Guido d’Arezzo

Guido d’Arezzo fou un monjo benedictí, teòric musical, va ser la figura central de la música a l’edat mitja al costat d’Hucbaldo(840-c. 930). Va néixer a Arezzo (Toscana) entre 991 i 995. Va morir a Avellano desprès de l’any 1033, també era conegut com Güido Aretinus o Güido Mónaco , el monjo guido.

Va perfeccionar l’escritura musical amb la implantació de línies horitzontals que fixen altures del so, proper al nostre sistema actual i va acabar amb la notació neumàtica. Després d’assajar diferents sistemes de línies horitzontals, imposa el pentagrama grec: cinc linies. La obra “Micrologus”, fou el segon tractat sobre música amb més difusió a l’edat mitja, després de las obres de Boecio.

Va fer els seus estudis a l’abadia de Pomposa, costa adriàtica Va fer els seus estudis a l’abadia de Pomposa, costa adriàtica. També es va adonar de la dificultat de cantar els cants gregorians, i va inventar un mètode perquè els cantants aprenguessin els cants amb facilitat , es va fer famós al nord d’Italia, però l’hostilitat dels monjos el van obligar a marchar a Arezzo, no hi havia abadia.

Durant la seva estància a Arezzo, va desenvolupar noves tècniques d’ensenyament, incloent el tetragrama (4 linies), precursor del pentagrama i l’escala diatònica, també es el responsable del nom de les notes musicals. A l’edat mitja les notes es denominaven mitjançant les primeres lletres de l’alfabet: A,B,C,D,E,F,G ( començant`per l’actual nota la).

En aquella època solia cantar-se un himne a san Joan Baptista, conegut com “Ut queant laxis”, atribuït a Pablo Diàcono, que tenia la particularitat de començar cada frase musical amb una nota superior a la que antecedía. Guido va tenir la idea d’utilitzar la primera síl·laba de cada frase per identificar les notes que amb elles s’entonaven.

Ut queant laxis, Resonare fibbris, Mira gestorum, Fámuli tuorum, Solve polluti, Labii reatum, Sancte Ioannes.

Guido d’Arezzo va denominar a aquest sistema d’entonació “solmització” i més tard “solfeo”. Posteriorment, al segle XVII, Giovanni Battista Doni va substituir la nota UT per DO, aquesta síl·laba al acabar en vocal anava millor per cantar. Més tard fou descoberta la sèptima nota, que rep el nom de SI, ( de Sancte Ioanes). Els paisos que no van arrivar els músics llatins, van seguir amb el sistema de l’alfabet.

A Guido també se li atribueix la ma Guidoniana A Guido també se li atribueix la ma Guidoniana. El papa Joan XIX va invitar a Guido a Roma, cap al 1028, però va haver de tornar a Arezzo per problemes de salut. No hi ha dades posteriors, excepte que l’antifonari perdut, possiblement es va acabar cap el 1030.