Finançament bancari a llarg termini 4 u n i t a t Finançament bancari a llarg termini

Amortització d’un préstec El préstec bancari Un préstec bancari és el producte financer mitjançant el qual una persona o empresa (denominada prestatari) rep d’una entitat financera (prestamista) una quantitat fixa de diners (capital del préstec), amb l’obligació de retornar-la en un o diversos terminis i a pagar-ne els interessos, les despeses i les comissions pactades. Es tracta d’un contracte bilateral, ja que sempre hi concorren dues parts: prestamista i prestatari. Prestamista: és qui presta la quantitat de diners i té dret a la seva devolució més els interessos corresponents. En el préstec bancari, és una entitat financera. Prestatari: és qui rep la suma de diners i s’obliga a la seva devolució més els interessos corresponents. Amortització d’un préstec Consisteix en la devolució de la quantitat rebuda. Per amortitzar el capital rebut més els interessos, el prestatari pagarà un o diversos terminis, formats per una quota d’interès i una altra de devolució.

Amortització d’un préstec Sistemes d’amortització El préstec bancari Amortització d’un préstec Des del punt de vista financer, aquest contracte es basa en l’equivalència entre una prestació (el capital únic lliurat pel prestamista, d’una sola vegada) i una contraprestació (les quantitats que el prestatari reintegra en un o diversos terminis). És a dir, un cop determinada la llei financera aplicable, el valor actual de la quantitat lliurada pel prestamista és igual al valor actual de les quotes que pagarà el prestatari. Sistemes d’amortització El reintegrament de l’import del préstec, es pot dur a terme de diferents formes, denominades sistemes d’amortització. Les més habituals són: préstecs amb reemborsament únic (simple i americà) i préstecs amb reemborsaments periòdics (sistema francès i quotes amortitzables constants).

Sistemes d’amortització a interès fix El préstec bancari Sistemes d’amortització a interès fix Préstec amb reemborsament únic: es tracta d’una operació en la qual la devolució del principal i tots els interessos meritats s’abonen en un pagament únic en finalitzar l’operació. Préstec amb quotes amortitzatives constants: aquest sistema, també denominat italià, es caracteritza perquè el prestatari amortitza la mateixa quantitat de principal del préstec en cada període. Sistema americà: es tracta d’un préstec en el qual, en cada un dels períodes, es paga exclusivament l’interès meritat en aquest període, mentre que el principal s’amortitza íntegrament en finalitzar el préstec. Sistema francès: En aquest sistema, el reemborsament del principal i els interessos es produeix mitjançant una renda constant.

Amortització de préstecs amb període de carència El préstec bancari Amortització de préstecs amb període de carència Els préstecs amb període de carència són aquells en què el prestatari no paga la quota amortitzativa durant diversos períodes al principi de l’operació. Aquesta carència d’amortització pot afectar o no els interessos, per la qual cosa es distingeix entre préstecs amb carència total o parcial. Préstecs amb carència parcial: els préstecs en què durant el període de remissió o carència únicament es van pagant els interessos corresponents al capital prestat. Préstec amb carència total: els préstecs en què durant el període de carència no es paga cap quota ni de capital ni d’interessos. Amortització fraccionada És habitual que es treballi amb tipus d’interès anuals i que els termes amortitzatius estiguin referits a unitats menors. És a dir, és freqüent que es fraccioni l’any en k períodes en què venç un terme amortitzatiu.

Amortització de préstecs a interès variable El préstec bancari Amortització de préstecs a interès variable Els préstecs a interès variable són aquells en què el tipus d’interès varia en el transcurs de la seva vida, adaptant-se a les circumstàncies del mercat. Aquest tipus d’interès està integrat per dos elements: Tipus de referència: és un tipus d’interès que serveix com a base per calcular el tipus aplicable i varia segons les circumstàncies dels mercats financers. Diferencial: és un marge fix que se suma al tipus de referència per calcular l’interès total. Amortització anticipada dels préstecs Els contractes de préstec solen permetre als prestataris l’amortització anticipada, total o parcial, del saldo viu del préstec a canvi del pagament d’una comissió consistent en un percentatge sobre l’import que s’amortitza anticipadament.

Garanties en els préstecs El préstec bancari Garanties en els préstecs En tota obligació, el deutor en respon del compliment amb tots els seus béns (actuals i futurs), però això pot no ser suficient. Per això, solen exigir garanties addicionals, que poden ser personals o reals, com s’ha explicat anteriorment. La TAE i el cost per al prestatari En els préstecs a interès variable, la Taxa Anual Equivalent (TAE) es calcularà suposant que el tipus d’interès no variarà en successives revisions, obtenint el que es denominarà TAEVariable. Cessió financera de l’ús de béns El lísing financer: definició Contracte consistent en la cessió de l’ús de béns adquirits amb aquesta finalitat, per una entitat financera (arrendador), segons les especificacions del futur usuari (arrendatari), a canvi d’una contraprestació consistent en l’abonament periòdic de quotes, a la qual s’ha d’afegir la destinació dels béns a un ús empresarial o professional i la concessió, al final de l’operació, d’una opció de compra a l’usuari per un preu denominat valor residual.

Cessió financera de l’ús de béns El lísing financer Durant la vigència del contracte, el bé arrendat és propietat de l’entitat financera, per la qual cosa l’única garantia addicional que se sol exigir és el dipòsit d’una o diverses quotes per cobrir el risc d’impagament corresponent. A la seva finalització, les possibilitats que es poden presentar són: Exercici de l’opció de compra. És la més habitual. Devolució del bé. Renovació de l’operació sobre el mateix bé. És poc habitual. Aquest producte financer només es pot usar en l’exercici d’activitats empresarials o professionals, per la qual cosa les quotes pagades donaran lloc a diverses bonificacions a l’hora de liquidar l’IRPF o l’Impost sobre Societats. La durada mínima per a béns mobles és de 2 anys i per a immobles és de 10 anys.

El rènting L’aval bancari El rènting és el contracte que té per objecte la cessió d’ús de béns mitjançant el pagament d’una quota d’utilització que inclou les despeses de conservació corresponents. S’utilitza fonamentalment per a vehicles, equipament industrial, mobiliari d’oficina, etc. A més, el contracte se sol pactar a un termini entre dos i cinc anys, i inclou tots els serveis necessaris per al bon funcionament del bé. La seva principal diferència amb el lísing és que no inclou una opció de compra. L’aval bancari És el compromís d’una entitat financera (avalador) de respondre de les obligacions econòmiques contretes per una persona (avalat) enfront d’un tercer (beneficiari), si l’avalat no ho fa. Es tracta d’operacions d’actiu també conegudes com a crèdits de signatura, ja que les entitats financeres no lliuren diners als seus clients, sinó únicament garanteixen amb la seva signatura que comptaran amb el seu suport. És molt habitual que incloguin la clàusula “contraaval”.