Friedrich Nietzsche nihilisme i mort de Déu

Definicions de nihilisme Nihilisme 1: Final de la concepció metafísica del pensar (s´identifica amb l´expressió Déu ha mort!) Nihilisme 2: La concepció metafísica del pensar (creure que els ideals són més reals que la vida) Nihilisme 3: Nihilisme passiu o inconscient, propi de les ideologies del segle XIX. Nihilisme 4: Aplicació del mètode genealògic, per ajudar a l´aparició d´una nova etapa no metafísica.

Nihilisme 1 Segons Nietzsche aquesta època (finals del segle XIX) és una època inequívocament nihilista, és el final d´una manera d´entendre el món. Tanmateix el que és més preocupant no és el fet que uns valors s´hagin ensorrat, sinó que la major part de la humanitat a Europa encara viu com si res hagués passat, sense adonar-se de la transcendència del que ha passat: Déu ha mort!

Text: Rüdiger Safranski, Nietzsche Text: Rüdiger Safranski, Nietzsche. Biografía de su pensamiento, página 330 Ahora bien, según sabemos, a finales del siglo XIX la noticia de que Dios ha muerto ya no es ninguna novedad. Especialmente entre las personas con formación, a las que se dirige Nietzsche, la religión ha sido abandonada. Las ciencias naturales están haciendo su marcha triunfal. El mundo es explicado por “leyes” mecánicas y energéticas. Ya no se busca significación y sentido, sino que se presta atención a cómo funciona todo y cómo, llegado el caso, se puede intervenir en este funcionamiento y ponerlo a su propio servicio. La marcha victoriosa de Darwin hizo que el público se acostumbrara al pensamiento de la evolución biológica; los hombres se familiarizaron con la idea de que no hay un desarrollo de la vida dirigido a un fin, sino que son las casualidades de la mutación y la ley de la jungla imperante en la selección las que determinan el proceso de la naturaleza. No hay duda de que se sigue pensando más allá del hombre, pero el más allá ya no apunta al arriba de Dios, sino al abajo de lo animal. (...) La hipótesis de Dios se ha hecho superflua.

Nihilisme 3 A l´aforisme 125 de La Gaia Ciència descriu l´actitud dels filòsofs moderns, als quals qualifica amb el concepte de darrers homes: ells que són els responsables de la mort de Déu se n´enfoten del pobre boig que arriba a la plaça del mercat preguntant "A on ha anat Déu?", "què se n´ha fet de Déu?".

Nihilisme 3 Malgrat la seva bogeria el boig és l´unic lúcid, és l´únic que se n´adona de les repercussions d´aquest acte. Desconfia dels nous ideals laics proposats pels filòsofs per ocupar la vacant deixada per Déu. Ni la idea de progrés, ni els diners, ni la nació, ni el socialisme, ni la ciència podran amagar per molt temps la seva impotència per generar noves il·lusions a la humanitat, l´únic que fan és perllongar l´agonia d´un moribund. Aviat es descobrirà que, com en el cas de la idea de Déu, darrera dels nous déus de la modernitat hi ha una gran mentida.

Nihilisme 3 Les ideologies del XIX no han sabut interpretar l´autèntica conseqüència que això ha tingut: la possibilitat d´alliberar-se de l´ideal que ha mantingut a la humanitat durant molt de temps sota el seu poder. En comptes d´extreure aquesta conseqüència comencen a venerar els seus nous petits ídols, que han substituït el gran ídol anterior. Són nihilistes sense saber-ho (nihilisme passiu o inconscient).

Nihilisme 1 Amb l´afirmació Deú ha mort! Nietzsche vol expressar metafòricament la fi d´una forma de relacionar-se amb la realitat i de conviure amb els altres, és a dir, l´esgotament d´una cultura, l´occidental cristiana. El concepte Déu vol significar tot un seguit de valors fonamentats en la pressuposició que el sentit de la vida és transcendent, és a dir, està situat fora del món terrenal. El concepte nihilisme i l´afirmació Déu ha mort! volen expressar, per tant, la mateixa situació.

Nihilisme 2 L´origen d´aquests ideals que ara han caigut s´ha d´anar a buscar més enllà del cristianisme, en el platonisme. El socialisme, l´anarquisme, el nacionalisme, la il·lustració, fins i tot, el feminisme, són hereus del vell Plató i del seu mestre Sòcrates. Són les formes laiques del cristianisme. Per al filòsof alemany cristianisme només és platonisme popular. Les ideologies que han assassinat Déu, cristianisme sense Déu.

Nihilisme 2 Platonisme i cristianisme comparteixen la mateixa actitud hostil i de menyspreu envers la vida, considerada com un simple trànsit cap a la mort. Tots dos són els grans difamadors dels sentits i del cos. Tots dos estimen el que no és (la mort) i rebutgen el que és (la vida). Déu i els ideals, els grans absents, han estat presentats com les realitats supremes i aquesta mentida s´ha acceptat al llarg de la història del pensament com la més gran de les veritats.

Nihilisme 1 Ha calgut esperar fins a l´aparició del darrer home i les seves ideologies assassines perquè caiguessin les màscares. El nihilisme ja estava present en l´origen del platonisme, a l´inici de la cultura occidental, però no ha estat fins ara que s´ha manifestat amb tota la seva evidència. La història de la filosofia ha estat per a Nietzsche la història del nihilisme, la història de les diferents disfresses del nihilisme.

Nihilisme 4 Només si fem com el boig, és a dir, si assumim el significat del nihilisme podrem assolir la veritable llibertat. A diferència del nihilisme inconscient de les ideologies modernes, amb el nihilisme conscient, actiu és possible superar el cansament i frustració d´aquesta etapa nihilista i inaugurar una altra de nova.

Nihilisme 4 Quines són les tasques d´aquest tipus de nihilisme que pretén superar el mateix nihilisme (aplicació del mètode genealògic)? Reconèixer que si finalment s´ha descobert que Déu no és qui imposa el sentit al món, només els propis humans individualment són el que estan destinats a donar-li sentit. Lluitar contra aquelles ideologies que volen ressuscitar Déu sota altres conceptes: ciència, igualtat, progrés, pàtria ... Defensar l´ateisme, ja que la negació de Déu significa necessàriament l´afirmació de l´ésser humà. Crear constantment ideals, perquè no hi ha ideal que sigui etern ni definitiu.