un filòsof singular
IV Part Música Catalana d’avantguarda “Epigrames” de Benet Casablanques (composició 2003) Monges de Sant Benet de Montserrat.
1. Els sofistes 1.3. El problema de la naturalesa: el gir antropològic
valors humans i socials
Sòcrates Treball fet per: Judith Zarcos, Amor Estrela, Sonia Valcárcel, Chema Roque, Carlos Gimeno y Pedro Lopez.
Sempre que m’invoquis, t’escoltaré, et salvaré i tothom t’estimarà;
Platonisme.
Pàgina 398 La filosofia de l’ésser i la filosofia de l’esdevenir.
1. El problema de la realitat: teoria hilemòrfica
"SENYOR, ENSENYA’M A SER FELIÇ I A DONAR PAU!"
+ En plena confusió, a causa de la malaltia i la persecució, el pobre crida anguniosament Déu. + El seu alliberament per part de Déu causarà vergonya.
XIII a Setmana de la solidaritat
Recordem la paraula de Déu
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
LLENGUATGE PENSAMENT I REALITAT
Somni de Nadal. Somni de Nadal.
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
COMPARTIR CULTURES BARCELONA SYNODÀLIA 2003 II Sínode Europeu de Dones
Cant espiritual Joan Maragall.
Hi ha totes les idees principals; totes són completes
IV Part Música Catalana d’avantguarda “Epigrames” de Benet Casablanques (composició 2003) Monges de Sant Benet de Montserrat.
· Tema seleccionat: Compartir.
LA TEORIA DEL SUPERHOME Friedrich Nietzsche
“NO TINGUIS POR, QUE JO SÓC AMB TU”
CONCURS BÍBLIC NOM: CÉSAR COGNOMS: GARCÍA MEDINA GRUP B DATA NAIXAMENT: 02/07/2003 COL·LEGI: SANT JOSEP OBRER CARRER: COVADONGA S/N
Carta de compromís Manifest 3r ESO B 1.
Una noia s’esperava en una sala d’un gran aeroport.
EL TEATRE Per començar aquest projecte ens hem de situar. Què és això del teatre? Quan es va inventar? Quina ha estat la seva evolució al llarg de la.
2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.1. El concepte de physis Pàgina 21 Primer problema: Què és la.
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
6a SETMANA de QUARESMA US PRESENTEM LA JOANA QUE ENS ACOMPANYARÀ EN AQUESTA SISENA SETMANA DE QUARESMA. LA JOANA DE VEGADES ES MOSTRA MOLT RESPONSABLE.
Què puc conèixer (2na part)
Raúl Álvarez Genes ( auronplay )
Friedrich Nietzsche voluntat de poder, superhome i etern retorn
Transcripción de la presentación:

Friedrich Nietzsche nihilisme i mort de Déu

Definicions de nihilisme Nihilisme 1: Final de la concepció metafísica del pensar (s´identifica amb l´expressió Déu ha mort!) Nihilisme 2: La concepció metafísica del pensar (creure que els ideals són més reals que la vida) Nihilisme 3: Nihilisme passiu o inconscient, propi de les ideologies del segle XIX. Nihilisme 4: Aplicació del mètode genealògic, per ajudar a l´aparició d´una nova etapa no metafísica.

Nihilisme 1 Segons Nietzsche aquesta època (finals del segle XIX) és una època inequívocament nihilista, és el final d´una manera d´entendre el món. Tanmateix el que és més preocupant no és el fet que uns valors s´hagin ensorrat, sinó que la major part de la humanitat a Europa encara viu com si res hagués passat, sense adonar-se de la transcendència del que ha passat: Déu ha mort!

Text: Rüdiger Safranski, Nietzsche Text: Rüdiger Safranski, Nietzsche. Biografía de su pensamiento, página 330 Ahora bien, según sabemos, a finales del siglo XIX la noticia de que Dios ha muerto ya no es ninguna novedad. Especialmente entre las personas con formación, a las que se dirige Nietzsche, la religión ha sido abandonada. Las ciencias naturales están haciendo su marcha triunfal. El mundo es explicado por “leyes” mecánicas y energéticas. Ya no se busca significación y sentido, sino que se presta atención a cómo funciona todo y cómo, llegado el caso, se puede intervenir en este funcionamiento y ponerlo a su propio servicio. La marcha victoriosa de Darwin hizo que el público se acostumbrara al pensamiento de la evolución biológica; los hombres se familiarizaron con la idea de que no hay un desarrollo de la vida dirigido a un fin, sino que son las casualidades de la mutación y la ley de la jungla imperante en la selección las que determinan el proceso de la naturaleza. No hay duda de que se sigue pensando más allá del hombre, pero el más allá ya no apunta al arriba de Dios, sino al abajo de lo animal. (...) La hipótesis de Dios se ha hecho superflua.

Nihilisme 3 A l´aforisme 125 de La Gaia Ciència descriu l´actitud dels filòsofs moderns, als quals qualifica amb el concepte de darrers homes: ells que són els responsables de la mort de Déu se n´enfoten del pobre boig que arriba a la plaça del mercat preguntant "A on ha anat Déu?", "què se n´ha fet de Déu?".

Nihilisme 3 Malgrat la seva bogeria el boig és l´unic lúcid, és l´únic que se n´adona de les repercussions d´aquest acte. Desconfia dels nous ideals laics proposats pels filòsofs per ocupar la vacant deixada per Déu. Ni la idea de progrés, ni els diners, ni la nació, ni el socialisme, ni la ciència podran amagar per molt temps la seva impotència per generar noves il·lusions a la humanitat, l´únic que fan és perllongar l´agonia d´un moribund. Aviat es descobrirà que, com en el cas de la idea de Déu, darrera dels nous déus de la modernitat hi ha una gran mentida.

Nihilisme 3 Les ideologies del XIX no han sabut interpretar l´autèntica conseqüència que això ha tingut: la possibilitat d´alliberar-se de l´ideal que ha mantingut a la humanitat durant molt de temps sota el seu poder. En comptes d´extreure aquesta conseqüència comencen a venerar els seus nous petits ídols, que han substituït el gran ídol anterior. Són nihilistes sense saber-ho (nihilisme passiu o inconscient).

Nihilisme 1 Amb l´afirmació Deú ha mort! Nietzsche vol expressar metafòricament la fi d´una forma de relacionar-se amb la realitat i de conviure amb els altres, és a dir, l´esgotament d´una cultura, l´occidental cristiana. El concepte Déu vol significar tot un seguit de valors fonamentats en la pressuposició que el sentit de la vida és transcendent, és a dir, està situat fora del món terrenal. El concepte nihilisme i l´afirmació Déu ha mort! volen expressar, per tant, la mateixa situació.

Nihilisme 2 L´origen d´aquests ideals que ara han caigut s´ha d´anar a buscar més enllà del cristianisme, en el platonisme. El socialisme, l´anarquisme, el nacionalisme, la il·lustració, fins i tot, el feminisme, són hereus del vell Plató i del seu mestre Sòcrates. Són les formes laiques del cristianisme. Per al filòsof alemany cristianisme només és platonisme popular. Les ideologies que han assassinat Déu, cristianisme sense Déu.

Nihilisme 2 Platonisme i cristianisme comparteixen la mateixa actitud hostil i de menyspreu envers la vida, considerada com un simple trànsit cap a la mort. Tots dos són els grans difamadors dels sentits i del cos. Tots dos estimen el que no és (la mort) i rebutgen el que és (la vida). Déu i els ideals, els grans absents, han estat presentats com les realitats supremes i aquesta mentida s´ha acceptat al llarg de la història del pensament com la més gran de les veritats.

Nihilisme 1 Ha calgut esperar fins a l´aparició del darrer home i les seves ideologies assassines perquè caiguessin les màscares. El nihilisme ja estava present en l´origen del platonisme, a l´inici de la cultura occidental, però no ha estat fins ara que s´ha manifestat amb tota la seva evidència. La història de la filosofia ha estat per a Nietzsche la història del nihilisme, la història de les diferents disfresses del nihilisme.

Nihilisme 4 Només si fem com el boig, és a dir, si assumim el significat del nihilisme podrem assolir la veritable llibertat. A diferència del nihilisme inconscient de les ideologies modernes, amb el nihilisme conscient, actiu és possible superar el cansament i frustració d´aquesta etapa nihilista i inaugurar una altra de nova.

Nihilisme 4 Quines són les tasques d´aquest tipus de nihilisme que pretén superar el mateix nihilisme (aplicació del mètode genealògic)? Reconèixer que si finalment s´ha descobert que Déu no és qui imposa el sentit al món, només els propis humans individualment són el que estan destinats a donar-li sentit. Lluitar contra aquelles ideologies que volen ressuscitar Déu sota altres conceptes: ciència, igualtat, progrés, pàtria ... Defensar l´ateisme, ja que la negació de Déu significa necessàriament l´afirmació de l´ésser humà. Crear constantment ideals, perquè no hi ha ideal que sigui etern ni definitiu.