5.- LES NOVES POTÈNCIES IMPERIALISTES. 5.1.- L’imperialisme dels Estats Units. 5.2.- L’expansionisme japonès.

5.1.- L’imperialisme dels Estats Units (I). Causa principal: la necessitat de mercats i matèries primeres de la nova indústria dels Estats Units FASES: expansió cap a l’oest (“conquesta de l’oest”) i el sud (compra de Louisiana i Florida); compra d’Alaska a Rússia, intervencions a Mèxic i Cuba i control final de tota Amèrica i el Pacífic Es centra en el control econòmic i no l’ocupació política CARACTERÍSTIQUES (neocolonialisme) Paper central de les multinacionals Combinen pressions polítiques i econòmiques Es reserven la intervenció armada en cas de “necessitat” “Els Estats Units no busquen annexions territorials, encara que el resultat final puga ser equivalent. L’originalitat de l’imperia- lisme americà consisteix precisament en substituir els procediments de conquesta per una forma d’actuació més subtil: la diplomàcia del dòlar. Els Estats Units tracten d’establir, en els xicotets estats americans, la seua influència financera. El tresor o la banca concedeixen préstecs als governs d’aquests estats per ajudar-los a organitzar una administració, a restablir una moneda estable o a realitzar obres públiques que siguen d’utilitat per a la vida econòmica. Els capitalistes fan inversions en els negocis privats. En aquestes repúbliques on els disturbis interns són quasi constants, el pagament dels interessos del deute públic i la seguretat de les inversions no tarden molt en estar compromesos. Aleshores el govern de Washington intervé per protegir els interessos dels prestamistes. Però no es deté ací. Aprofita aquests disturbis per intervindre en la política inte- rior de les repúbliques, ja siga a través de la concessió o la negativa de crèdits, de la pressió diplomàtica o del mateix ús de les armes. Quan un d’aquests governs es veu amenaçat per una insurrecció, els Estats Units poden aconseguir fàcilment que fracasse o siga un èxit aquest motí, ja que per a detindre la revolta sols ha d’amenaçar als caps de la mateixa de que no podran comptar amb la concessió de crèdits. De fet, si els Estats Units estan satisfets amb el govern en vigor, el protegeixen; si aquest govern no és dòcil, l’abandonen a la seua sort” PIERRE RENOUVIN: La crisi europea i la Iª Guerra Mundial (1904-18), 1990.

5.1.- L’imperialisme dels Estats Units (II). Es passa de l’antiimperialisme de la Doctrina Monroe del 1823 (“Amèrica per als americans”) a l’imperialisme del Big Stick de T. Roosevelt del 1905 (“Amèrica per als nord-americans”) Estats Units intervé en quasi tots els països americans i el Pacífic, aconseguint una amplíssima zona d’influència i control econòmic i politic Compra de territoris: Alaska, Louisiana, Florida,... Formes d’intervenció Victòries militars (guerres): Cuba, Puerto Rico i Filipines front Espanya (1898) Altres sistemes com els tractats: Panamà i el seu canal (1908) Art. 1.- Els Estats Units garantiran i mantindran la independència de la república de Panamà. Art. 2.- La república de Panamà concedeix als Estats Units a perpetuïtat l’ús, l’ocupació i el control d’una zona de terra i la seua prolongació en el mar per a la construcció, manteniment, explotació, sanejament i protecció de dit canal; aquesta zona de 10 milles s’estén sobre cinc milles a cada costat del canal. (...) Art. 7.- La república de Panamà concedeix als Estats Units el dret i el poder de mantindre l’ordre públic a les ciutats de Panamà i Colón i als territoris i ports adjacents en el cas que la república de Panamà no siga capaç, a judici dels Estats Units, de mantenir-lo. Convenció per a la construcció del canal de Panamà (1908)

5.2.- L’expansionisme japonès. La modernització econòmica del Japó Meiji (1867-1912) el porta a buscar colònies on vendre els seus productes industrials, aconseguir matèries primeres i enviar la població sobrant Japó s’expandeix pels seus voltants: Illes Kurils (1875), Ryukyu (1879), Formosa (1895) i Sajalín (1905), Manxúria (1905) i Corea (1910) En la seua expansió derrota militarment a Xina (1894-95) i Rússia (1904-05)

6.- LES CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME. 6.1.- Per a les metròpolis. 6.2.- Per a les colònies.

6.1.- Per a les metròpolis. ECONÒMIQUES: tenen cada vegada més riquesa del que trauen de les colònies (mercats reservats), però es concentra en la burgesia, mentre tots paguen impostos per a mantindre l’imperi DEMOGRÀFIQUES I SOCIALS: s’envia a les colònies a la població sobrant, pobra i en atur, evitant conflictes socials greus POLÍTIQUES: les colònies suposen prestigi per als governs, desviant l’atenció d’altres problemes IDEOLÒGIQUES: es crea un sentiment de superioritat de l’home blanc cristià sobre els “salvatges” ENFRONTAMENTS: a les colònies es produeixen conflictes entre les potències que conduiran a la formació dels blocs enfrontats en la Iª Guerra Mundial

6.2.- Per a les colònies (I). La metròpolis s’emporta els beneficis, matèries primeres i riqueses S’expropien les terres als indígenes, deixant-los sense les millors Es substitueix l’agricultura tradicional per la de plantació: es produeix per a exportar (no aliments bàsics) → beneficis per a les multinacionals ECONÒMIQUES Arriben productes industrials més barats i de qualitat de la metròpoli i l’artesania tradicional desapareix Intercanvi desigual en el comerç DEMOGRÀFIQUES Creix la població amb l’arribada d’emigrants europeus i la reducció de la mortalitat El creixement demogràfic provoca subalimentació crònica, fam i morts SOCIALS: es trenca la societat tribal tradicional i s’introdueix la societat capitalista occidental Burgesia de la metròpoli (majoria) Proletariat indígena

6.2.- Per a les colònies (II). Es fixen noves fronteres artificials, trencant les unitats ètniques i culturals existents anteriorment POLÍTIQUES Nous enfrontaments: revoltes anticolonials i conflictes entre ètnies que han de conviure en un mateix Estat Els colonitzadors creen escoles i missions per difondre la cultura occidental i el cristianisme CULTURALS Els indígenes perden la seua identitat i s’occidentalitzen (aculturació)