Sol ixent. Impressió Oscar Claude Monet Documentació general (1840-1926) Documentació general Catalogació: Autor: Oscar Claude Monet Títol: Sol ixent. Impressió Cronologia: 1872 Localització: Musée Marmottant (París) Estil: Impressionisme Anàlisi material: Dimensions: 48 cm x 63 cm Suport: tela Tècnica: oli

Paisatge de Le Havre pintat l’any 1872 Elements plàstics Intenses tonalitats de blau, violeta, gris i vermell ataronjat. Predomina foscor Pinzellada solta Taques de color Efectes subtils de llum Negació del dibuix Efecte d'esbós Reflexos van separant-se a l’apropar-se a l’ espectador Paisatge de Le Havre pintat l’any 1872

Composició Paisatge a “plain air” pintat a Le Havre l’any 1872 Sol entre la broma de l’albada, color intens Boira matinal Instal·lació portuària: vaixells mercants, pals i xemeneies fumejants Reflexos del sol a l’aigua Els tres bots disposats en diagonal ajuden a donar profunditat i trenquen el ritme horitzontal del llenç Tres bots de rems naveguen per les aigües tranquil·les

Interpretació La primera exposició dels impressionistes se celebrà, com ja sabem, el 1874, a l’estudi del fotògraf Nadar. El rebuig de la crítica fou contundent, i del públic també. La gent trobava el quadre massa esquemàtic, el consideraven un esbós, no un treball acabat. Es criticava la falta de detalls, de dibuix, de precisió. El nom que Monet donà al seu quadre, però, donà nom a tot el moviment de joves pintors que seguia aquestes noves tendències. Monet no volia fer una representació topogràfica del port de Le Havre, només la impressió que li causà observar-lo en un moment determinat i des d’un lloc concret. No li interessava el contingut, sinó el reflectir la naturalesa canviant de la llum, com faria en la majoria de les seves obres posteriors. El pintor americà Whistler opinava que la pintura havia d’existir per ella mateixa, sense ser portadora d’idees literàries o morals, i això coincidia amb els impressionistes francesos. Sol ixent. Impressió, es convertí doncs en l’essència de la pintura impressionista, no només pel seu nom, sinó també pel caràcter del quadre i per la seva execució.

«He enviat a l’exposició del Boulevard des Capucines el mes d’abril de 1874, un quadre que vaig pintar, l’any 1872, a El Havre, des de la meva finestra, amb el sol entre la boira i uns pals erigits d’uns vaixells...M’han preguntat el títol per al catàleg, i com que el quadre no pot passar per una vista de El Havre, els vaig dir : poseu-hi «Impressions». D’aquí es va passar a l’Impressionisme i es va estendre la broma.» La crítica -”Què representa aquesta tela? Vaig mirar el catàleg. Impressió, sol naixent. Impressió, estava segur d’això Em deia també, perquè estic impressionat, que allà dins hi havia d’haver alguna impressió. Quina llibertat, quina factura més solta! El paper pintat en estat embrionari està més acabat que aquesta marina” Louis Leroy en el Cherivary Si volguéssim definir-los (als artistes de l’exposició de grup de 1874) i descriure el seu empeny en una sola paraula, caldria inventar el terme “impressionistes”. Són impressionistes en el sentit que ells no representen paisatges sinó la seva impressió dels paisatges. Jules-Antoine Castagnary (Crític d’art)

Estil La fotografia captava la realitat amb fidelitat perfecta. Només li faltava el color. Ja hem vist els estudis sobre color i llum fets per la ciència del moment: la gamma cromàtica deriva d’uns quants tons purs que es mesclen òpticament en la retina. Els impressionistes volgueren demostrar aquesta teoria pintant amb pinzellades petites i pures, que unides assolien la tonalitat volguda si l’espectador es col·locava a distància del quadre. Per aconseguir aquest efecte calia pintar sota la llum natural, a l’aire lliure. Ja Delacroix havia descobert com augmentar l’efecte dels colors juxtaposant colors complementaris en la composició en comptes del clarobscur tradicional. També els paisatgistes romàntics anglesos (Turner i Constable) influenciaren en Monet i els impressionistes amb els estudis dels fenòmens atmosfèrics sobre la natura. Manet fou considerat el pare dels impressionistes per les noves tècniques que introduí.

Monet va néixer a París el 14 de novembre de 1840 Monet va néixer a París el 14 de novembre de 1840. El 1845 la seva família s'instal·là a Le Havre (Normandia). Manifestà molt aviat talent per dibuixar, i va començar venent caricatures de personatges coneguts o de qui les hi encarregava. El 1858 tornà a París, on Boudin l’introduí en la pintura de paisatge a l’aire lliure. La merienda campestre Claude Monet (1865-66)

1867, Saint Adresse

Barca-taller, 1876 Claude Monet amb la seva esposa Camille en el seu estudi flotant, 1874 pintats per Édouard Manet

Les roselles a Argenteuil 1873 Barques vermelles, Argenteuil 1875

Pont d’Argenteuil, 1874

1874, Regata a Argenteuil

Gare de Saint Lazare, 1877 (l’atmosfera és la principal protagonista)

Les catedrals de Rouen 1892-1894 Per pintar aquesta sèrie llogà una casa davant del temple, i des de la finestra pintava els diferents efectes de la llum sobre la seva façana i les seves torres Pont de Waterloo 1900-1903 Parlament de Londres 1904

A partir de 1890 comprà una casa a Giberny, on feu instal·lar un pont japonès al jardí, sobre un gran estany ple de nenúfars que pintarà fins els seus últims anys. Water ireses, 1900

1904, Les cases del Parlament

El 1908 viatjà a Venècia on pintà una sèrie de quadres dels seus edificis, canals, postes de sol…

"Nymphéas" Giverny (1883 - 1926)

Water lilies, 1905

Monet al seu jardí, 1917 i 1921