FUNCIÓ DE RELACIÓ SISTEMA NERVIÓS ÒRGANS DELS SENTITS http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~29701428/salud/sentidos.htm

ELS ÒRGANS DELS SENTITS Gust Olfacte Audició i equilibri Vista Tacte, precepció tèrmica i dolor

RECEPTORS SENSORIALS Els receptors són cèl·lules especialitzades en captar els canvis constants del nostre entorn (estímuls) i convertir-los en impulsos nerviosos. Els receptors sempre estan en contacte amb una neurona i envien l’impuls fins a l’encèfal. Que es on s’interpreta el missatge. Els receptors acostumen a ser cèl·lules epitelials especialitzades. En alguns casos són neurones. Els receptors sempre estan especialitzats en captar un tipus d’estímul, per tant són específics. (Cop de puny i veure les estrelles) Alguns receptors van acompanyats d’altres parts que ajuden a captar millor l’estímul. Tot el conjunt forma l’òrgan del sentit

Segons l’estímul que capten es classifiquen: Fotoreceptors: capten estímuls lumínics Quimioreceptors: capten estímuls químics Termoreceptors : capten estímuls tèrmics Mecanoreceptors: capten estímuls mecànics. Propioceptors: capten estímuls interns. Poden captar estímuls químics ((receptors de l’aparell circulatori),estímuls mecànics (receptors dels vasos sanguinis) i receptors tèrmics (hipotàlem)

EL GUST És un quimioreceptor Situat a la llengua. Permet detectar substàncies líquides o dissoltes a la saliva. 4 sabors bàsics: Dolç Salat Àcid Amarg Umami La resta de sabors són combinacions dels 4 anteriors

La llengua es un muscle que està recobert per 10 La llengua es un muscle que està recobert per 10.000 papil·les gustatives. A les papil·les hi ha els botons gustatius on hi ha els receptors

Papil·les gustatives Botons gustatius

Les papil·les contenen botons gustatius on hi trobem les cèl·lules quimioreceptores. Quimioreceptors: són cèl·lules especialitzades en captar substàncies químiques

L’OLFACTE Ens permet detectar substàncies químiques que transporta l’aire. Podem diferenciar fins a 10.000 olors L’olfacte i el gust són sentits fàsics,(amb la repetició de l'estímul es perd la sensibilitat) constituïts per quimioreceptors. Per a cada gust i olor hi ha un valor llindar; vol dir que per sota d’una determinada concentració de substància, els receptors corresponents no es poden estimular i, per tant, no es pot percebre el gust o l’olor corresponent

La pituitaria gorga està formada per cèl·lules de suport i les cèl·lules olfactives (quimioreceptors) són cèl·lules cilades i n’hi trobem 20 milions. Ocupa una superfície aproximada de 2,4 cm2 a cada fosa nasal. Entre les cel·lules ciliades hi ha petites glàndules que segreguen mucus. Per tal que una substània pugui arribar fins als receptors cal que sigui volàtil Els axons d’aquestes cèl·lules atravesen l’etmoides i penetren a l’interior del crani fins al bulb olfactiu.

Els olors primaris Camforàcia Floral Etèrica Picant Pútrida Moscada Cadascuna d’aquestes olors estarien produides per substànies amb una forma molecular específica que encaixaris amb cadascun dels set tipus de receptors com una clau i un oany Camforàcia Floral Etèrica Picant Pútrida Moscada Mentolada

Quan les cèl·lules olfactives detecten determinades substàncies s’estimulen i transmeten un impuls nerviós al bulb olfactiu, aquest arriba al lòbul temporal del cervell.

El bulb olfactori

Linda Buck y colaboradores comprobaron que ligeros cambios la estructura química activan distintas clases de receptores y por consiguiente el olor de una molécula varía considerablemente Octanal huele a naranja Ácido octanoico tiene olor dulce indefinido Buck y colaboradores observaron asimismo que ciertas moléculas a concentraciones elevadas se unen a un gran número de receptores distintos Las mismas moléculas a concentraciones bajas se unen a un número menor de ellos Este hecho explica porque algunas moléculas muestran olores distintos en función de la concentración, como por ejemplo el indol (olor a podrido, olor floral)

AUDICIÓ I EQUILIBRI L’oida permet percebre ones sonores El so arriba per l’orella externa fins el timpà, que vibra la vibració es transmet: cadena d’ossets membrana de la finestra oval (orella interna). El líquid del cagol (endolinfa) transmet el moviment a les cèlul·les sensitives  impuls nerviós  nervi auditiu  cervell

L’oida extern i mig

L'oïda intern

Estudi de la còclea o caragol

L’òrgan de CORTI

L’òrgan de CORTI. Els sons aguts i greus

L’òrgan de L’EQUILIBRI A l’orella interna hi ha el laberint membranós (utricle i sàcul) i els 3 canals semicirculars (3D) plens d’endolinfa. Amb el moviment el líquid es desplaça pels canals i estimula els receptors sensitius que envien informació al cervell.

Els canals semicirculars: capten el moviment de gir

L’Utrícle i el sàcul: Moviment lineal

LA VISTA I LA VISIÓ

Òrgans annexos de l’ull

El cristal·lí

Com arriben les imatges al nostre cervell?

La retina

La retina La retina conté dos tipus de receptors: Bastons: uns 130 milions a cada ull. Són molt sensibles i necessiten poca intensitat de llum per a estimular-se. Són responsables de la visió en blanc i negre i la visió nocturna Cons: uns 7 milions a cada ull. Són excitats per llum intensa. Aprecien el color i el detall. Hi ha tres tipus de cons que capten els tres colors Blau, vermell i verd. Si falta algun d’aquests cons es produeix daltonisme

Els con i bastonets es troben repartits desigualment a la retina: a la perifèria abunden els bastons i al centre els cons. A la fòvea només hi a cons

Com s’estimulen els receptors?

L’estimulació dels receptors Els cons i bastons tenen un pigment visual, la púrpura retiniana o rodopsina, quan s’estimula per la llum es descomposa donant una proteïna opsina que estimula a la neurona bipolar i genera un impuls nerviós que va fins al cervell. També es forma una molècula anomenada trans retinal. Per tornar a formar rodopsina es necessita que s’uneixi de nou la opsina + el cis retinal (Vitamina A) La manca de vitamina A provoca ceguesa nocturna

Trastorns de la visió Les cataractes

El daltonisme

Altres Presbícia Vista cansada Despreniment de retina Glaucoma Il·lusions òptiques 10 cm 4 cm

LA PELL I EL SENTIT DEL TACTE

Receptors de la pell

Tacte, presió, fred i calor A través del tacte, el cos percep el contacte amb les diferents substancies, objectes, etcètera. Els éssers humans presenten terminacions nervioses especialitzades i localitzades a la pell, que s'anomenen receptors del tacte i poden ser de diversos tipus. Aquests receptors s’estimulen davant una deformació mecànica de la pell i transporten les sensacions cap al cervell a través de fibres nervioses. Es troben a la epidermis i també a la dermis, i estan distribuïts per tot el cos de forma variable, per això hi ha diferents sensibilitats tàctils a diferents zones en funció del nombre de receptors que tinguin.

Receptors de la pell Hi ha terminacions lliures i altres encapsulades Terminacions lliures: a l’epidermis, dolor Corpuscles de Meissner: dermis, tacte Corpuscles de Pacini, dermis, sensibles a la pressió, que es troben a les parts sensibles de las gemmes de los dits. Corpuscles de Krause: dermis, fred Corpuscles de Ruffini: dermis, calor

Aspectes diversos de la pell Quan la gent es fa gran la pell s’arruga a causa de la pèrdua de tres elements molt importants per a la pell. El col·lagen dona fermesa a la pell l’elastina que la fa més elàstica i els glicosaminoglicans (àcid hialurònic)que la protegeix de la humitat. Però a causa del sol i la contaminació el procés d’envelliment pot esdevenir més d’hora Banya-nos diàriament i amb un sabó neutre2 no excessivament fort .L’aplicació de cremes hidratants es molt recomanada2 en casos en que estigui seca o cremada .Es important no banyarnos en aigües contaminades ni brutes ja que ens poden produir al·lèrgies o intoxicacions Es recomanable portar xancles en les piscines2 per evitar possibles infeccions de fongs2 ja que la humitat es el seu habitat

El tacte es el menys especializat dels cinc sentits, pero a base d’utilitzar-lo es pot augmentar la seva eficàcia; els cecs, per exemple, tenen un sentit táctil molt fi que els permet llegir les lletres del sistema Braille. -Les pessigolles són una sensacicó que tots coneixem mot bé esdevé en quan algú ens toca alguna part del cos i ens produeix ganes de riure Això significa que aquella zona té un gran nombre de receptors i per tant és més sensible

Es recomanable prendre el sol habitualment ja que ajuda a generar vitamina D Prendre el sol ajuda la pell però fer-ho durant molta estona i sense protecció pot ferir greument a la pell, fins i tot produir mutacions i generar càncer de pell (melanoma) La pell és l’òrgan més pesant del cos El seu pes és de 3,2kg. Ocupa aproximadament 2 m², i el seu gruix varia entre els 0,5 mm  (a les parpelles) i els 4 mm (al taló)